El desgast de Fabra alimenta el pacte d'esquerres al País Valencià

VALÈNCIAEncara queden 34 mesos perquè se celebrin les eleccions autonòmiques al País Valencià. Poc més de 1.000 dies que es poden fer llarguíssims si el PP i l'oposició decideixen entrar ja en una guerra per començar a aplanar el terreny amb vista a la cita electoral del 2015. La primera batalla ja l'han lliurat, i durant l'última setmana la ja fosca actualitat política valenciana s'ha vist eclipsada pel missatge dels conservadors que alerta de les nefastes conseqüències que tindria un govern tripartit del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), Compromís i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a la Generalitat Valenciana.

La raó de traslladar aquesta idea a l'electorat és que, per primera vegada en 17 anys, el PP veu perillar la seva hegemonia. Com els passa a tots els altres governs, a l'executiu d'Alberto Fabra també li passa factura la crisi. Però en el cas del País Valencià, intervingut de facto per l'Estat, la pèrdua de confiança dels ciutadans és més gran a mesura que es coneixen els detalls de com s'han gestionat els diners públics. Això, sumat al llast dels casos de corrupció que esquitxen l'administració valenciana, fa que el PP dubti de poder revalidar la majoria absoluta.

Per això han aprofitat l'excusa de dos actes en què el PSPV, Compromís i EUPV han comparegut de la mà per penjar-los la llufa de tripartit a la catalana. El PP confia que l'anticatalanisme segueixi donant-li rèdit i ven aquest hipotètic pacte com a contrari "als signes d'identitat valencians", que fa poc ha desenterrat amb una secretaria al partit encapçalada per exdirigents de la blavera Unió Valenciana. En el seu argumentari hi ha que el líder socialista, Ximo Puig, va incloure Morella a l'Institut Ramon Llull i que aquests partits utilitzen la denominació País Valencià, "contravenint -segons el PP- l'Estatut i la Constitució".

Amb l'actual composició de les Corts, si el PP perdés 6 dels seus 55 escons a favor de l'oposició, l'esquerra estaria en disposició d'apartar-los del Consell. I si els resultats electorals oferissin aquesta possibilitat, ningú dubta que el pacte s'acabaria segellant. Però de moment ni els líders de Compromís ni d'EUPV parlen sense embuts del tripartit. Puig és l'únic que públicament ha dit que "sí que és possible, i desitjable, construir una alternativa".

Enric Morera i Marga Sanz -portaveus de Compromís i EUPV, respectivament- són menys propensos al sí incondicional a l'acord. Les possibilitats reals de canvi impliquen que no perdin força en les eleccions i els seus líders saben que caminar de la mà del PSPV d'aquí al 2015 podria restar-los molts vots. Per això, Morera explica que la seva formació el que busca és un "canvi del sistema i no un recanvi", de manera que només pactarien amb els socialistes en el moment que deixin de "doblegar-se als interessos dels mercats". Sanz també marca distàncies i condiciona un futur acord al fet que "no es traspassin les línies vermelles" de l'estat del benestar.

Malgrat aquests missatges que pretenen fer veure un acord encara llunyà, fonts pròximes als tres líders de l'oposició no amaguen que si les circumstàncies ho permetessin, desbancarien el PP del poder. Però permetre que governés un president socialista -previsiblement- no significa que la negociació i la convivència entre els tres partits fos fàcil i fluida.

Passar pàgina a la bronca

El PSPV haurà de pagar el peatge de la responsabilitat del PSOE en la crisi i, amb la puixança de l'esquerra alternativa, potser hauria de cedir algunes conselleries de molt pes. D'altra banda, Compromís i EUPV haurien d'enterrar definitivament les seves diferències després del fallit primer Compromís, que incloïa també els comunistes. Diputades com Mònica Oltra i Mireia Mollà es van escindir amb Iniciativa del Poble Valencià d'EUPV.

Però les càbales de l'esquerra valenciana i les pors del PP poden quedar en no res si UPyD entrés a les Corts. Un fet que no sembla desgavellat d'acord amb les enquestes. Que el PP perdi sis diputats és factible segons els sondejos, però Rosa Díez en podria aconseguir malgrat la seva nul·la estructura i implantació territorial al País Valencià.