Carles Puigdemont podrà tornar a partir de divendres?

MadridEl PP ha tornat a sortir al carrer contra l'amnistia, amb el convenciment que aquesta bandera no era prioritària per recollir vots a les eleccions catalanes però sí a les europees, i a falta de menys d'una setmana perquè la llei s'aprovi dijous definitivament al Congrés. Els d'Alberto Núñez Feijóo han tret al carrer 20.000 persones, segons la delegació del govern espanyol –80.000 segons el partit–, coincidint amb l'inici de la campanya del 9-J en la que ha estat la cinquena protesta convocada pels populars al centre de Madrid contra Pedro Sánchez i l'oblit judicial del Procés. Aquest cop, a la Puerta de Alcalá –"Mírala, mírala" sonava pels altaveus–, després d'haver gastat ja els cartutxos d'altres punts emblemàtics com la Puerta del Sol, el temple de Debod o la plaça d'Espanya. Per animar l'ambient abans de les intervencions, el DJ dels populars advertia els manifestants que "en tan sols cinc dies Carles Puigdemont pot estar passejant per aquí", ja que divendres previsiblement entrarà en vigor l'amnistia, tot i que la seva aplicació estarà en mans dels jutges.

Alberto Núñez Feijóo ha exigit al president del govern espanyol que frustri aquest possible retorn i "retiri" la norma. A parer dels populars, "aquesta legislatura ja està perduda" i l'amnistia és l'única iniciativa per a la qual Sánchez pot comptar amb els vots del conjunt de la majoria plurinacional i, concretament, amb els set de Junts. "No té la governabilitat garantida", afirmen fonts de la direcció del PP, que esgrimeixen els revessos parlamentaris d'aquesta setmana a la llei contra el proxenetisme i a la del sòl per defensar-ho. "Donarà impunitat a canvi de res", adverteixen. Per això, Feijóo ha demanat al líder socialista que s'ho repensi, assumeixi el "punt final" de la legislatura i convoqui eleccions generals. Un escenari que deixaria sense garanties l'expresident de la Generalitat però que és més un desig del líder popular, que frisa per arribar al Palau de la Moncloa, que una opció real.

Ara per ara, la previsió és que dijous el text pactat pel PSOE i l'independentisme s'aprovi definitivament després que el PP l'hagi retingut dos mesos al Senat. I l'endemà què? Serà l'hora dels jutges. Està previst que Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, compareguin des de Brussel·les divendres al matí, coincidint amb l'entrada en vigor de la normativa. Fonts de la defensa de l'expresident de la Generalitat avancen que no sol·licitaran al Tribunal Suprem l'aixecament immediat de les ordres de detenció vigents, que ara impedeixen que posi els peus en territori espanyol sense risc de ser detingut. Entenen que ho ha de fer el jutge Pablo Llarena en estricta aplicació de la llei.

"L'òrgan judicial que estigui a càrrec de la causa ha de procedir a deixar sense efecte les ordres de crida i cerca i d'ingrés a la presó de les persones a qui resulti aplicable aquesta amnistia, així com les ordres estatals, europees i internacionals de detenció", diu l'article 4b de la llei. Aquest va ser un dels preceptes que es van modificar en l'última negociació al Congrés per reforçar que aquesta decisió s'hagués de prendre "immediatament" quan es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, previsiblement divendres que ve. Així, Llarena no hauria de trigar gaires hores o dies a moure fitxa en aquest sentit per no incomplir la llei, tot i que hi ha vies per esquivar-ho. La més clara és la presentació d'una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta era la via que plantejava una guia que una associació de jutges va elaborar per esquivar l'amnistia. 

Tal com va publicar l'ARA, Llarena no té intenció de presentar batalla en aquest sentit, de manera que les ordres de detenció i ingrés a presó a Espanya s'aixecarien amb l'entrada en vigor de l'amnistia. Primer, el magistrat instructor preguntarà a la Fiscalia, les acusacions i als propis implicats quin és el seu criteri. L'expresident, a més, també està investigat en la causa de Tsunami Democràtic, si bé la magistrada Susana Polo, a diferència de Llarena, no l'ha declarat en rebel·lia ni ha emès cap ordre de detenció contra ell. De fet, va citar-lo a declarar per videoconferència juntament amb Ruben Wagensberg —entenent que són a l'estranger— per a una data encara per concretar entre el 17 i el 21 de juny.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, es troba en una situació diferent, com la resta d'encausats per l'1-O que continuen inhabilitats amb condemna ferma (Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa). Amb caràcter general, la normativa preveu que el Tribunal Suprem té dos mesos per aplicar la llei, i en el seu cas correspondria donar per acabada l'execució de la pena. Ara bé, l'alt tribunal ja ha anat expressant en privat els seus dubtes amb la norma que sortirà del Congrés i és altament probable que elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que paralitzaria la causa i que, per tant, mantindria Junqueras inhabilitat fins que Luxemburg no resolgués. En principi, la intenció dels republicans és que la defensa del president d'ERC sol·liciti de seguida al tribunal presidit per Manuel Marchena la fi de la inhabilitació.