Cs també es desploma al CIS

MadridQuan falten només dues setmanes per a les eleccions madrilenyes, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat el primer baròmetre estatal que capta les conseqüències de l'efecte dòmino de la moció de censura a Múrcia, que ha deixat un partit com Ciutadans fent aigües -amb la marxa de diversos diputats estatals i autonòmics i senadors, com Toni Cantó, que ha fitxat pel PP- i lluitant per la supervivència en els comicis del 4 de maig després de l'opa hostil llançada pels populars.

Tot i que el PSOE es manté -de fet creix dues dècimes i se situa en un 31,5% d'estimació de vot-, els de Pablo Casado són qui capitalitza sobretot la caiguda dels taronges en l'enquesta, que perden gairebé tres punts: d'un 9,5% d'estimació de vot el març a només un 6,7%. Es tracta del valor més baix des del gener del 2020 i, de fet, està en consonància amb els resultats que va obtenir l'exlíder de Cs Albert Rivera en les eleccions del 10 de novembre del 2019: un 6,8% del vot a nivell estatal.

El PP recupera vot i torna a situar-se per sobre de la barrera dels 20 punts al passar d'un 17,9% a un 20,6% d'estimació de vot després de mesos patint les conseqüències del desgast per l'ascens de Vox. Ara bé, això no és obstacle perquè l'extrema dreta espanyola continuï creixent de forma ininterrompuda i es mantingui com a tercer partit estatal amb quatre dècimes percentuals més respecte al mes anterior: un 15,4%.

L'esquerra espanyola continua també progressant. A més del petit ascens dels socialistes, que segons l'institut que dirigeix José Félix Tezanos no noten cap conseqüència en la convocatòria anticipada d'eleccions, en els problemes en el pla de vacunació ni tampoc en el fet d'haver-se aliat amb Ciutadans per intentar destronar el PP a Múrcia, Unides Podem augmenta gairebé un punt i passa d'un 9,6% d'estimació de vot a un 10,7%. No es percep càstig, doncs, per la decisió de Pablo Iglesias de deixar de liderar el partit, unida al pas de deixar el govern espanyol i presentar-se com a candidat al 4-M.

L'enquesta, elaborada entre el 5 i el 14 d'abril, mostra també que la interinitat sostinguda a Catalunya passa factura a ERC, que perd quatre dècimes, d'un 3,2% a un 2,8%, mentre que Junts per Catalunya es manté en un 1,5% d'estimació de vot. La CUP també baixa, i passa d'un 0,8% a un 0,6%, tot i que la mostra d'aquest baròmetre per als resultats catalans sempre és molt petita.

Sense una perspectiva d'eleccions anticipades a la vista -Pedro Sánchez manté que vol seguir governant fins al 2023 tot i que els resultats del 4-M influiran sobre futures decisions-, la xifra d'indecisos continua sent molt alta, d'un 17,9% dels enquestats.

Yolanda Díaz, entre les ministres més valorades

Pel que fa la valoració dels líders estatals, cap d'ells aprova, però el president espanyol, Pedro Sánchez, continua sent el més ben valorat amb un 4,5 sobre 10 (augmenta una dècima percentual), el segueixen Casado amb un 3,5 (+0,2), Pablo Iglesias amb un 3,3 (+0,3), que sorprenentment empata amb Inés Arrimadas (-0,1) i finalment Santiago Abascal amb un 2,7 (+0,1).

El baròmetre d'aquest mes recull també una valoració del nou consell de ministres de Sánchez, després del relleu de Pablo Iglesias per Ione Belarra a Drets Socials i per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a vicepresidenta tercera. Díaz, justament, és considerada una de les ministres més ben valorades amb un 5,2 sobre 10 i és de les tres que aprova, juntament amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la d'Economia, Nadia Calviño.

En canvi, Belarra, entra e l'executiu amb la pitjor nota, un 3,5, que passa a compartir amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Es tracta de la primera valoració del gabinet els darrers quatre mesos. En aquest temps, Díaz ha escalat posicions, ja que no aprovava en l'anterior enquesta. També ha millorat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que passa d'un 4 a un 4,8. En cinquè lloc, empaten la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el titular de Ciència, Pedro Duque, amb un 4,7.