PP i PSOE obvien Europa i s’enreden en la gestió estatal

MadridEuropa com a pretext i com a ganxo per passar pel sedàs la situació política i econòmica espanyola. En això va acabar convertit el debat a Televisió Espanyola entre els candidats del PP i del PSOE a les eleccions comunitàries, Miguel Arias Cañete i Elena Valenciano. Tots dos van vincular els resultats del dia 25 al futur més immediat de l’estat espanyol: pels populars, un triomf del centredreta espanyol reforçarà a Brussel·les el govern de Mariano Rajoy; pels socialistes, només canviant la majoria que governa a la UE Espanya tornarà a recuperar-se.

Acompanyat de gràfiques i llegint sovint les notes que portava preparades, el cap de llista dels conservadors va optar per carregar contra l’herència rebuda de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Segons va dir, sempre que governen les esquerres “la Seguretat Social entra en fallida i es congelen les pensions”. Davant d’aquest suposat escenari, va treure pit de la gestió que ha fet, des del 2011, Mariano Rajoy. Com el partit afirma a cada acte de campanya, ha estat el PP qui ha evitat el rescat de l’economia espanyola. Si no hagués estat per la dreta, va afirmar Arias Cañete, els ciutadans espanyols ara patirien les tisorades que la troica ha imposat a Grècia o a Portugal. En aquest punt, Valenciano va retreure-li que “l’únic” rescat que hi ha hagut ha estat el financer, motivat per la “gestió desastrosa” que els populars van fer del cas Bankia.

Unes condicions “meravelloses”

El seu contrincant va defensar l’operació i va assegurar que les condicions del crèdit rebut per fer front a aquest forat havien estat “meravelloses per a Espanya”. Els socialistes no van deixar escapar aquest adjectiu i després de la pausa publicitària -moment que els polítics aprofiten per rebre consells dels seus assessors- la cap de llista socialista li va retreure que fes servir aquesta expressió, ja que els diners encara els estan pagant tots els espanyols, sobretot “els més humils”.

El creuament d’herències -la dels governs socialistes i el llegat que deixarà Rajoy el 2015- va ser el fil conductor de bona part del cara a cara, que va durar gairebé una hora. Va començar a dos quarts d’onze, just després d’acabar-se a Brussel·les el debat entre els aspirants a presidir la Comissió Europea. No obstant, a Madrid, la feina estrictament comunitària va convertir-se en un simple paisatge de fons, més enllà d’apel·lacions a polítiques específiques que necessiten un impuls de la UE, com el fons per combatre l’atur juvenil, la immigració o les mesures en favor de les persones amb discapacitats.

Elena Valenciano, que va aconseguir més que no pas Arias Cañete marcar l’agenda del debat, va introduir en diversos moments la llei de l’avortament que prepara el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. El cap de llista del PP portava la resposta assajada: aquesta no és una qüestió sobre la qual tingui competències l’Eurocambra. Es va limitar a prometre consens i a recordar que la legislació internacional defensa el “dret a la vida”. Valenciano, reconeguda militant feminista, va preguntar-se per què la Moncloa guarda en un “calaix” la llei, esperant que passin els comicis del dia 25. Per això, va assegurar que una victòria del centreesquerra ajudaria a mantenir desat aquest projecte, que va criticar durament. De fet, va afirmar que els conservadors espanyols volen posar a la presó els “ginecòlegs” mentre en deixen sortir “narcotraficants” pels canvis que han fet en l’aplicació a Espanya del principi de justícia universal. “Vostès tenen una relació difícil amb la llibertat”, li va etzibar.

L’ombra de la gran coalició

“Jo no tinc cap problema amb la llibertat, però em preocupa la llibertat de tothom”, va respondre Arias Cañete. Per això, va assegurar que qualsevol mesura que els socialistes portin a les cambres legislatives per avançar en la igualtat entre homes i dones tindrà sempre el suport del seu partit. Valenciano, que va ser amonestada per la moderadora, María Casado, per interrompre sovint el seu contrincant, li va recordar el comentari en què l’exministre d’Agricultura va comparar les dones amb el regadiu. En diversos moments, la vicesecretària general del PSOE va puntualitzar que era evident que entre els dos candidats hi havia grans diferències. Un intent clar d’intentar treure’s de sobre l’ombra de la gran coalició que va promocionar l’expresident espanyol Felipe González.

Per al PP, aquestes diferències s’acrediten en matèria econòmica, l’eix central de la seva campanya electoral. En aquest sentit, davant les acusacions de retallades en els serveis públics -educació i sanitat- i en els drets individuals -amb l’anomenada llei mordassa - el cap de llista de Mariano Rajoy va assegurar que la millor política social és aquella que aconsegueix que l’economia creixi. Els populars afirmen que ha estat la seva gestió la que ha permès, en un Estat que fregava el precipici de la fallida, mantenir l’estat del benestar. Valenciano, en canvi, els va retreure els presumptes casos de corrupció, fent referència als comptes a Suïssa. Del procés català no se’n va parlar (en paradoxal diferència al debat a Brussel·les) tot i que Arias Cañete va carregar contra els “moviments disgregadors”.

Al final, missatge als electors: el PP, venent experiència i recuperació; el PSOE, reclamant una nova Europa amb “rostre humà”.