La limitació de la solidaritat s'obre pas al PP i al PSOE
Camacho defensa la necessitat de millorar el finançament català
Barcelona.La consciència que Catalunya, com el País Valencià i les Balears, fan una aportació excessiva a la solidaritat interterritorial fins a penalitzar-ne el dinamisme econòmic, ultrapassa ja els límits del catalanisme polític. Fins i tot s'obre pas més enllà del catalanisme. Ahir va ser la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va insistir en la necessitat de "millorar" el finançament sobre la base del resultat del càlcul dels "comptes públics regionalitzats", que defensa que aportarà molta més informació de la que oferien les balances fins ara.
"L'actual model de finançament no agrada a ningú, ni a Catalunya, ni a València ni a Madrid", va assegurar ahir Camacho, que aposta perquè el nou finançament -per al PP és la solució a les tensions entre Catalunya i Espanya- es basi en uns nous fonaments que garanteixin la "viabilitat i sostenibilitat de les autonomies". Però encara va anar més enllà i, en un missatge més en clau interna que res, va alertar que el nou finançament ha de posar "límits" a la solidaritat interterritorial de manera que "permeti seguir creixent" a les autonomies que, com Catalunya, aporten més del que reben. Això sí, va lamentar la precipitació del Govern a criticar el nou càlcul sense haver-lo vist i ho atribueix al fet que "saben que no han donat tota la informació als catalans".
L'Estat, a més del nou càlcul, publicarà les balances només pel mètode del benefici, que minimitza el dèficit fiscal català. Seran els governs autonòmics els que hauran de fer, amb les dades que faciliti l'Estat, el càlcul pel mètode de flux monetari, que xifra el dèficit fiscal català per damunt dels 16.000 milions anuals.
Contradiccions amb Montoro
Malgrat que Camacho ho nega, el cert és que la millora del finançament que defensa entra en contradicció amb les tesis del ministre Cristóbal Montoro i els seus experts. Sense anar més lluny, el coordinador dels experts, Ángel de la Fuente, va justificar divendres que Catalunya pagui més del que rep en forma de despesa de l'Estat perquè els catalans tenen una renda per càpita més elevada de la que tenen als territoris receptors de fons.
El cas és que el debat sobre les balances i el finançament tensiona també internament el PP. Ho sap prou Camacho, després del cop de porta sonor a la seva proposta de finançament "singular" per a Catalunya. Segons fonts del PP consultades per l'ARA, Camacho té previst reunir-se pròximament amb el president de la Generalitat Valenciana, el popular Alberto Fabra, per coordinar estratègies per un nou finançament que no penalitzi els territoris més dinàmics. Fabra es reunirà dilluns amb el president balear, José Ramón Bauzá -ahir va exigir a Montoro que compleixi i publiqui també els fluxos fiscals interterritorials-, i el murcià, Luis Valcárcel, per tractar el finançament.
També ahir, després de reunir-se amb el president Artur Mas, la presidenta socialista de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va proposar un nou finançament vinculat al cost mitjà dels serveis per als ciutadans -en això consistiran les noves balances- per evitar territoris "hiperfinançats". Díaz va esquivar el principi d'ordinalitat que sí que defensava el PSC, si bé va fer un pas endavant en admetre que "qui contribueix no pot ser més pobre que qui rep".
Susana Díaz emplaça Mas i Rajoy a dialogar
La presidenta andalusa, Susana Díaz, va instar ahir Artur Mas i Mariano Rajoy a "dialogar i negociar" per "evitar el xoc de trens" que, a criteri seu, obligaria els catalans d'origen andalús a triar entre identitat catalana i andalusa. "Cal abandonar el rail que porta a l'absurd", va sentenciar la socialista Díaz en un dinar col·loqui a Barcelona després de reunir-se amb Mas al Palau de la Generalitat. Van seguir en directe el discurs de Díaz la vicepresidenta Joana Ortega i el pare de la Constitució Miquel Roca. També Eduardo Reyes, president de l'associació d'independentistes castellanoparlants Súmate, que hi va assistir per retreure-li que no els volgués rebre en la visita a Catalunya i per expressar-li alguns arguments que porten cada cop més catalans d'origen andalús a apostar per la independència.