El PP tensa la relació amb Ciutadans a Catalunya

BarcelonaLes relacions entre Ciutadans (C’s) i el PP a Catalunya no passen pel seu millor moment. Malgrat que Albert Rivera és el soci preferent de l’executiu de Mariano Rajoy a Madrid, la sintonia no és la mateixa a Barcelona, amb un Xavier García Albiol que aprofita cada moviment d’Inés Arrimadas per furgar en les discrepàncies internes del partit taronja pel nou rumb a Catalunya. En un intent de recuperar la bandera de referent dels partits constitucionalistes, el dirigent popular s’ha convertit últimament en el principal opositor de la cap de l’oposició.

Diverses fonts populars consultades asseguren que és el tracte que es mereix C’s, després d’haver nascut atacant-los pel seu acostament al nacionalisme (pels nombrosos pactes PP-CiU) i haver capgirat ara l’estratègia i ser ells qui modulen el discurs per esgarrapar vots de l’espai electoral tradicional de CiU. El partit d’Arrimadas, en canvi, atribueix les pressions a un símptoma de debilitat del PP pel fet de ser penúltima força a la cambra.

Les fonts del PP recorden que C’s va arribar al Parlament amb un discurs antinacionalista, acusant els populars de no ser prou bel·ligerants contra l’independentisme, sobretot després dels pactes amb CiU el 2011 i el 2012. De fet, en les eleccions que van seguir aquesta entesa, el 27 de setembre del 2015, Ciutadans va aconseguir erigir-se com a principal partit constitucionalista, en detriment sobretot del PP -i també del PSC-, que va acabar sent penúltima força amb 11 diputats. Els populars van retrocedir a mínims històrics després d’haver assolit els millors resultats amb 19 diputats el 2012. “Ciutadans va arrabassar-nos molts vots dient que érem poc contundents”, diu un dirigent del PP que es queixa que ara Arrimadas s’erigeixi com el partit “moderat” que juga al peix al cove. Afegeix que és un “joc lleig” acusar el PP d’exercir un paper i després adoptar-lo per créixer.

El malestar intern a Ciutadans

El PP no vol deixar escapar ara l’oportunitat de desgastar Arrimadas, tenint en compte que la seva estratègia d’aproximar-se a posicions més moderades i de criticar les accions contra el sobiranisme del govern espanyol de Mariano Rajoy ha despertat recels en alguns sectors del partit taronja. “A dins el PP està quallant aquesta estratègia”, assenyala una font consultada.

La realitat fins ara parla per si sola. Albiol ha sigut el primer d’assenyalar l’acostament d’Arrimadas a sectors tradicionalment a l’òrbita convergent: va engreixar la polèmica al voltant de la líder de C’s quan va aparèixer en un acte a la patronal Cecot que va acabar amb un aplaudiment a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pel fet d’estar processada; també quan Arrimadas es va mostrar disposada a participar en un referèndum legal, i va queixar-se quan la líder de C’s al Parlament va voler reunir-se amb Rajoy. La majoria de dirigents del PP consultats defensen Albiol per remarcar les “contradiccions” de C’s. Tanmateix, aquesta opinió no és unànime. Altres fonts del partit també veuen perills a l’hora d’adoptar aquesta tàctica, sobretot quan Rajoy pacta amb Rivera i hi ha orquestrada l’anomenada operació diàleg, per rebaixar la tensió amb els dirigents independentistes. “És important tenir clara l’estratègia de Madrid”, assegura una font entreveient la necessitat de coordinació entre la Moncloa, la Delegació d’Enric Millo i Albiol.

I què hi diu Ciutadans? Tot i les crítiques dels populars, fonts de C’s consultades per l’ARA atribueixen les declaracions d’Albiol a un “complex” pel fet de ser el penúltim partit del Parlament. “Volen tenir quota mediàtica a costa del partit que veritablement lidera l’oposició”, assenyala un alt dirigent del partit taronja. A més, recorden que l’única formació que ha manifestat la intenció d’ocupar l’antic espai de CiU ha sigut el PP, quan aquesta tardor la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, va fer una crida a aprofitar els problemes d’Unió i l’independentisme del PDECat per ocupar el seu espai. Malgrat els enfrontaments, però, tant C’s com el PP deixen clar que en el moment de combatre el procés d’independència aniran a l’una.