El PP recorre per primer cop el Codi Civil català
BarcelonaSi alguna cosa havia sigut sagrada fins ara en la disputa legal i institucional entre l’Estat i el Govern era el Codi Civil català, un dels pocs trets que diferencien els catalans dels espanyols. A Catalunya, el Codi Civil espanyol només regeix en la mesura que no s’oposa a les disposicions del dret civil de Catalunya. Ahir, però, el govern del PP va presentar un recurs per primer cop contra un article -el que determina la propietat temporal d’un habitatge- d’aquest codi genuïnament català que regula les relacions personals o patrimonials entre persones privades.
La llei 19/2015, aprovada el 29 de juliol passat, incorporava els conceptes de propietat temporal (article 1) i propietat compartida (article 2) al llibre cinquè d’aquest Codi Civil català. L’Estat ha presentat recurs d’inconstitucionalitat i ha demanat la suspensió temporal només de l’article 1, el de la propietat temporal, tot i que ha salvat la propietat compartida.
Què és la propietat temporal d’un habitatge?
El propietari temporal d’un habitatge és exactament el mateix que un propietari normal, amb tots els seus drets i deures, però amb la diferència que és per un temps limitat, entre 6 i 99 anys. Qui és propietari temporal pot llogar, fer obres o el que vulgui amb l’habitatge.
Què és la propietat compartida?
La propietat compartida serveix perquè algú que no vulgui, o no pugui, comprar un habitatge sencer, en compri un percentatge. Si el propietari material en compra, per exemple, un 25%, pot pactar amb el propietari formal amb quins terminis pot anar adquirint la resta de l’habitatge, tot i que no és obligatori. Fins que el propietari material no compri tot l’habitatge, haurà de pagar un lloguer acordat per l’ús de la part que no és seva. Aquest lloguer va disminuint a mesura que es compren més quotes de l’habitatge. Encara que només tingui una part de l’habitatge, el propietari material s’ha de fer càrrec de tots els impostos i obligacions, i també en té tots els drets.
Com argumenta el recurs el govern espanyol?
Segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, aquest article afecta les condicions bàsiques del dret de propietat “que correspon regular a l’Estat”, segons l’article 149 de la Constitució. “La introducció d’una propietat temporal i revocable trenca amb la igualtat de regulació del dret de propietat i desconfigura la propietat d’un habitatge com un dret irrevocable i perpetu”. Des de la conselleria de Governació i Habitatge troben desconcertant que a la Moncloa facin servir aquest argument per recórrer la propietat temporal i no facin el mateix amb la compartida. Des de la secretaria d’Habitatge -abans dins de Territori i Sostenibilitat- estaven convençuts, quan van començar a tramitar aquesta llei, que no seria impugnada perquè “Catalunya té competències exclusives en dret civil i no ha d’afectar que a l’Estat això no existeixi”, van dir en una trobada amb periodistes el juny del 2014.