LA POSICIÓ DE L’ESTAT
Política20/11/2014

El PP activa la ‘tàctica Estatut’: atiar Catalunya contra el PSOE

Ridiculitza la reforma constitucional i defensa l’autonomisme

Joan Rusiñol
i Joan Rusiñol

MadridQuan Mariano Rajoy era el líder de l’oposició, va trobar en la reforma de l’Estatut de Catalunya munició per combatre el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Recollint firmes i emetent falques de propaganda a la ràdio, el PP intentava mobilitzar els espanyols en contra del text aprovat pel Parlament i, de rebot, debilitar el PSOE. Ara, dies després del 9-N, els populars han optat per repetir la tàctica i utilitzar la proposta de reforma constitucional de Pedro Sánchez per qüestionar-lo políticament.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un missatge coordinat, el president de l’executiu, Mariano Rajoy, va obrir foc a la sessió de control al Congrés ridiculitzant la iniciativa que els socialistes van pactar diumenge, en una reunió dels barons a Saragossa. Va tornar a retreure’ls la suposada falta de concreció i va reduir la reforma a un mer “eslògan”. “Així no se solucionen els problemes a Espanya”, va avisar.

Cargando
No hay anuncios

Diàleg sobre els 23 punts

Amb la vista posada en les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig, els conservadors s’erigeixen en defensors de l’Estat autonòmic davant del federalisme de l’esquerra espanyola i de l’independentisme. El 9-N no ha provocat cap canvi de fons en les tesis de la Moncloa. Rajoy va deixar clara la seva disposició a parlar amb el president de la Generalitat però sempre sobre qüestions del dia a dia i l’economia dels catalans, com els 23 punts que figuraven al document que Artur Mas li va fer arribar a la reunió que van mantenir aquest estiu a Madrid. No hi ha cap marge, però, per negociar res sobre sobirania i, per tant, tampoc cap possibilitat d’un referèndum pactat.

Cargando
No hay anuncios

En aquesta línia, la direcció del PP es va reunir ahir a la seu del carrer Gènova amb els portaveus parlamentaris autonòmics per sincronitzar el discurs i evitar que apareguin diferències internes. El compromís és que totes les iniciatives que es presentin arreu de l’Estat sobre Catalunya hauran de tenir el vistiplau del partit que presideix Alícia Sánchez-Camacho. Ella els va explicar el seu punt de vista sobre la situació catalana després del 9-N, en un intent de fer pinya després de la resposta confusa que el govern espanyol i els populars han donat al procés participatiu.

La dirigent del PPC també va sumar-se a la tàctica Estatut i va assegurar que Pedro Sánchez i Miquel Iceta cada cop li recorden més a Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall. La número 2 del partit, María Dolores de Cospedal, va utilitzar el mateix símil per qüestionar el secretari general del PSOE. L’argumentari de la dreta espanyola és que la reforma constitucional que vol el PSOE respon a les tensions amb el PSC i que això pot tenir conseqüències per a la igualtat entre els espanyols. El PP es basa en aquest esquema per contrarestar les crítiques de tebior que ha rebut des dels sectors més espanyolistes -algunes procedents de dins del partit- per la seva reacció al 9-N.

Cargando
No hay anuncios

Sense reunió el dia 29

“El govern ho ha fet bé en el fons i en la forma”, es va defensar De Cospedal. Sánchez-Camacho també va elogiar el comportament de l’executiu central davant la “deslleialtat” de Mas, que va acusar de “travessar línies vermelles” contra tot pronòstic. És per això que el PP català avisa que, per poder refer el diàleg entre institucions, qui ha de rectificar el camí és CiU. Segons va explicar ahir, Rajoy no aprofitarà la visita del dissabte 29 a Barcelona per veure’s amb Mas, tal com li ha ofert la Generalitat. La seva prioritat aquell dia serà adreçar-se als catalans “orfes” de govern.

Cargando
No hay anuncios

Superat el 9-N, el PP assegura que es limitarà a “intensificar” el missatge de sempre: que és Madrid qui salva les finances catalanes i no pas el sobiranisme. Els canvis constitucionals només serveixen, de moment, com a ariet electoral.