El PP i Vox segellen el control de l’Espanya autonòmica
L’Aragó és la quarta comunitat on governaran juntes la dreta i l’extrema dreta
Barcelona / MadridEspanya s'acosta inevitablement a la paradoxa política: mentre l'única possibilitat que hi hagi govern a l'Estat passa per una coalició de centreesquerra PSOE-Sumar amb acords amb els sobiranismes perifèrics, la majoria de comunitats autònomes estaran controlades per la dreta i l'extrema dreta. Aquest divendres el PP i Vox han firmat un pacte per governar plegats l'Aragó, cosa que suposa que 11 dels 19 governs autonòmics ja tinguin un executiu liderat pels populars. A més, d'aquests 11, en quatre Vox serà present al consell executiu. Per exemple a l'Aragó, on tindran ni més ni menys que una vicepresidència. El PP encara es podria anotar dos territoris més: Múrcia i Ceuta.
El fenomen s'explica si el mirem en dos temps. En les eleccions municipals i autonòmiques del maig, el PSOE va retrocedir pràcticament a tot arreu fins a perdre sis comunitats: La Rioja, l'Aragó, el País Valencià, les Balears, Extremadura i les Canàries. La caiguda dels socialistes s'explica amb una altra dada: només conserven una majoria absoluta autonòmica, la de Castella-la Manxa, que a més és la d'Emiliano García-Page, un dels barons del PSOE més crítics amb Pedro Sánchez. Aquesta derrota severa va fer que Sánchez provoqués l'avançament electoral i, en el seu enèsim exercici de supervivència política, va aconseguir barrar el pas als populars al govern d'Espanya. El PSOE no té garantida la presidència, però sap que abans hi haurà noves eleccions que no pas Feijóo pugui entrar per la porta de la Moncloa.
I ara què? Si Sánchez aconsegueix ser investit hi haurà una Espanya partida en dos, com a mínim administrativament. La majoria de governs autonòmics remaran cap a una banda, i el central, cap a una altra. Aquest esquema tindrà una conseqüència previsible: molta contestació regional a l'hora d'impulsar grans canvis. Per exemple, un dels objectius de la nova legislatura verbalitzats pel PSOE és la reforma del sistema de finançament, pendent de fa una dècada. Si ja és un tema complicat per si mateix, es fa difícil pensar que pugui tenir un gran recorregut amb un socialisme amb poc poder autonòmic. Si Sánchez és president per tercer cop es pot trobar aspirat per dues forces contràries: la seva estabilitat al Congrés dependrà de formacions nacionalistes i independentistes, mentre que per a la pau autonòmica haurà de parlar amb el PP.
Però no tot són conseqüències pessimistes per als interessos del govern espanyol. Caldrà veure si, ara que el PP ha vist frustrades les possibilitats d'arribar a la Moncloa, moderarà el seu discurs i intentarà marcar més distàncies amb Vox en lloc d'anar-hi de bracet. De fet, una de les hipòtesis que explica aquesta Espanya partida en dos és que els pactes de la dreta i l'extrema dreta en l'àmbit autonòmic han mobilitzat els votants d'esquerra a les eleccions generals per evitar la mateixa reproducció a escala estatal. És a dir, que tant pacte entre la dreta i l'extrema dreta ha acabat sent la tomba de Feijóo. Podem mirar per exemple el cas del País Valencià. Entre les autonòmiques del maig i les generals del juliol el PSOE va aconseguir mobilitzar 145.000 vots més.
Vicepresidència i programa
Castella i Lleó, el País Valencià, Extremadura i ara l'Aragó són les comunitats autònomes on el Partit Popular i Vox governaran plegats. L'últim acord és el de l'executiu aragonès, que s'ha segellat aquest divendres a Saragossa. El PP ha cedit a l'extrema dreta una vicepresidència i dues conselleries, la d’Agricultura i Desenvolupament Territorial, i la de Despoblació i Justícia. Alejandro Nolasco, líder de Vox a l'Aragó, serà el vicepresident de la comunitat que a partir d'ara presidirà el popular Jorge Azcón.
La firma de l'acord de govern s'ha celebrat aquest divendres al migdia a les Corts aragoneses i un dels titulars ha sigut el fet que el líder del PP i futur president de l'Aragó no hi ha assistit. En el seu lloc hi ha participat la portaveu de la formació al Parlament aragonès i número dos del partit, Ana Alós, que s'ha fotografiat amb Nolasco. El PP aragonès ha defensat que era per "igualar la representació", ja que Nolasco també és portaveu de Vox al Parlament aragonès. Ha sigut inevitable pensar que els populars no estan del tot còmodes amb les fotos amb el partit de Santiago Abascal.
Però, més enllà de les declaracions, l'acord firmat conté nombrosos elements que ja han generat alarma en altres indrets. Així, es parla de la derogació de la llei aragonesa de memòria històrica; de la "reforma" de la llei trans; de revisar la llei de protecció de les modalitats lingüístiques pròpies i també d'eliminar les ajudes a entitats vinculades amb la llengua. En un exercici d'ambivalència, el pacte parla alhora d'un "compromís absolut en la lluita contra la violència masclista", però també compra el mantra de Vox d"'erradicar la violència domèstica i intrafamiliar".
A les Balears, el PP va fer bandera d’haver-se estalviat tenir Vox a l’executiu, però la influència de l’extrema dreta va acabar fent-se notar per la porta de darrere. Així, els populars governaran en solitari quatre anys, però la moneda de canvi és que Vox sigui als governs dels consells insulars de Mallorca i Menorca. La influència dels de Santiago Abascal també es fa notar en l’acord programàtic firmat. S’elimina l’Oficina de Drets Lingüístics i la substitueixen per l’Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística, i el català deixarà de ser un requisit a l’àmbit sanitari. També s'ha eliminat qualsevol referència a la violència de gènere i s'ha substituït per “violència intrafamiliar”. Si es compleix el pacte, la llei de memòria també quedarà derogada.