PP i Vox acorralen Sánchez amb la crisi dels preus
La dreta suca pa en les divisions de l'executiu espanyol
MadridEn l’hemicicle del Congrés encara ressonava la diatriba del líder de Vox, Santiago Abascal, contra les polítiques verdes impulsades per la Unió Europea en els darrers anys, a les quals va culpar de la crisi actual dels preus quan va pujar a la tribuna el portaveu del grup d’Unides Podem, Pablo Echenique, i va plantejar la pregunta que planava sobre la cambra: “Com es frena l’extrema dreta?” I és que la suma de les intervencions d’ahir de la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i d’Abascal havia deixat en l’ambient la sensació que la dreta ha posat un peu sobre el coll del president espanyol, Pedro Sánchez, que no ha aconseguit des de l’inici de la guerra frenar l’aturada dels preus de l’energia i els carburants. A l’espera de veure l’efecte del topall del gas en la factura, la inflació és avui una llosa que està asfixiant l’esquerra i insuflant aire a les veles del PP i Vox.
La sessió havia arrencat amb una anodina intervenció de Sánchez sobre el contingut del Consell Europeu dels dies 30 i 31 de maig, en què va subratllar el seu compromís amb l’OTAN i l’augment de la inversió en defensa. La portaveu popular, Cuca Gamarra, va ironitzar sobre la demanda de Sánchez perquè li facin costat en les mesures econòmiques amb els arguments habituals: “Difícilment pot creure en el sentit d’estat qui ha posat en el pont de comandament tots els enemics de la nació”, va dir. I tot seguit va posar el dit a la llaga en la divisió a la Moncloa: “Vostè s’ha compromès amb Brussel·les en qüestions que no tenen el consens del consell de ministres”.
Gamarra va estendre la mà del PP per a qüestions de seguretat, com ara el suport a l’OTAN i l’increment de la inversió en la indústria militar, qüestions en què Unides Podem i els socis d’investidura discrepen de Sánchez. L’eufòria que va provocar la intervenció de Gamarra en la bancada popular es devia transformar en preocupació després d’escoltar la intervenció dels que estan cridats a ser els seus socis si volen tornar a la Moncloa: Vox. Abascal va fer un discurs fortament euroescèptic. I el seu objectiu ja no va ser només el govern espanyol, sinó fins i tot els Verds alemanys (“finançats per Putin”) o els “buròcrates sense rostre” de Brussel·les. Com podrà el PP governar amb Vox? Una pregunta que no va fer ningú però que també flotava en l’ambient.
Pitjor escenari
I és que l’esquerra sembla preparar-se ja per al pitjor. No només per la pregunta d’Echenique, sinó pel to de tots els seus portaveus. Des de Gabriel Rufián (ERC) fins a Íñigo Errejón (Més País). La sensació que Espanya viu un momentum conservador és molt patent. “No és la por a l’extrema dreta, és la por de no arribar a final de mes”, va reblar Errejón. Sánchez va millorar en la rèplica, sobretot en el cos a cos amb Vox, a qui va acusar de ser “terraplanistes” i “enemics d’Europa”. Tant Abascal com Iván Espinosa de los Monteros van insistir que l’única sortida és un pacte PPVox, en un recordatori dirigit, sobretot, a Feijóo i al candidat andalús, Juanma Moreno.
La darrera carta que li queda a Sánchez és el temps i el calendari, ja que la dreta està ansiosa per arribar a la Moncloa. “Em quedaré i aspiro a guanyar el 2023”, li va dir a Inés Arrimadas (Cs), una altra que tem ser engolida per l’onada ultraconservadora