La pugna entre el PP i el PSOE petrifica la Constitució

BarcelonaAra fa un any, a Madrid, l'exdiputat del PSC Toni Comín va fer una pregunta a Ramón Jáuregui: quants anys hauria durat la Constitució espanyola si els catalans, en el referèndum del 1978, hi haguessin votat majoritàriament en contra? Jáuregui, un dels representants més dialogants del sector més centralista del PSOE, va admetre que aquesta hipòtesi hauria tocat de mort la carta magna, perquè un dels seus grans objectius era facilitar l'encaix de Catalunya. En conseqüència, va afegir, a mitjà termini hauria calgut una reforma del text que satisfés els catalans.

El fet històric, però, és que els catalans van donar suport massiu a la nova Constitució. Més del 90% dels votants s'hi van mostrar a favor. La carta magna era el punt de partida cap a una nova realitat política: es deixava enrere la dictadura i s'obria un retorn a les llibertats democràtiques a Catalunya. Segons el professor Joan B. Culla, "el tronc central del catalanisme creia que es podia avançar en el marc constitucional per dues raons: perquè el pacte del 1978 deixava clar que la carta magna seria llegida de manera oberta i perquè la negociació política amb el govern central de torn permetria guanyar parcel·les d'autogovern". Aquest model va funcionar durant dues dècades, durant les quals el president Jordi Pujol va aplicar amb enginy la política del peix al cove.

El camí constitucional es torça

Tot i així, aquesta manera de funcionar tenia data de caducitat. Dos factors polítics van torçar un camí que havia aconseguit recloure el catalanisme majoritari dins els límits constitucionals. En primer lloc, la petrificació de la carta magna i la impossibilitat de reformar-la a causa de la nul·la voluntat política dels dos grans partits, el PP i el PSOE. I, en segon lloc, per la politització dels òrgans judicials, convertits en camp de batalla partidista.

La primera causa és especialment rellevant perquè tots els partits polítics espanyols han reclamat canvis constitucionals, sobretot quan han estat a l'oposició. Tot i així, el fet cert és que només s'ha modificat en dues ocasions i únicament a instàncies d'Europa: el 1992 per permetre el dret de vot i a ser escollit per als ciutadans europeus residents a Espanya, i el 2011 per blindar l'estabilitat pressupostària. A títol comparatiu, la Constitució francesa, vigent des del 1958, ha estat modificada 24 vegades.

El principal obstacle a la reforma constitucional és la falta de consens. Aquest concepte s'ha convertit en l'excusa idònia per descriure la incapacitat del PP i el PSOE per arribar a cap acord, ni tan sols quan José Luis Rodríguez Zapatero va proposar una modificació per eliminar la prioritat masculina dels fills del príncep d'Astúries en la línia successòria a ocupar el tron espanyol. El fet que Felip de Borbó hagi tingut només dues nenes, cosa que ha fet inaplicable aquest principi masclista, ha deixat aquesta reforma pendent al calaix dels problemes no urgents.

A parer de l'historiador Joan B. Culla, el desencís català amb la Constitució "és gradual i acumulatiu", va començar el 2000 i va durar fins al 2010. Aquesta "dècada de les decepcions", en paraules seves, va iniciar-se amb la majoria absoluta de José María Aznar i va tancar-se amb la sentència de l'Estatut. "Durant la primera meitat de la dècada el PP va decebre el catalanisme de centredreta, mentre que el PSOE va decebre el catalanisme de centreesquerra durant la segona meitat", afirma Culla. I afegeix: "L'Estatut del 2006 havia de ser una protecció contra la lectura tancada de la Constitució que feia el PP, però la conclusió és que cap Estatut protegeix Catalunya de la lectura tancada, que és compartida també pel PSOE".

Resistències a la reforma

Ferran Gallego, professor d'història contemporània de la UAB, considera que els dos grans partits espanyols han convertit la Constitució en element fundacional i per això no volen obrir realment el meló d'una reforma. "El PP i el PSOE han convertit la Transició en el seu element identitari, fins al punt que han construït el seu discurs polític sobre la identitat constitucional i no tant sobre la identitat nacional", explica. Gallego és especialment dur amb el PSOE, a qui acusa de blindar la seva hegemonia dins l'esquerra a través d'una llei electoral que està marcada per la mateixa Constitució. Des del seu punt de vista, "als socialistes ja els va bé no tocar un text que sobredimensiona extremament la seva representació real i castiga la resta de partits d'esquerres".

Pel que fa al PP, el fet que enarbori la Constitució és contradictori amb la seva pròpia història. En aquest sentit, l'antiga Aliança Popular de Manuel Fraga va tenir sempre una relació de recel amb la carta magna, fins al punt que alguns diputats conservadors van votar-hi en contra el 1978. Posteriorment, la consolidació del sistema polític bipartidista i l'accés al govern de moltes autonomies van fer evolucionar el PP fins a convertir-lo en el baluard de la inviolabilitat de la Constitució.

Els socialistes volen ja la ponència constitucional

El PSOE és conscient que el procés sobiranista va molt de pressa a Catalunya i, per això, considera de vital importància que es constitueixi ja la ponència constitucional del Congrés, per començar a retocar la carta magna i transformar Espanya en un estat federal que aplaqui les demandes catalanes. El problema és que sense la complicitat del PP el projecte és inviable i ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va desactivar qualsevol operació.

La número dos de la Moncloa considera que ara no és el moment d'estimular canvis perquè "l'estabilitat política és important per sortir de la crisi" i sobretot perquè no hi ha el consens necessari entre els partits perquè un procés constituent acabi amb èxit. Amb aquest nou cop de porta del PP s'esfumen les pretensions dels socialistes de posar-se a treballar amb urgència al Congrés per tenir els treballs de la ponència constitucional acabats en un parell d'anys. El PSOE ha fet saber als populars que està disposat a pactar exclusivament amb ells els límits que es modificarien. Com volen atreure els partits catalans? Saben que és difícil però els oferirien introduir en el text tots els punts de l'Estatut que el Tribunal Constitucional va abatre.