El PP, també a la sala penal de l’Audiència

Concepción Espejel, o ¡querida Concha! -com diu María Dolores de Cospedal-, ha sigut nomenada pel ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional. La magistrada va arribar el 2013 a l’alt tribunal des del CGPJ, on era vocal a proposta del PP, i ara substituirà Fernando Grande-Marlaska amb el suport dels populars. Espejel, coneguda en àmbits judicials com a Cospejel -per la seva amistat amb la secretària general del PP i ministra de Defensa-, no era, amb quatre anys d’experiència, la més antiga de les aspirants a la presidència de la sala penal. Manuela Fernández de Prado, en canvi, fa 24 anys que dicta sentències a la secció primera penal. La sala penal, però, no podia ser independent del PP.

Espejel ja va ser recusada, juntament amb el seu company Enrique López, per impedir que integrés els tribunals del cas Gürtel i dels papers de Bárcenas. El ple de la sala penal considerava que els seus vincles amb els populars trencaven l’aparença d’imparcialitat. Les maniobres al CGPJ per col·locar-la van ser contínues fins dimecres a la tarda. El vocal conservador Rafael Fernández Valverde es va acostar a diversos vocals del sector progressista. La seva idea era promocionar la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela -amiga de la seva parella- com a tercera via per evitar que Espejel sortís escollida i, al mateix temps, desactivar Fernández de Prado. Buscava desarborar el sector que donava suport a aquesta magistrada, però el seu pla va ser detectat.

Avançada la tarda, Fernández Valverde va dir que l’ordre era que els onze conservadors, incloent-hi el president Lesmes, votessin Espejel. I així va ser: la magistrada pròxima al PP es va imposar a Fernández de Prado, que va obtenir vuit vots, i a Lamela i Fermín Echarri -proposat per Grande-Marlaska-, que van obtenir un vot cadascú. Quan el sector progressista va explicar per què Fernández de Prado havia de ser la presidenta, es va apuntar que era la més antiga a l’Audiència Nacional i que havia sigut presidenta de facto de la secció primera penal -nominalment ho era Grande-Marlaska, que va prendre la paraula per dir que la insinuació era intolerable.

El pla Catalá es continua complint

Amb el nomenament d’Espejel, continua complint-se el pla dissenyat pel ministre Rafael Catalá i el magistrat Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem. Primer va ser el nomenament del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza; després el del cap d’Anticorrupció, Manuel Moix. El tercer, el d’Espejel. Ara falta la sala d’apel·lacions, on s’ha fet una primera operació: enviar-hi els jutges Eloy Velasco i Enrique López. El primer magistrat és l’instructor dels grans casos de corrupció del PP, que el govern espanyol ha aconseguit apartar, no sense polèmica. Precisament en la reunió d’ahir, just abans de nomenar Espejel, una vocal va deixar constància que concedir les places a Velasco i López era una mala gestió, perquè es deixava fora d’aquest òrgan els autèntics especialistes en penal, que van aprovar unes dures oposicions el 2011.

Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Tribunal Suprem, ja ha fet una part de la feina que li va manar el PP: situar Espejel. Ara queda la presidència de la sala d’apel·lacions, que no serà coberta de manera imminent. Com a la sala penal, cal deixar macerar certs canvis.