El PP també entrega les Corts Valencianes al discurs més dur de Vox
L'extrema dreta ha triat perfils antiavortistes i xenòfobs per als Parlaments de les Balears i l'Aragó
MadridCastella i Lleó va obrir el camí fa poc més d’un any i el patró s’ha anat repetint en els últims dies. No hi ha pacte autonòmic entre el PP i Vox en què els populars no entreguin la presidència del Parlament a l’extrema dreta. El març de l’any passat, Carlos Pollán es va convertir en el primer president ultradretà a capitanejar unes corts autonòmiques, les de Castella i Lleó, i el seu cas no s’ha quedat en l’excepció. Vox tindrà almenys tres presidències de Parlament més: a les Balears, l’Aragó i el País Valencià. Precisament, al territori valencià ha estat l’últim lloc on el PP ha cedit els seus vots per investir una altra figura retrògada de Vox, Llanos Massó, d’un perfil similar al de les Illes i també l’Aragó.
De 57 anys, amb estudis de ciències físiques, ciències religioses i audiopròtesis, Massó és la presidenta provincial de Vox a la circumscripció de Castelló, i forma part del Parlament valencià des del 2019, quan el seu partit hi va aconseguir representació per primera vegada. En el seu discurs d’aquest dilluns, la dirigent de Vox ha defensat la seva “lleialtat a Espanya” i el seu compromís en la defensa del País Valencià “davant qualsevol intent de fagocitar la seva cultura, mercadejar amb els seus recursos naturals, castigar el seu finançament o segrestar les llibertats dels seus compatriotes”.
Més polèmiques que aquestes paraules, que venint d’algú de Vox ja s’hi entreveuen significats entre línies, han estat les declaracions de Massó durant els últims quatre anys. Un període durant el qual ha criticat l’ús de l’avortament “com un mètode anticonceptiu més”, ha defensat l’educació segregada per sexes i ha acusat l’ensenyament públic de ser un “instrument del separatisme i del feminisme”. També ha reclamat la presència de la bandera espanyola als centres educatius, l’aplicació del batejat com a pin parental (perquè els pares puguin evitar que els seus fills rebin informació sobre diversitat sexual, per exemple) i ha criticat l’“excessiva tutela de les lleis sobre la vida de les dones”, informa Daniel Martín. La sessió ha estat marcada també per la cessió d'una secretaria de la mesa del PP a Compromís, en lloc de donar-li al PSPV, cosa que ha provocat una crisi entre els dos exsocis.
L'altaveu de ser la segona autoritat
Què implica, però, que el PP entregui un càrrec així a l’extrema dreta? Qui presideix un Parlament autonòmic es converteix de facto en la segona autoritat d’aquell territori. Ara bé, les seves funcions són d’arbitratge dins la cambra i el poder que ostenta és més aviat simbòlic. De fet, les meses dels Parlaments estan compostes sempre per un nombre senar de diputats, de manera que ni tan sols hi ha un vot de qualitat que la presidència pugui exercir. Per tant, el poder real en l’òrgan de govern de les cambres legislatives el tenen les majories i no tant qui el presideix. Una altra cosa és que aquest càrrec institucional amb vocació de neutralitat sigui utilitzat per marcar perfil propi.
A Catalunya, durant la seva etapa com a presidenta del Parlament, Laura Borràs va advertir d’entrada que vigilaria si els discursos de Vox creuaven línies vermelles i en nombroses ocasions va censurar que eren “discriminatoris”. Es tracta d’una figura que té un cert marge per, en l’ordenació del debat, valorar quins són els límits del que es pot pronunciar en la seu de la sobirania popular. Ara aquells que han convertit els debats parlamentaris en un fangar, especialment al Congrés de Diputats, són els encarregats de marcar les regles del joc, i això té conseqüències.
Per exemple, el president de les Corts de Castella i Lleó, Carlos Pollán, té tendència a censurar que diputats del PSOE o Podem acusin dirigents de Vox, com el vicepresident del govern autonòmic, Juan García Gallardo, de fer “discursos feixistes”. És la constatació que amb la normalització de la presència del partit d’extrema dreta a les institucions s’ha alterat la vara de mesurar, atès que fa només alguns anys es podia afirmar en seu parlamentària que l’exlíder de Cs Albert Rivera havia fet un “discurs falangista” i això no era motiu de reprimenda, tal com va comprovar l’exportaveu del PDECat al Congrés Carles Campuzano l’octubre del 2017.
A l’espera de com desenvolupin el càrrec, ostentar-lo atorga visibilitat i ja és per si sol una oportunitat per fer-lo servir com a altaveu des d’on propagar discursos. En el marc de les negociacions postelectorals derivades del 28-M, el PP ha fet aquest regal a Vox. Podria ser una concessió a canvi de no entrar al govern, però al País Valencià el futur president de la Generalitat, Carlos Mazón, no ha dubtat en firmar la coalició amb la formació de Santiago Abascal. A Balears i l’Aragó, la presidència de les cambres ja és per a Vox, si bé Marga Prohens i Jorge Azcón estan dilatant les converses per intentar governar en solitari. A Extremadura, en canvi, les desavinences entre PP i Vox van acabar deixant la presidència del Parlament en mans del PSOE.
Després que María Guardiola rebutgés la coalició amb Vox perquè nega la violència de gènere, aquest diumenge la candidata del PP a Extremadura va enviar una carta a la militància en la qual considera “imprescindible” el diàleg i negociació per assolir un acord programàtic amb la formació d'extrema dreta. Coincideix amb la publicació d’un àudio d’un ja exassessor seu en què carregava contra Abascal i exposava que el seu objectiu era acabar amb Vox.