El PP assimila les tesis de l'ala dura

Madrid.La cúpula del PP ha anat assimilant les tesis de l'ala dura del partit per evitar la trencadissa interna. En realitat, no ha hagut de virar gaire el seu discurs, però sí que s'ha vist forçada a fer més èmfasi en conceptes que havien passat a un segon terme. Reneix un llenguatge que havia quedat enterrat d'ençà que José María Aznar va abandonar la Moncloa per la porta del darrere. La consigna del quarter general del carrer Génova és adaptar el discurs de l'expresident contra el sobiranisme -pregonat des de FAES- i el de Jaime Major Oreja en defensa de les víctimes d'ETA a l'argumentari de manual del partit.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a qui els nostàlgics d'èpoques passades i ara dissidents assenyalen com l'origen de tots els mals per no haver sabut imposar prou disciplina, no va tenir ahir cap problema a avalar el document de FAES 20 preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya. En una entrevista a TVE, va explicar que el PP comparteix l'essència d'aquest nou argumentari. Cospedal va detallar que el partit i la fundació pensen el mateix, tot i tenir maneres diferents d'expressar-ho. La número dos dels populars insinuava que llançar consignes polítiques quan un no té responsabilitat de govern és més senzill perquè no té la pressió de l'encotillament del que és políticament correcte.

Sens dubte, el document porta el segell de la factoria Aznar. Cada una de les vint respostes traspua l'aspror del llenguatge que sempre l'ha caracteritzat. El procés sobiranista "busca la ruptura, la fallida de la convivència i de la pau" i "és un projecte ideològic radical i populista" són algunes de les frases amb les quals l'expresident vol marcar el pas, des de la distància, en la convenció que el PP celebra des d'avui fins diumenge a Valladolid.

Gallardón elogia Aznar

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, lluny de considerar que el seu excap de files havia posat en un compromís l'actual direcció, ahir s'ho va fer venir bé: "Aznar no hi serà físicament, però la seva aportació no només és de passat sinó de present. A través de la FAES ajuda a construir el discurs del PP".

I és que el nucli dur de Mariano Rajoy ahir era conscient que resultava impossible cicatritzar la ferida interna abans d'inaugurar el conclave de Valladolid, després que dilluns es fes públic el fitxatge d'Aleix Vidal-Quadras per Vox, la renúncia de Mayor Oreja a repetir com a candidat a les eleccions europees i la posterior plantada d'Aznar. Als conservadors només els queda aprofitar la convenció per intentar cosir la ferida perquè no es faci més grossa ni s'infecti. L'antídot tenen clar que ha de ser una gran dosi d'espanyolisme, sense complexos.

Un cop la cúpula actual del partit ha comprovat que tota la seva estratègia per vendre els miracles de l'economia espanyola se n'ha anat en orris, els estrategs populars han posat tot l'accent a destacar els dos pilars que aguanten l'estructura política dels ara sublevats. D'una banda, repetir per activa i per passiva que no es negociarà amb ETA, que només hi ha la derrota policial, mai la via política. I, de l'altra, que s'ha de ser implacable amb els independentistes catalans. La unitat d'Espanya és indiscutible.

De fet, el nom Espanya apareix a quasi tots els títols de les àgores i comissions previstes per a la convenció popular. La ponència estrella és Espanya, una gran nació, en què es debatrà sobre com es poden aturar els corrents sobiranistes d'Euskadi i Catalunya. No hi haurà sorpreses, la recepta tornarà a ser màxim respecte a la llei i a la Constitució. És més, la direcció que encapçala Mariano Rajoy ja ha llançat un missatge de tranquil·litat als sectors més conservadors que ara agiten les aigües del partit: la gran notícia d'aquesta convenció nacional serà que no hi ha cap novetat sobre els principis i valors del PP.

Per no regirar encara més les aigües, Cospedal assegurava aquests dies que no es decidirà a Valladolid qui encapçalarà la llista a les europees, després que Mayor Oreja forcés el partit a confessar que ell no serà el candidat. Però això no és garantia de res, ja que Rajoy és conscient que al llarg del cap de setmana serà un tema recurrent dels afiliats que participaran en el conclave.

La incògnita de les europees

El president espanyol s'ha tornat a ficar en un embolic. Ell pretenia treure importància a l'elecció del candidat, allargant-ne la resolució final, i el que ha aconseguit és que tothom miri amb lupa els seus moviments perquè en funció del cap de cartell del PP a les europees s'interpretarà que ha guanyat una família o una altra del partit. De fet, no ha passat desapercebut el fet que el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, sigui el que substituirà Mayor per parlar d'Europa a la convenció. Pot ser una estratègia de distracció, però confirma que el futur del ministre és la política comunitària, com a comissari o com a eurodiputat. Amb aquests elements, l'expectació pel discurs de Rajoy de diumenge va en augment, però no se sap mai. La seva màxima segueix sent qui dia passa, any empeny.

UPyD reclama suspendre l'autonomia catalana

La líder d'UPyD, Rosa Díez, va instar ahir el govern espanyol a intervenir la Generalitat i suspendre'n l'autonomia, en defensa de l'"interès general". La diputada espanyolista ho va justificar en un esmorzar de Tribuna Fòrum Europa per l'impuls de la Generalitat al procés sobiranista: "Incompleix de manera reiterada les sentències dels tribunals, inverteix recursos de tots els espanyols per publicitar un referèndum il·legal, desacredita més enllà de les nostres fronteres la democràcia espanyola amb una campanya de falsedats i insults, i gasta els recursos públics fomentant la divisió entre ciutadans mentre creixen les desigualtats".

Així mateix, Díez va rebutjar la reforma constitucional del PSOE, ja que "pretendre calmar el nacionalisme, secessionista o no, amb propostes de federalisme a la carta com fan els socialistes és una sobirana bestiesa". "El nacionalisme és insaciable", va insistir, i el va comparar amb el Tea Party. Per contra, la líder d'UPyD vol reformar la Constitució per blindar la distribució de competències entre Estat, autonomies i ens locals, "de manera que l'Estat assumeixi una sèrie de competències exclusives i intransferibles en matèries clau". També va defensar suprimir els drets històrics dels territoris forals basc i navarrès.