El PP rescata el govern espanyol i permet tramitar la llei de seguretat nacional
L'independentisme s'oposa a la norma pel seu caràcter "recentralitzador"
MadridTot i que aquest dimecres el PP va apujar els decibels contra el govern espanyol, de moment tot plegat es queda en una mera gesticulació. La prova més evident que el partit que ara lidera Alberto Núñez Feijóo vol separar el que considera polítiques d'estat de l'estratègia política del govern espanyol s'ha fet evident aquest dijous al Congrés: el PP ha permès la tramitació de la reforma de la llei de seguretat nacional de l'executiu a la cambra baixa davant l'oposició d'ERC, però també de Junts. Els dos grups havien presentat esmenes a la totalitat al projecte de llei, que no han prosperat. D'aquesta manera, els populars han salvat el govern d'un fracàs a la cambra baixa i no han permès que decaigui una norma que, a la pràctica, el que fa és complementar la que el govern del PP de Mariano Rajoy ja va aprovar l'any 2015 amb el suport del PSOE. La portaveu dels conservadors, Cuca Gamarra, però, ha advertit al govern que l'actual text no els agrada i que presentaran esmenes per modificar-lo durant la tramitació parlamentària que s'obrirà a partir d'ara.
El que regula la norma que l'executiu de Pedro Sánchez va aprovar el 15 de febrer en consell de ministres és la regulació dels recursos públics i privats que s'han de posar a disposició de l'Estat en una situació de crisi o "d'interès per la seguretat nacional". El govern espanyol, de fet, posa especial èmfasi en aquest projecte de llei per abordar situacions com la pandèmia. En la normativa del 2015 no es concretava quines podien ser aquestes situacions i en l'actual modificació tampoc es detalla. El que sí que s'especifica són els àmbits que consideren "d'especial interès per a la seguretat nacional" que s'han de preservar com són l'àmbit de la ciberseguretat, la seguretat econòmica i financera, la marítima, l'aeroespacial, l'energètica, la sanitària, la preservació del medi ambient i la "salvaguarda de la base industrial que subministra recursos de primera necessitat i caràcter estratègic".
El caràcter "recentralitzador" de la llei
Tot plegat, segons la llei, s'ha de fer en "coordinació" amb les comunitats autònomes, que han d'aportar tots els recursos humans i materials que siguin necessaris. Ara bé, aquesta col·laboració, a ulls dels grups independentistes catalans i també bascos, suposa una "recentralització" en tota regla de les competències de les comunitats. Consideren que el president del govern espanyol passa a tenir un poder excessiu en la gestió de les crisis, perquè, per exemple, és qui té la potestat de dictar una "situació d'interès per a la seguretat nacional", sense que hagi de reunir prèviament el Consell de Seguretat Nacional, especifica la norma.
Per a ERC, la llei atorga "facultats exorbitants" al cap del govern que li permet prendre mesures "arbitràries i discrecionals", perquè pot permetre que l'Estat, amb caràcter "excepcional", "absorbeixi tots els mitjans de les comunitats autònomes", ha denunciat en la seva intervenció la diputada republicana Montse Bassa. Els republicans recorden que tant Catalunya com Euskadi tenen cossos policials propis. En la mateixa línia, Junts denuncia que la nova normativa dissenya un "sistema de seguretat nacional que centralitza" i que, per tant, suposa una invasió competencial. "És una fulminació de les competències, especialment de les que tenim les comunitats autònomes en seguretat pública i protecció civil", ha alertat la seva portaveu, Míriam Nogueras.
"No hi ha cap menyscabament de les competències autonòmiques; al contrari, es reforça en matèria de coordinació", ha defensat, en canvi, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Unides Podem votarà en contra de les esmenes d'ERC i Junts i, per tant, també permetrà que es tramiti la normativa, tot i que el grup ha demanat estar alerta per preservar les competències autonòmiques. "El sistema de coordinació ha de tenir en compte les competències autonòmiques en cada escenari", ha dit el diputat Ismael Cortés.
El cas Pegasus, omnipresent
El debat de la llei de seguretat ha arribat just la setmana que el govern espanyol ha cessat la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, arran de la crisi pel cas Pegasus. I ha sigut inevitable que l'escàndol es colés també en el debat de la llei de seguretat nacional. La majoria de grups independentistes han tornat a carregar contra el govern espanyol pel cas i la diputada de la CUP Mireia Vehí ha lamentat que l'executiu porti a debat la norma de seguretat nacional "sense haver resolt" el cas Pegasus: "Això ens diu que, davant d'una crisi democràtica i de drets, escullen la sortida autoritària i no la democràtica". També Míriam Nogueras ha equiparat l'actual govern de coalició amb el de Mariano Rajoy: "Els sembla molt allunyat dels temps de Rajoy que un estat espiï?"
També el PP ha carregat contra l'executiu espanyol per la gestió d'aquesta crisi, però ha volgut separar-ho de la llei de seguretat nacional. "El govern estaria encantat que la llei decaigués per satisfer els partits independentistes", ha etzibat el diputat Juan Antonio Callejas. Els conservadors, això sí, volen introduir esmenes a la llei per "sotmetre al màxim control parlamentari el president del govern", ha dit Cuca Gamarra, i també protegir els serveis d'intel·ligència per evitar "episodis com els que hem viscut".
