El PP planteja "dissoldre" partits o organitzacions que promoguin referèndums il·legals

MadridEl PP ha registrat al Congrés aquest dimecres a la tarda una esmena a la totalitat contra la llei d'amnistia que planteja la "dissolució" o "suspensió d'activitats" de partits polítics o organitzacions socials i culturals que promoguin referèndums il·legals o declaracions d'independència. El text alternatiu que proposa l'esmena té un únic article que defensa endurir el Codi Penal per perseguir delictes que impliquin "deslleialtat constitucional".

Els populars pretenen que a aquelles "persones jurídiques" responsables d'aquesta mena de conductes "se'ls imposi la pena de dissolució". Fonts de la direcció del PP han apuntat que dins del terme "persones jurídiques" estarien inclosos els partits independentistes i organitzacions com Òmnium i l'ANC. Ara bé, podrien evitar aquest càstig en cas que abans de l'obertura de judici oral fessin "actes inequívocs de col·laboració activa" per aclarir els fets i restaurar l'ordre constitucional. En aquests casos la pena seria de "suspensió d'activitat de sis mesos a cinc anys".

Pel que fa als "càrrecs públics", aquells que "promoguin la inobservança de les lleis o l'incompliment de les resolucions judicials" en perjudici de la unitat de l'Estat o que declarin la independència s'enfrontarien a penes d'entre cinc i deu anys de presó. Fer actes dirigits a la convocatòria d'un referèndum estaria penat amb entre un i cinc anys. Les mateixes fonts dels populars defensen aquesta reforma del Codi Penal, que introdueix elements que no hi havia quan es va jutjar els líders del Procés, pel fet que el PSOE hagi eliminat la sedició i modificat els delictes de malversació durant l'anterior legislatura.

"Proposem el rearmament i l’enfortiment de l’Estat i de la nostra democràcia, perquè les progressives cessions a l’independentisme de Pedro Sánchez han suposat el debilitament de la capacitat del mateix Estat per defensar-se de les amenaces", ha argumentat el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, en roda de premsa a la seu del PP. El text es debatrà d'aquí una setmana en un ple de la cambra baixa –que se celebrarà al Senat per obres– i no prosperarà.

Ara bé, el dirigent popular ha avisat que el fet que la proposta decaigui no els aturarà. Per al PP aquest pas suposa només "el punt de partida de l'activitat política, social i legal per tractar de rearmar l'Estat i de frenar i revertir el dany que els independentistes i els socialistes estan fent al país". Tellado ha explicat que el PP centrarà "tots els esforços" durant el 2024 a "aturar la degradació institucional" que veu conseqüència de la gestió del president del govern espanyol, i això implica continuar l'ofensiva ja iniciada l'any anterior per tractar de torpedinar i retardar la llei d'amnistia.

La resposta de Vox

A parer de Vox, la proposta del PP suposa una contradicció. "Demana il·legalitzar-los després de negociar amb ells", ha criticat el líder de la formació d'ultradreta, Santiago Abascal, fent referència a la reunió del líder popular a Barcelona, Daniel Sirera, amb membres de Junts abans de la constitució de la mesa del Congrés. En un missatge a la xarxa social X, Abascal ha recordat que els populars "han votat en contra de totes les propostes de Vox per il·legalitzar-los". L'últim cop va ser fa un mes i escaig al Senat, quan els populars van rebutjar una moció de la ultradreta que reclamava il·legalitzar ERC i Junts.

En aquell moment el PP s'hi va oposar argumentant que "la dissolució d'un partit és de les mesures més greus que poden ser adoptades en democràcia". Els populars, que ara sí que plantegen aquesta mesura, van reivindicar que "el pluralisme polític és un valor superior de l'ordenament jurídic".

Vox, a més, també ha registrat aquest dimecres a la tarda una esmena a la totalitat contra la llei d'amnistia que proposa crear un nou delicte per convertir en il·legal la negociació del PSOE amb l'independentisme. La proposta implica castigar amb entre sis i deu anys de presó "a qui negociï afers propis de les Corts amb aquells que hagin estat processats o sostrets de l'acció de la justícia per delictes contra la Constitució, l'ordre públic, traïció i la independència de l'Estat".

Els d'Abascal, a més, plantegen tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums d'autodeterminació amb penes d'entre cinc i deu anys i aprofiten per recuperar el delicte de sedició. Més enllà del Codi Penal, Vox proposa modificar la llei de partits per il·legalitzar formacions que tinguin una activitat que "amenaci la unitat d'Espanya i l'ordre constitucional".

"Pot tornar a passar"

Fa mesos que el PP i Vox plantegen endurir el Codi Penal amb l'objectiu de tenir eines jurídiques per castigar un nou intent de referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Des de la direcció del PP asseguren que aquest escenari "no és política ficció". "Es pot tornar a donar", sostenen per justificar la introducció de nous delictes. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va proposar per primer cop crear un nou tipus penal de "deslleialtat constitucional" durant la seva investidura fallida a finals de setembre, quan fins aleshores havia parlat de recuperar la sedició. Ara bé, els populars no van arribar a plantejar la dissolució de partits i van un pas més enllà en una aproximació als plantejaments que fins ara només havia fet Vox.