BarcelonaPer la via ràpida, sense debat en comissió i en solitari. El PP va valer-se ahir de la seva majoria absoluta per donar llum verda al Congrés a la modificació de la llei orgànica del poder judicial per limitar els casos de justícia universal en què podran intercedir els jutges espanyols. La modificació de la norma va rebre el rebuig frontal de tota l’oposició, que dubta de la constitucionalitat de la reforma amb caràcter retroactiu, que forçarà l’arxivament d’una dotzena de casos en procés, entre els quals la investigació de la repressió al Tibet i la mort del càmera José Couso a l’Iraq.
La limitació del principi de justícia universal suposarà que només es podran jutjar a Espanya delictes greus que s’hagin comès a l’estranger, com podria ser genocidi o lesa humanitat, sempre que la causa sigui dirigida contra espanyols, o bé en cas que les autoritats espanyoles deneguin l’extradició. La reforma ha de passar ara pel Senat.
L’oposició en ple va carregar amb duresa contra el que tots els partits menys el PP i UPN van qualificar de “vergonya”. Pel fons, però també per la forma. El PP va imposar una tramitació urgent i en lectura única, de manera que el debat parlamentari s’ha limitat al de presa en consideració i, ahir, al d’aprovació, eludint així el debat en comissió i el pronunciament d’òrgans consultius com són el Consell d’Estat i el Consell General del Poder Judicial. Al marge de l’oposició, també les associacions judicials i la Junta de Fiscals de l’Audiència Nacional han criticat tant el fons com la forma de la modificació imposada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.
Missatge d’impunitat
El diputat del PSOE Julio Villarrubia va lamentar que amb la reforma es llancés un missatge d’impunitat, i juntament amb el diputat d’IU Gaspar Llamazares va atribuir-ho al “xantatge” i la pressió exercida per empresaris xinesos. Per tot plegat el diputat de CiU Jordi Jané va demanar al partit de Mariano Rajoy que rectifiqui la iniciativa durant la tramitació al Senat. En canvi, el diputat del PP José Miguel Castillo va defensar que la llei encara vigent crea falses expectatives, perquè, segons ell, en la majoria de casos les investigacions solen acabar en arxivament. És més, va defensar fins i tot que la nova llei amplia la justícia universal en crims contra la dona, violència de gènere, violència psicològica, assetjament, matrimonis forçosos, avortaments forçats, tràfic d’éssers humans i esterilitzacions forçoses.