El PP vol la mà dura d'Itàlia i Grècia per contenir els immigrants

Madrid"Meloni ha gestionat la immigració molt millor que Sánchez". Això és el que sosté Alberto Núñez Feijóo, que situa tant Itàlia, governada per l'extrema dreta, com Grècia, amb un govern conservador amb qui s'ha reunit aquest divendres, com a referents en política migratòria. El motiu esgrimit pel líder del PP és que tots dos països de la frontera sud de la Unió Europea, a diferència d'Espanya, "han reduït el nombre d'arribades irregulars". Segons dades de les autoritats estatals recollides per l'Organització Internacional de les Migracions, a Itàlia han arribat 42.006 persones per mar entre gener i agost del 2024, i a Espanya 33.481, de les quals 25.524 a les Illes Canàries. En termes absoluts, la xifra d'arribades italiana és superior, si bé és cert que en el cas espanyol suposa un augment en relació amb el mateix període del 2023 (10.000 persones més) mentre que a Itàlia hi ha una disminució de més de 70.000.

"La baixada és per les polítiques de Meloni? Pot ser que sí, però jo crec que és un component minoritari", sosté en una conversa amb l'ARA Francesco Pasetti, investigador principal de l'àrea de migracions del CIDOB, que argumenta que el 2023, quan ja governava la presidenta italiana, es va registrar la tendència inversa i es van duplicar les arribades en relació amb l'any anterior. Pasetti apunta que el "principal factor" de la davallada del 2024 són les "mesures brutals" que està adoptant el govern de Tunísia contra els immigrants subsaharians que travessen el país de camí a la UE per la ruta del Mediterrani central. Segons dades de Frontex, en els primers set mesos del 2024 aquesta ruta ha reduït en un 64% el flux, mentre que la de l'Àfrica occidental, que afecta les Canàries, ha crescut un 154%. Una situació que ha fet que el papa Francesc es plantegi viatjar a l'arxipèlag. La directora de polítiques migratòries a Instrategies i investigadora associada del GRITIM-UPF, Gemma Pinyol-Jiménez, subratlla que aquestes vies "van canviant" i l'explicació cal buscar-la més enllà del que puguin fer els països d'acollida. "També té a veure amb els contextos geopolítics del món", remarca. En el cas de la ruta canària, per exemple, hi impacta "un increment de la inestabilitat al Senegal i a Mali".

En el pacte subscrit entre Feijóo i el govern canari per pressionar Pedro Sánchez davant del que consideren un "descontrol migratori" a Espanya, es demana justament "impulsar acords" amb aquests estats "seguint el que ja estan fent països com Itàlia, o els models de cooperació UE-Tunísia". "Tots els països fan les polítiques d'externalització del control migratori de Meloni per bloquejar-ne l'arribada, però ella s'ha desplaçat més enllà la línia vermella", reflexiona Pasetti, l'investigador del CIDOB. La pregunta que cal respondre, afegeix, és "on es posa el límit" en relació amb els actors amb qui es negocia i "fins a quin punt s'està disposat a assumir violacions de drets humans i pèrdues de vides". Pinyol-Jiménez apunta que la política de Meloni "d'allunyament d'embarcacions" cap a països com Líbia implica parlar amb "actors de dubtosa legalitat". La investigadora recorda, a més, les crítiques de Feijóo a la gira africana de Sánchez d'aquest estiu quan va visitar tres països d'origen de la ruta que condueix per mar a l'arxipèlag, al·legant que la proposta de col·laboració del cap de l'executiu generava un "efecte crida".

"El que està passant és que s'està aprofitant per fer política partidista i no migratòria", lamenta Pinyol-Jiménez. "Hauríem de deixar de plantejar aquest tema com una emergència i deixar d'instrumentalitzar-lo políticament", defensa també l'investigador del CIDOB, que creu que el "model migratori italià no hi ha per on agafar-lo" i posar-lo d'exemple respon a "una retòrica política amb fins propagandístics". Pasetti creu que caldria "preguntar a Feijóo si estaria disposat a aplicar un procediment que perjudica el dret d'asil, la legalitat del qual està sent qüestionada", en referència també a la creació de dos centres a Albània per portar-hi immigrants interceptats en zona italiana, i a "fer la vida impossible als vaixells de les ONG" com fa Meloni. "Estem parlant de coses que en termes d'implementació encara no n'hem vist els efectes" en la reducció d'arribades, però que posen en risc la seguretat dels immigrants, subratlla la directora de polítiques migratòries a Instrategies. Pasetti subratlla, a més, que aquestes polítiques "securitàries" poden tenir "eficàcia a curt termini" i poden desplaçar els fluxos de migrants a altres rutes, però que "s'acaben reajustant a llarg termini".

El cas de Grècia

Pel que fa a Grècia, ambdós investigadors qüestionen que es pugui posar com a model. Segons les dades de l'OIM, les arribades per mar han crescut els primers vuit mesos de l'any fins a les 26.836. En el mateix període del 2023 van ser 14.850. Les dades de Frontex revelen que la ruta del Mediterrani de l'est, que afecta aquest país, es va incrementar un 57%. El viatge de Feijóo per reunir-se amb el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, respon més, en paraules de Pasetti, a un intent de mostrar unitat amb països de frontera governats per la dreta que al fet que es pugui situar com un cas d'èxit reproduïble. "Crec que importa poc l'eficàcia de les polítiques i que ho fa més demostrar a l'opinió pública una posició forta i resolutiva davant d'un tema que és tractat com una crisi d'emergència, però que és de caràcter permanent almenys des del 2014", conclou l'investigador del CIDOB.