El PP proposa canvis legals per reforçar la "unitat d'Espanya"

MadridUn al·legat a la unitat d'Espanya i als valors de la Transició, així com de la Constitució del 1978, acapara la primera part del programa electoral del PP, 'L'Espanya que volem', presentat a Madrid aquest diumenge. El pols amb el sobiranisme s'ha convertit en el principal discurs de la precampanya de Mariano Rajoy i també en el pal de paller dels seu programa. No en va, el 2011 no va incloure ni una línia en defensa de la unitat d'Espanya.

Ara, els populars proposen canvis legals per reforçar la "cohesió territorial, la unitat a l'entorn de la nostra pluralitat i la solidaritat", així com també un enduriment de la llei que regula l'ús de la bandera i d'altres símbols per garantir, a través de mecanismes jurídics, que "se'n garanteixi l'estricte compliment". És a dir, forçar tots els ajuntaments catalans a tenir la bandera espanyola i imposar multes a qui pengi l'estelada.

Per al PP "la unitat de la nació és un principi sobre el qual s'assenta el nostre benestar". En aquest sentit, proposa "millorar el marc autonòmic" per reforçar la unitat d'Espanya. Es compromet de nou a reformar el sistema de finançament autonòmic, però sempre des del principi de la simetria entre comunitats. "Establirem un marc de finançament estable i suficient perquè totes les comunitats autònomes puguin disposar d'una oferta bàsica comuna de serveis públics essencials igual per a tots els espanyols, independentment del lloc de residència i, per tant, igualtat d'oportunitats en l'accés i la qualitat", assenyala en el primer document del programa, d'un total de 35 pàgines.

Tots els recursos de la Constitució en contra del sobiranisme

"El PP garanteix, i garantirà sempre, que ni Espanya ni la sobirania nacional seran trossejats", assegura el programa. Perquè així sigui, es compromet a "aplicar tots els recursos i tots els mecanismes de la Constitució per plantar cara als que volen que una part d'Espanya deixi de ser-ho".

Una doble volta en les municipals

On el PP finalment sí que es mulla és en la reforma de la llei electoral. Si bé no va acabar portant al Congrés abans de les eleccions la mesura perquè als ajuntaments governi la llista més votada, ara sí que s'hi atreveix. Els populars porten condemnant els "pactes entre perdedors" als consistoris des de després del 24-M, en què les formacions vinculades amb Podem van arribar als ajuntaments de Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Cadis, entre d'altres, gràcies a pactes amb els socialistes a canvi de cedir-los la presidència autonòmica.

Els populars ara proposen que governi la llista més votada a nivell municipal, si bé no estableixen cap llindar. Havien especulat amb la idea que prengués directament les regnes del consistori la formació amb més d'un 40% dels vots i 7 punts de diferència sobre la segona força. A més, el PP incorpora la possibilitat d'una segona volta si no existeix una majoria absoluta.

Finalment, també creu convenient "reduir la durada de la campanyaelectoral" per, de retruc, reduir també les despeses electorals. Sobre les polèmiques a l'entorn del vot exterior, el PP és partidari de mantenir el sistema actual però "millorant-lo".