Després del 23-J

Junts (o Coalició Canària), imprescindible perquè el PSOE retingui la presidència del Congrés

Els blocs de dreta i esquerra estan empatats a quatre representants i serà fonamental qui aconsegueixi la presidència

MadridDurant les pròximes dues setmanes, al Congrés només s'hi podran veure desfilar els diputats elegits el 23-J per recollir les seves credencials. No serà fins al 17 d'agost quan començarà l'activitat a la cambra baixa. És el dia en què s'han de constituir les Corts i elegir un dels òrgans clau de la legislatura: la mesa del Congrés. El bloc que n'obtingui la majoria tindrà el control de la gestió de les lleis que entrin a la cambra. Ara per ara no s'ha encetat cap negociació formal entre els grups, però sí que hi comencen a haver converses discretes. Que el bloc de l'esquerra o la dreta tinguin majoria a la mesa del Congrés pot marcar l'acció legislativa del govern que s'acabi conformant. I aquí també podria ser molt rellevant el paper de JxCat. Sobre el paper hi hauria d'haver un empat a 4 representants entre PP i PSOE (que podrien cedir algun lloc als seus respectius socis), però el control de l'òrgan l'aconseguirà qui s'apoderi de la presidència.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Hi ha dos partits que poden ser clau per desfer aquesta incògnita: per una banda Junts i per l'altra Coalició Canària (CC). Si el partit de Carles Puigdemont opta per l'abstenció, l'escó de la formació canària pot decantar la balança. Suposant que el bloc d'esquerres el conformen PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG, tots junts sumen 171 diputats, els mateixos que PP, Vox i UPN. Per tant, CC podria decidir si la presidència és socialista o popular i també quin bloc acaba tenint el control de la mesa. Coalició Canària governa amb el PP a la seva autonomia i aquesta seria probablement la seva posició natural, però els seus representants estan insistint els darrers dies que estan oberts a negociar tant amb populars com amb socialistes.

Cargando
No hay anuncios

La mesa és l'òrgan que dirigeix l'activitat de la cambra. Decideix sobre l'admissió a tràmit de les lleis, mocions o qualsevol altra iniciativa que proposin els grups parlamentaris, però també autoritza la creació de comissions d'investigació o subcomissions, a més de gestionar el pressupost de la cambra i decidir el calendari dels plens i comissions. La mesa té a les seves mans, per exemple, tombar iniciatives legislatives que consideri que no s'ajusten al reglament o a la Constitució –com ha passat en el cas de textos relacionats amb la monarquia–, així com accelerar o alentir la tramitació de les lleis. Aquesta última qüestió és una de les claus per la qual els grups volen tenir el control de la mesa. L'òrgan és el competent a l'hora de decidir si s'estira o no el període d'esmenes a les lleis. Si la majoria de la mesa així ho decideix, cada setmana es pot prorrogar aquest termini de forma indefinida, i dilatar, així, la tramitació d'una normativa fins a deixar-la en punt mort.

Aquesta és una de les qüestions per les quals tant el PSOE com el PP s'han llançat crítiques mútuament. Els socialistes ho van fer durant el període en què Ana Pastor va ser presidenta del Congrés i el govern espanyol el capitanejava Pedro Sánchez després de la moció de censura a Mariano Rajoy. Ara bé, els populars també s'han queixat que durant aquesta legislatura han quedat lleis paralitzades. Per això, tots dos grups volen la majoria a l'òrgan, per controlar els tempos de les lleis. Si finalment Pedro Sánchez torna a liderar el govern de coalició, per als populars encara seria més rellevant tenir-lo, perquè el Congrés exerciria de contrapoder a l'executiu i al PP creuen que es podria contrarestar la manera de governar a cop de reial decret.

Cargando
No hay anuncios

L'elecció dels membres de la mesa

La mesa del Congrés està formada per nou membres: la presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries. En aquesta última legislatura, el PSOE hi tenia tres membres (un d'ells era la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet), Unides Podem tres més, el PP dos (entre les quals una vicepresidència) i Vox, un. El president s'escull en una votació en què els diputats escriuen un nom en un paper. És elegit en primera volta el que obté majoria absoluta. Si no l'aconsegueix, es torna a fer una votació entre els dos candidats que han aconseguit més suports i, en aquest cas, és escollit qui obtingui més vots. En el cas dels vicepresidents, les votacions es fan de forma simultània i surten elegits els quatre amb més vots. Passa el mateix amb els secretaris. Normalment, ja hi ha un acord previ entre els grups per elegir els vuit candidats.

Cargando
No hay anuncios

Històricament, la presidència de la mesa havia recaigut sobre el partit que també presidia el govern espanyol. Al llarg de la història de la democràcia, només hi ha una excepció: l'any 2016. Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del desembre del 2015, però la manca de suports per ser investit va portar a una repetició electoral el juny del 2016. Entremig, però, el PSOE es va aliar amb Ciutadans per fer president del Congrés Patxi López. En l'escenari actual, el PP fa servir l'argument d'haver guanyat les eleccions per també exigir la presidència de la cambra baixa.

Tenir grup propi

Ara per ara, les converses entre els grups estan en una fase molt inicial, però internament tothom es comença a posicionar. Els populars pressionen per construir una majoria alternativa a la del bloc d'esquerres, mentre el PSOE s'obre a parlar amb ERC i Junts perquè tinguin grup propi malgrat no reunir totes les condicions que estableix el reglament. L'objectiu, apuntalar una majoria suficient perquè el PP no tingui el control de la mesa.

Cargando
No hay anuncios

Quins són els beneficis de tenir grup propi al Congrés? D'entrada, no haver de compartir les intervencions amb altres partits, tenir representació assegurada en totes les comissions i també a la junta de portaveus. En l'àmbit econòmic, a més, el Congrés també estableix una subvenció fixa de 30.346,72 euros mensuals –la xifra és l'aprovada per la mesa en la legislatura que just s'ha acabat– i també una altra prestació variable en funció del nombre de diputats que té el grup i que és de 1.746,16 euros al mes.