El PP "s'atrinxera" al Senat i desplega l'ofensiva contra l'amnistia
Els populars forcen una nova sessió de la comissió de comunitats autònomes, que aprovarà un informe contrari a la llei
Madrid"El PP s'ha atrinxerat al Senat i actua com si la institució fos seva". Així descriuen fonts del PSOE l'actuació dels populars a la cambra alta, on tenen una majoria absoluta que els permet fer-hi el que vulguin però que resulta estèril pel fet que al Congrés la majoria plurinacional suma més escons que la dreta i la ultradreta. Fins ara, posar entrebancs a la llei d'amnistia ha sigut el seu principal objectiu des d'aquesta institució, per molt que no puguin aturar-la, i, a mesura que han anat passant els mesos, el PP ha anat ideant noves estratègies en aquesta ofensiva contra la norma. Aquest dilluns tindrà lloc un nou episodi de gesticulació contra la mesura de gràcia.
El PP ha forçat la convocatòria d'una sessió de la comissió de comunitats autònomes per aprovar un informe, redactat en solitari pel partit d'Alberto Núñez Feijóo, que sosté que l'amnistia és inconstitucional i "encoratja actes insurreccionals". Una iniciativa simbòlica, que no tindrà efectes pràctics contra la norma. L'excusa per sol·licitar-la és que, a parer del PP, l'amnistia posa en risc l'estat de les autonomies. "És la vulneració més greu produïda en quatre dècades del principi de solidaritat", diu el text. Una argumentació que serà rebatuda pel PSOE, ERC i Junts, que han presentat vots particulars contra l'informe que aprovaran els populars.
Els tres partits denuncien que, un cop més, el PP ha retorçat el reglament del Senat. L'article 56 preveu que la comissió de comunitats autònomes es pronunciï sobre el contingut autonòmic de qualsevol iniciativa tramitada a la cambra alta. Ara bé, els tres grups impulsors de l'amnistia neguen que en aquest cas hi hagi cap impacte en les competències de les autonomies que justifiqui activar aquest mecanisme. El vot particular d'ERC denuncia que el PP ha convocat la sessió "no amb la finalitat real d'analitzar el contingut autonòmic de la llei –que no té cap impacte en les competències autonòmiques– sinó com a utilització partidista de la institució". "És un informe fake", va denunciar dijous passat la portaveu republicana al Senat, Sara Bailac, després de participar en la reunió de la ponència que va donar llum verda al document dels populars.
En la mateixa línia, el vot particular de Junts denuncia la "voluntat obstructiva" del PP i "l'enginyeria jurídica mitjançant la qual el grup popular al Senat pretén interferir, de manera inconstitucional, en la tramitació" de l'amnistia. El PSOE, per la seva banda, critica que els populars no facin un "ús ponderat" de la competència de la comissió, que ha activat la potestat de fer informes en casos comptats i amb normes que afectaven clarament el nucli de les competències de totes les comunitats, com va ser el cas de la LOMCE, la polèmica reforma educativa impulsada pel ministre José Ignacio Wert el 2013.
Ara bé, l'aprovació de l'informe del PP, prevista al final del debat, passarà a un segon pla i qui s'endurà el protagonisme en la sessió d'aquest dilluns seran els presidents autonòmics, convocats per debatre'l. Els plats forts són el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha justificat la seva presència com a via per "trolejar el PP", i la cap de l'executiu madrileny, Isabel Díaz Ayuso. El PP hi enviarà set presidents autonòmics i set consellers. No hi anirà cap membre del govern espanyol. L'últim cop que el PP els va convocar per parlar de l'amnistia en aquest fòrum, a finals de l'octubre de l'any passat, van declinar participar-hi.
Més fronts oberts
Activar la comissió de comunitats autònomes sense que sigui imperatiu no és l'única maniobra que està desplegant el PP. En la comissió que tramita l'amnistia –creada ad hoc barrejant membres de la constitucional i la de justícia, un altre fet excepcional–, els populars tracten d'esgotar el termini de dos mesos, que venç el 16 de maig, per retornar-la al Congrés. Una manera d'allargar el seu pas és la convocatòria d'experts, que hi compareixeran a iniciativa del PP entre el 16 i el 30 d'abril. Hi compareixeran encara que ja s'haurà esgotat el termini per presentar esmenes al text, que acaba aquest dimarts, 9 d'abril. En canvi, en la comissió de justícia que tramitava la llei al Congrés, els populars van demanar cridar experts "amb caràcter previ a l'elaboració de les esmenes a l'articulat". El PP també té en les seves mans decidir si el Senat aprova el veto a l'amnistia, que després revocarà el Congrés, just abans o després del 12-M.
En paral·lel, el ple del Senat aprovarà aquest dimecres plantejar un conflicte institucional al Congrés. El PP provocarà així el xoc entre institucions i exigirà a la cambra baixa la retirada de la proposició de llei d'amnistia sota l'amenaça d'acudir al Tribunal Constitucional. Es tracta d'un mecanisme suggerit en un informe sobre la norma que el PP va encarregar als lletrats del Senat, que afirma que no és constitucional i que, per poder aprovar-la, caldria reformar la carta magna. "S'estan traspassant línies vermelles molt delicades", va advertir dimarts passat el portaveu socialista al Senat, Juan Espadas.
Fonts socialistes denuncien que a les reunions de la mesa el PP no escolta les objeccions dels membres del PSOE. Una queixa extensiva a altres fòrums del Senat, expressada també per fonts d'altres grups de la majoria plurinacional. El PSOE també posa en el punt de mira el nomenament de la lletrada major del Senat, Sara Sieira, responsable de l'informe contra l'amnistia. "La van portar amb una finalitat molt clara", apunten les mateixes fonts. Sieira era lletrada a la comissió d'Igualtat del Congrés i havia publicat articles relacionats amb el Procés. La seva arribada ha coincidit amb una allau de canvis entre els membres d'aquest cos de funcionaris a la cambra alta.