El PP de Palamós trenca la disciplina interna i vota a favor de la immersió
El regidor del PP de Palamós, Ricard Fontanet, es va sumar ahir a la unanimitat del consistori en defensa del model lingüístic català a l'ensenyament
BarcelonaAlicia Sánchez Camacho va ordenar als seus regidors que rebutgessin qualsevol proposta que “no respecti les decisions judicials” en matèria de llengua. Però de moment ja li ha sortit un regidor que no té intenció de seguir aquesta consigna, que sí que ha acatat, en canvi, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Es tracta del regidor popular de Palamós, Ricard Fontanet, que ahir es va sumar als regidors de CiU, PSC, ICV i ERC en la unanimitat del ple en defensa del model d'immersió en una moció que insta el Govern a “no fer cap pas enrere” en matèria lingüística. El text de la moció, a més, “rebutja” les sentències contra la immersó lingüística i insta a no acatar-les quan clama que vol "manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia".
La moció aprovada pel ple de Palamós alerta que entre els seus “majors reptes” hi figura "preservar i reforçar la identitat del poble per crear les bases d’una consciència col·lectiva i d’una convivència rica”. “I entenem també que això no serà possible si no es preserven i es reconeixen els trets identificatius de la nostra cultura”, afegeix. També erigeix el català en “el més important element de cohesió social” de què disposa el país, i adverteix que les sentències del Suprem i l'ultimàtum del TSJC “atempten clarament contra el model d’escola catalana”, basat en la “no-separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable”. A més, apunta que “la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model”, que ha sigut avalat per “evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol”.
