El Senat declara la guerra al Congrés: li exigeix que retiri la llei d'amnistia
Els populars plantegen un conflicte institucional tal com reclamava Vox i havien apuntat els lletrats de la cambra alta
MadridL'amnistia ja està en mans del Senat, i el PP, que el controla per majoria absoluta, ha posat en marxa un estratagema per obstruir la llei. La mesa de la cambra alta no ha tingut més remei que acceptar tramitar-la en una reunió aquest dimarts, però per molt que no puguin aturar l'amnistia, els populars continuen activant fórmules per fer soroll en contra en el seu pas pel Senat, que durarà un màxim de dos mesos. La via triada aquest dimarts per posar bastons a les rodes a la norma, que ja havia reclamat Vox i havien apuntat els lletrats de la cambra alta en un informe, és fer un pas que no té precedents i implica que el Senat declari simbòlicament la guerra al Congrés: plantejar un conflicte institucional exigint formalment a la cambra baixa que retiri la llei d'amnistia. És a dir, forçar el xoc entre les dues cambres.
Ho ha anunciat la portaveu del PP al Senat, Alicia García, en una intervenció al ple d'aquesta tarda. "El PP proposarà que aquesta cambra, en defensa de les seves atribucions constitucionals, insti el Congrés a retirar la llei d'amnistia per tractar-se d'una reforma encoberta de la Constitució", ha argumentat García. L'anunci ha arribat després que Vox ja hagués demanat a la mesa de la cambra alta que activés aquest procediment, petició amb la qual posava pressió als populars. "Pur artifici perquè Vox no s'enfadi molt amb ells", ha opinat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que ha afirmat que es tracta d'un moviment que no porta enlloc.
Activar aquest procediment no té efecte suspensiu i la tramitació de la llei d'amnistia podrà continuar igualment el seu curs. De fet, el Congrés no té ni tan sols l'obligació de respondre a la petició que li faci el ple del Senat, previsiblement a principis d'abril. Si en un mes la cambra baixa no rectifica, el Senat pot decidir plantejar el conflicte al Tribunal Constitucional (TC). L'informe dels lletrats obre la porta a demanar la suspensió cautelar del procediment legislatiu si la qüestió finalment arriba a mans del Constitucional. Un escenari que no està clar que s'acabi concretant, però que podria provocar que hi hagués un pronunciament del TC sobre l'amnistia previ al que acabi fent sobre el recurs d'inconstitucionalitat que el PP també vol presentar un cop la llei estigui en vigor.
Què és el conflicte institucional?
Un "conflicte entre òrgans de naturalesa constitucional" és un procediment previst a la llei que regula el Tribunal Constitucional i que es posa en marxa quan un òrgan constitucional considera que un altre "adopta decisions assumint atribucions que la Constitució o les lleis orgàniques confereixen al primer". García ha fet seus els arguments d'un informe dels lletrats del Senat encarregat pel PP, que justifica el moviment perquè considera que la tramitació de la llei d'amnistia és una "reforma encoberta de la Constitució". A parer dels lletrats, la norma no és constitucional i, per poder aprovar-la, caldria reformar la carta magna.
No reformar la Constitució sinó fer servir un procediment legislatiu ordinari, "menyscaba l'atribució constitucional del Senat de tramitació de les reformes constitucionals", diu l'informe pel fet que la tramitació d'una proposició de llei orgànica com la d'amnistia dona l'última paraula al Congrés en lloc de posar en peu d'igualtat el Congrés i el Senat, com passaria amb una reforma constitucional.
Polèmica admissió a tràmit
La majoria del PP a la mesa del Senat ha admès a tràmit, amb polèmica, la llei d'amnistia. D'una banda, perquè Vox li ho ha recriminat, ja que demanava que la bloquegés. Els populars s'han volgut protegir de les crítiques del partit d'ultradreta amb un altre informe dels lletrats del Senat que conclou que la mesa "no es pot negar" a tramitar-la per molt que sigui inconstitucional. L'informe adverteix que inadmetre-la podria considerar-se un delicte de prevaricació.
De l'altra, perquè el PSOE ha rebutjat votar l'admissió de la norma. Els socialistes denuncien que el PP ha articulat un procediment "anormal", que mai s'ha seguit amb cap altra proposició de llei que hagi arribat del Congrés, i no han volgut subscriure un acord d'admissió a tràmit que incloïa referències a l'informe dels lletrats del Senat que posa en dubte la constitucionalitat de la norma i censura la tramitació seguida al Congrés. El PP ha justificat aquesta manera d'actuar perquè l'amnistia és una llei "atípica" i ha retret al PSOE que hagi "votat en contra" de la seva pròpia iniciativa.
Dos mesos tramitant-se
En l'admissió a tràmit, els populars han rebutjat la via d'urgència, de manera que han aplicat la reforma del reglament que van impulsar fa quatre mesos per poder retardar l'entrada en vigor de la llei. Ara bé, el PP no la podrà retenir més enllà del 16 de maig, quatre dies després de les eleccions catalanes. El Senat previsiblement vetarà la llei i el Congrés podrà aixecar el veto en un ple la setmana següent. Durant aquests dos mesos serà una comissió mixta entre la constitucional i la de justícia qui analitzi el text i valori introduir-hi esmenes parcials. El PP preveu citar-hi experts perquè es pronunciïn contra l'amnistia. En paral·lel, en el que seria també un moviment excepcional, el PP preveu activar la comissió de comunitats autònomes i podria citar de nou els presidents autonòmics perquè es pronunciïn sobre la norma.