Parlament

El PP vol tornar a Vic (i a Girona)

Els populars celebren un acte l'1 de febrer a la capital osonenca per visibilitzar el seu projecte al territori

La plaça Major de Vic en una imatge d'arxiu.
30/01/2025
3 min
4
Regala aquest article

BarcelonaA la Catalunya interior i a la demarcació de Girona, el PP sempre ha tingut el seu particular forat negre. De fet, a Osona no hi té cap regidor i només va poder presentar llistes en tres municipis els comicis del 2023 –Vic, Tona i Taradell–, totes elles fallides. A la capital osonenca no hi té presència des dels comicis del 1999. A la província de Girona, per la seva banda, van aconseguir només vuit regidors. Ara bé, des de fa més d'un any que la formació prepara una estratègia de creixement i consolidació i celebrarà un gran acte a Vic dissabte 1 de febrer per visibilitzar-la i donar-li un impuls: la jornada interparlamentària de coordinació entre diversos diputats de les diferents institucions (autonòmica, estatal i europea), segons fonts populars consultades per l'ARA. Una ocasió que serveix per posar en el mapa el pla d'implantació a la Catalunya interior en un moment en què el partit denuncia la "paràlisi" de Catalunya després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no hagi presentat nous pressupostos i que ERC hi hagi tancat la porta.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'embranzida del pla del PP juga amb la "plataforma" de dos diputats al Parlament –el líder del partit a Osona i candidat el 2023 a les municipals, Pau Ferran; i el regidor gironí i líder a la província, Jaume Veray–, així com amb la campanya dels populars per visitar totes les comarques i presentar una "alternativa al pressupost" de l'executiu català buscant "les millors iniciatives" a base de "trepitjar territori". Com que els comptes del Govern han estat paralitzats pel congrés d'ERC i encara no tenen concrecions, els populars intenten fer sang, acusant els socialistes de manca de responsabilitat. De fet, el PP està recollint diverses propostes per confeccionar uns comptes paral·lels i que es veurien reflectits amb esmenes als pressupostos de la Generalitat si Illa els presentés.

Empesos pels resultats electorals del 12-M, amb quinze diputats, conceben l'acte com un fonament del "compromís" amb la Catalunya Central basat més en el "pragmatisme" i la lluita ideològica que en l'eix identitari. Una estratègia que té la mateixa recepta a l'interior que a Girona.

Deixar l'estat crític

Intentant confeccionar més juntes locals i preparant ja el terreny per a les eleccions municipals del 2027 –els populars ja han fitxat l'anterior candidat de Cs a Manlleu, Francisco Javier Jiménez– han intensificat la presència al carrer amb carpes i reunions amb associacions. Els diputats ho acompanyen amb una bateria d'iniciatives a la cambra catalana amb problemàtiques locals: Ferran ha presentat una proposta de resolució per crear una comissaria dels Mossos a Manlleu i millorar diverses infraestructures com ara el desdoblament de la B-224 o una variant de la C-153 –després de reunir-se amb associacions partidàries–. Mentrestant, Veray s'ha centrat en presentar ajuts i iniciatives per defensar la pagesia i també en reclamar un augment dels dies de pesca. "Política útil", diuen, a través d'un pragmatisme que creuen que els pot fer connectar amb una part de la societat que d'entrada en podria ser reticent.

A Vic i l'interior tenen competència, més enllà de Junts o succedanis del PDECat, amb la incidència de l'extrema dreta de Josep Anglada, Vox i Aliança Catalana. Centrats en un to contundent amb els problemes de seguretat, i abordant també immigració i infraestructures, veuen que hi tenen camp per córrer, també en afers com "l'ocupació" delinqüencial de llogaters. Fonts de la formació recalquen que en aquests territoris tenen un "tarannà diferent" perquè tothom hi parla català i prioritzen la llengua pròpia.

Consultat per l'ARA, Ferran sosté que han arrossegat mals resultats com un "peix que es mossega la cua". Després de no enlairar-se, hi ha hagut "menys juntes locals i menys ganes per presentar-s'hi" i amb el Procés hi va haver "mala convivència" que allunyava el fet de poder presentar candidatures, com avala també Veray. Ferran sosté que "Convergència va saber captar millor el territori per motius històrics heretats de la Transició", però que ara "Junts no fa polítiques de centredreta i només està pendent de Puigdemont" [...]. "La societat ha girat full del Procés i hi ha un votant de centredreta orfe". Dues ciutats clau per a ell són Vic i Manlleu, i tenen el model de Monistrol de Montserrat, amb alcaldessa popular, per emmirallar-s'hi.

Per la seva banda, Veray es planteja la voluntat d'ampliar presència i llistes a la costa i el Gironès i sobretot a capitals com ara Banyoles, Olot, Puigcerdà i Ripoll, i està convençut que agafaran "volada" després de la millora que ja van tenir fa un any. Ell també veu que "hi ha una bossa de votants" des que CDC es radicalitza, i també els provinents de Cs. El model d'èxit gironí és Calonge i Sant Antoni, on el PP està al govern municipal amb Junts i el PSC.

Evolució de vot

En les eleccions estatals del 23-J a Vic els populars van aconseguir un 7,1%, percentatge calcat al d'Igualada, i semblant a Manlleu –6,48%–. A la circumscripció de Girona, els populars van obtenir un 9,68% dels vots i van fregar un diputat amb uns índexs de suport substancialment superiors que a les municipals on va caure fins al 2,52%, malgrat ser el mateix any. En les principals ciutats de la Catalunya Central també hi va haver uns resultats baixos: 3,86% a Vic –es van quedar a un centenar de vots d'aconseguir un regidor que no obtenen des dels comicis del 1999–, a Manlleu no s'hi van ni presentar, a Igualada van rebre un 3,31% de vots i a Manresa van obtenir un 4,77%. En canvi, a les eleccions catalanes no despunten tant com a les estatals, i les dades d'Osona els fan caure fins al 3,75%. En canvi, a l'Anoia el partit hi està fort, amb més d'un 8% el 12-M.

stats