El PP i el PSOE rebaixen el to per frenar la desafecció
MadridEls dirigents del PP i el PSOE coincidien ahir, als passadissos del Congrés, a assenyalar que ara encara és moment de “desfogar-se”, de “passar comptes els uns amb els altres” i “assenyalar els culpables”. Això vol dir que vénen encara dies agres i de retrets pel fracàs col·lectiu més gran de la política espanyola des del 1978. Els partits nous com Podem han tingut por d’arriscar-se i pactar, i els dos tradicionals no han assumit que la fi del bipartidisme a l’hemicicle -en un sistema que no té segona volta per triar president- exigia adaptació. En aquest temps, Mariano Rajoy ha volgut que, tot i perdre 60 escons i liderar un partit corcat per la corrupció, el PSOE i Ciutadans (C’s) formessin dòcilment amb ell un tripartit d’ordre; i Pedro Sánchez ha defensat fins a l’últim sospir governar en solitari amb només 89 dels 350 escons del Congrés. Els dirigents del PP i el PSOE assumeixen que passaran dies abans de fer net (ahir, al ple del Congrés, els retrets per no haver fet possible “el canvi” o pel “sectarisme” encara se succeïen malgrat l’acord entre el PP, el PSOE i C’s per condemnar el chavisme que va indignar l’esquerra alternativa) però ja comencen a buscar reconstruir ponts per evitar una “campanya bruta” que allunyi els ciutadans de les urnes.
La teoria diu que l’abstenció beneficia el PP i penalitza l’esquerra, que, en el marc de la lluita PSOE-Podem per l’hegemonia, s’ha esbroncat mentre era incapaç d’arribar a acords. Ara Pablo Iglesias pot sumar IU: el 26-J resoldrà també qui és el gall del galliner progressista. Al PP sostenen que si la participació s’ensorra molt també els pot fer mal a ells. El 20-D, l’afluència a les urnes va ser del 73%, quatre punts més que el 2011. Ningú és capaç de pronosticar fins on baixarà ara, però tothom ho dóna per fet.
Disculpant-se a la cadena Cope
El primer gest de distensió el va fer Pedro Sánchez, que en una entrevista a la cadena Cope, propietat dels bisbes espanyols i amb una audiència conservadora, es va disculpar per haver atacat amb duresa Rajoy en la campanya anterior. Arran de la seva actitud amb la corrupció el líder del PSOE va considerar en el cara a cara a televisiu que el president era “indecent”. Rajoy s’hi va tornar titllant-lo de “roí i miserable”. Ahir va admetre que “es va equivocar” i que hauria d’haver utilitzat “una altra expressió” més encertada.
Les seves paraules les va agrair la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Va considerar que era “un pas positiu” que Sánchez reconegués l’“error”. “Jo crec que quan un s’equivoca i ho reconeix, malgrat que pugui trigar a fer-ho, cal valorar-l’hi”, va dir en declaracions als periodistes al Senat. En la mateixa línia es va expressar el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va afirmar que el cap de l’oposició està “en la bona línia”, per bé que dins el PSOE es temia l’efecte de la imatge titubejant. El ministre va lamentar que la reacció arribés tard perquè, va dir, un clima menys crispat hauria evitat les noves les eleccions.
Les crítiques entre el PSOE i el PP seguiran per assumptes com la corrupció (Sánchez va dir ahir que Rajoy hauria d’haver dimitit quan es van fer públics els missatges telefònics de suport a Luis Bárcenas) o per la impossibilitat de pactar. Rajoy, que participava en una convenció de portaveus parlamentaris del PP a Alacant, va afirmar que el líder del PSOE havia sigut “un sectari colossal” per no voler-hi parlar i pretendre derogar moltes de les lleis aprovades pel PP, com ara la d’educació o la reforma laboral.
Això sí, tots dos van posar l’accent en la necessitat de mirar endavant i van dirigir les crítiques més dures a Podem, el líder socialista, i a C’s, el popular, en un intent de consolidar majories cadascun al seu espai ideològic. Rajoy reiterava que ell preferia no parlar de pactes. La seva, va dir, serà una campanya allunyada de “l’espectacle i la farsa” que ha presidit un procés, des del 20-D, en el qual ell mai ha tingut opcions reals de ser investit president.
Ja al Congrés, Sánchez es va reunir amb els diputats i senadors del PSOE. Allà, un cop més, atacs a Podem per haver frustrat l’ideal de canvi i als independentistes (segons ell, hi ha una “dreta bona” a C’s i una, CDC, que no ho és i pacta amb el PP). I, finalment, la crida a “mirar endavant” i acabar aviat de “buscar culpables”. Va exigir als seus parlar “de futur i de solucions”.
Així, va indicar que la seva proposta de canvi arribarà imposant-se als que viuen instal·lats “a dir «i tu més», que és una manera de fer de la vella política”. Sánchez va raonar que se sent “fort i amb ganes” d’apartar Rajoy i que està segur que després d’aquests quatre mesos els ciutadans “ja no veuen igual” els candidats dels grans partits.
C’s es desentén del pacte
El líder del PSOE va constatar ahir que haurà de gestionar també una certa tensió amb C’s, que donava per liquidat l’acord. El secretari general del grup liberal, Miguel Gutiérrez, deia que el pacte de govern i les seves 200 mesures eren per fer president Sánchez i que, un cop això no havia passat, ells tornaven a la defensa del seu programa. O cosa que és el mateix: a l’equidistància.
Ara els partits hauran de greixar la maquinària. Podem i IU treballen en la seva confluència, i el PSOE, amb una vida interna més complicada que la del PP i C’s, reuneix dissabte el seu comitè federal per aprovar el calendari de primàries.
Les llistes s’hauran de fer ràpid (15 dies) i la direcció intentarà que siguin gairebé simbòliques. La consigna serà reeditar-les, tot i que Sánchez ja pot comptar amb la renúncia de Carme Chacón a Barcelona, i a Madrid es podria trobar carbasses de dirigents com Eduardo Madina, molt descontent amb el rumb del partit. Els canvis, avisen, hauran d’estar molt ben justificats.
De moment, ahir, amb la patacada encara recent, el PP i el PSOE rebaixaven el to. Després del 26-J sí que caldrà buscar pactes de veres.
Proposta per reduir despeses de campanya
El rei va demanar als partits que, ja que havien de repetir eleccions, reduïssin les despeses de campanya per capejar la desafecció. La repetició pot costar a l’Estat uns 150 milions i els partits ja van gastar-ne més de 40 pel 20-D. Podem ja deia ahir que faria una campanya més austera i altra vegada sense crèdits dels bancs. Ciutadans va proposar a la resta un acord per reduir a la meitat la despesa i compartir el mailing per fer una única tramesa. S’ha intentat fer en diverses convocatòries, també a Catalunya, i mai hi ha hagut acord. La televisió continuarà sent el mitjà estrella i els partits començaran a discutir aviat els debats que es faran. El 20-D Rajoy no va voler debatre amb Rivera i Iglesias perquè encara no tenien representació, i ho va delegar en Sáenz de Santamaría. Aquest cop s’ho plantejarà. La meteorologia permetrà fer més actes a l’aire lliure, més econòmics.