El PP valencià afronta dividit la renovació de la direcció

ValènciaIsabel Bonig, l'actual líder del Partit Popular valencià, finalment ha abandonat la cursa per encapçalar la formació conservadora durant els pròxims quatre anys. Aquest dilluns ha anunciat que no es presentarà a la reelecció en el congrés autonòmic que la formació convocarà aquest dijous. Amb la seva decisió, Bonig cedeix davant el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón –a qui promociona la direcció estatal–, i la vella guàrdia encapçalada per l’excap del Consell Francisco Camps, que reclama el seu dret a tornar a la primera línia política atès que després d’anys imputacions no ha sigut condemnat per cap causa i únicament està investigat per la contractació de la Gürtel a Fitur 2009.

No es tractava d’una disputa entre iguals. Si no hi ha sorpreses, circumstància poc probable en una formació tan jerarquitzada, el nou líder de la federació valenciana serà Carlos Mazón. Així l’hi va comunicar a Isabel Bonig el divendres 16 d’abril Teodoro García Egea, secretari general del PP i mà dreta del president del partit, Pablo Casado. Una decisió que la dirigent coneixia des de fa mesos però que li ha costat digerir. Ho demostrava en les seves últimes declaracions públiques, dimecres passat. Quan li van preguntar per la convocatòria del congrés autonòmic primer va lamentar que “alguns tenen molta pressa” i després va avisar que “a vegades per córrer tant un pot córrer el perill d’entrebancar-se i caure”. I va afegir: “Veig alguna gent, no Génova sinó els satèl·lits de Génova, amb massa pressa”. Interpel·lada sobre qui són aquests satèl·lits, la dirigent popular, que no ha tingut mai un gran suport orgànic, va intentar fugir d'estudi. “La gent que està parlant”, es va limitar a dir.

Aposta per l’espanyolisme

L’elecció de Mazón feta per Casado obeeix al desig de revitalitzar un bloc conservador desmobilitzat per unes baixes expectatives electorals i la percepció que Bonig ja ha assolit el seu sostre electoral. Així ho confirmaria una enquesta publicada recentment a Las Provincias, que apunta a un augment de la majoria del tripartit progressista, que passaria dels 52 diputats actuals a 56. En la tria del president dels populars també hi influeix l’aposta pels sectors més pròxims al nacionalisme espanyol, situats majoritàriament a Alacant, per recuperar els vots que van marxar a Ciutadans i Vox.

L’últim factor de la tria obeeix a les aliances internes. En el congrés estatal que el juliol del 2018 va escollir Pablo Casado, el dirigent va comptar amb el suport de Mazón però no de Bonig, que públicament es va mostrar neutral però que internament va fer costat a l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría.

El Foro 2020, un col·lectiu crític amb la renovació de Bonig que reivindica el llegat d’exdirigents com Camps –que reclama ser el candidat a l’alcaldia de València– o de l’exsenador Pedro Agramunt, vol aprofitar aquest embolic intern. Ells dos han impulsat un altre candidat a la direcció. Es tracta de José Vicente Anaya, alcalde del petit municipi d’Aiora, en un moviment que sembla concebut com una carta negociadora per recuperar presència a la formació.