El PP remata la campanya gallega amb nervis per l'ascens del BNG: "Està molt obert"

BarcelonaEls últims dies de campanya a Galícia han estat plens de nervis al PP, que ha avisat del "risc real" que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) li arrabassi el poder, davant el seu elevat creixement en les enquestes. Per això, l'última embranzida dels populars abans de les eleccions de diumenge ha recorregut a l'atac directe contra el BNG, el seu passat "leninista" i les seves propostes "nacionalistes" que portarien al territori "el problema de Catalunya". També han carregat contra les seves amistats "perilloses", ERC i Bildu, i fins i tot han difós un vídeo que converteix la líder del Bloc, Ana Pontón, en Arnaldo Otegi. Aquesta inquietud s'ha anat accentuant i els conservadors s'han abraonat també contra Vox per posar en perill la majoria absoluta, sent "aliat" tàcit de Pontón, segons el candidat del PP a la reelecció, Alfonso Rueda. En canvi, el BNG ha dirigit els seus atacs a la gestió del PP i s'ha centrat en les propostes per Galícia, amb un aire optimista. "Està molt obert", reconeixen fonts del partit.

En aquesta recta final han millorat força les perspectives dels sobiranistes, que han multiplicat la seva "esperança". Ara veuen l'escenari molt ajustat i pot passar de tot segons els trackings interns. Així, Pontón ha insistit en l'acte final de campanya, envoltada de banderes independentistes gallegues, que "el canvi és imparable", demanant "que no quedi cap vot sense representació", en al·lusió a Sumar. Que la nacionalista esdevingui presidenta és factible, però totes les enquestes apunten l'opció de majoria absoluta popular. Això és el que ha subratllat aquest divendres el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, sense deixar de recordar els riscos: "Això va de separatisme o d'estar junts", ha dit.

El que ha acabat alimentant els dubtes és l'atropellada campanya del PP, amb patinades de Feijóo amb la proposta d'indult a Carles Puigdemont. El PSdeG-PSOE també s'ha vist arrossegat per la dinàmica estatal amb l'omnipresència en campanya del president espanyol, Pedro Sánchez, que ha sucat pa amb la política de "reconciliació" a la qual es va obrir el cap de l'oposició a l'Estat. En el tancament de campanya d'aquest divendres l'ha acompanyat l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, des de fa temps un dels principals aliats de Sánchez al partit.

Tampoc han estat fàcils els debats televisius que ha hagut d'enfrontar el president de la Xunta. El de Televisió de Galícia el va posar contra les cordes i va arribar a retreure que la resta de candidats –BNG, PSdeG-PSOE, Sumar i Podem– li fessin un quatre contra un. Així, Rueda no va participar en el debat de RTVE d'aquesta setmana al qual només van anar la nacionalista Ana Pontón i el socialista José Ramón Gómez Besteiro, emulant aquell debat previ al 23-J entre Sánchez i Yolanda Díaz (i sense Feijóo). Allà van aprofitar per fer pinya i anar a totes contra "el candidat absent" i els "quinze anys de retrocessos" dels governs del PP. Es va mostrar una aliança sòlida i, malgrat que el PSdeG no ho reconegui públicament, ja assumeix el tercer lloc en el podi amb l'aspiració de la vicepresidència.

Amb l'única aspiració d'entrar al Parlament gallec, Sumar no té gaires enquestes optimistes que confirmarien un cop per a Yolanda Díaz, molt implicada aquests últims quinze dies en la candidatura que encapçala Marta Lois (Ada Colau ha estat una de les estrelles convidades del tancament de campanya). Isabel Faraldo, de Podem, no té gairebé cap opció, mentre el candidat de Vox, Álvaro Díaz-Mella –sempre acompanyat de Santiago Abascal–, ha reviscolat gràcies als errors del PP, però té difícil entrar al Parlament.

Campanya plena de polèmiques

Els pèl·lets i la crisi mediambiental associada van aixecar molta polseguera en campanya per la "tardana reacció" de la Xunta i la picabaralla constant amb el govern espanyol, acusat d'"amagar informació". Però no ha estat l'única controvèrsia: ETA, la llengua, l'amnistia, l'independentisme i Carles Puigdemont són alguns exemples. Però no només: el servei gallec de salut ha informat aquest divendres per SMS als treballadors d'un augment salarial dos dies abans de les eleccions. Les acusacions d'electoralisme no han trigat a aparèixer, però la Xunta ha al·legat que aquest increment, anunciat el 2023, comença a aplicar-se aquest mes, i que és habitual comunicar qualsevol canvi a la plantilla.

Un dels leitmotivs que han anat llançant Feijóo i Rueda contra el BNG ha estat la seva "radicalitat". Han rescatat el vell "sentidiño" gallec enfront del "desgavell" dels nacionalistes i l'esquerra estatal. I és que la guerra identitària ha aflorat com mai atiada per un PP que ha alertat d'un Procés a la gallega: "Som gallecs i som espanyols", ha repetit en diversos mítings Feijóo, arribant a afegir: "Què som sinó, portuguesos?".

Rebutjant obrir el debat identitari, el BNG ha reiterat el canvi com a idea força de la campanya i s'ha centrat en l'agenda social i econòmica, així com en l'ampliació de l'autogovern, però sense plantejar una aventura independentista. En canvi, el socialista Besteiro s'ha volgut posicionar com "el canvi segur" i s'ha mostrat com una garantia davant de pretensions d'autodeterminació, que el BNG sempre ha defensat com a dret.

La llengua gallega ha estat un altre element de disputa i el PP ha advertit que està en risc el "bilingüisme harmònic" del qual ha fet bandera. Tot plegat, perquè el BNG ha dit que vol derogar la llei de multilingüisme en l'ensenyament, que "arracona el gallec", per instaurar una immersió lingüística en gallec: "Igualtat de coneixement per una llibertat real en l'ús". Per això, el PP ha tret l'artilleria denunciant que els nacionalistes "volen expulsar el castellà de l'escola". Ha comptat amb intervencions dures de Feijóo, però també de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ho ha barrejat aquest divendres amb "l'assetjament i odi" que pateixen "els nens espanyols a Catalunya", juntament amb la presència en la llista europea del BNG d'alguns "exmembres d'ETA". Diumenge –si el vot exterior no acaba sent decisiu– els gallecs decidiran a les urnes.