Com s'ho fa el PP per omplir la plaça Trafalgar de Badalona?

BadalonaUn acte pràcticament calcat al que el mes de maig passat va organitzar Xavier García Albiol en la campanya de les eleccions municipals. Varien lleugerament els protagonistes, per la presència del president del govern espanyol, Mariano Rajoy; varia també la convocatòria electoral i, finalment, la ubicació de l'escenari on hi haurà els parlaments, que ara s'ha desplaçat a un extrem per encabir millor les taules on seuran prop de 3.500 comensals. La resta és gairebé idèntic: el nombre d'assistents, el menú -botifarres i mongetes- i, fins i tot, la recepta musical. Enrique Iglesias i el seu 'Bailando' retronen a la plaça Trafalgar de Badalona.

La gent ha arribat una hora abans de l'inici del míting. Els altaveus aprofiten per recordar fins a tres cops que el divendres dia 25 hi ha el míting final del PP al Palau de Congressos de l'avinguda Diagonal de Barcelona i es convida els assistents a participar-hi: "Que no hi falti ningú, veniu amb la família i els amics", diu la locutora. Bé, el català no se sentirà en tota la jornada, no només perquè hi ha Rajoy, sinó també perquè som a Llefià i aquí la gent, majoritàriament, parla en castellà i se sent especialment orgullosa dels seus orígens de fora de Catalunya.

Dues actuacions musicals ho confirmen. Associacions 'rocieras' i flamenques surten a l'escenari per tocar en directe. Un dels tambors està pintat amb els colors de la bandera d'Andalusia. Una de les dones vestida de 'faralaes' duu els colors de la bandera d'Espanya. "Jo sóc molt del PP", diu abans de començar a cantar, per si n'hi ha cap dubte. La plaça Trafalgar de Badalona, al cor de Llefià, s'ha convertit en el feu del PP català, en el lloc més idoni per demostrar que el cinturó roig ha canviat. Albiol, tot i que ja no sigui l'alcalde del municipi, va aconseguir augmentar el nombre de suports electorals a les passades municipals, i aquest missatge plana durant tot el míting. És una dada immillorable per atacar el PSC i el fet que hagi permès governar una alcaldessa independentista. Dos objectius assolits en un sol missatge: mossegar el contrari i reforçar les files. "Jo mai marxaré de Badalona, seguiré treballant aquí", crida Albiol, i el públic embogeix.

Els assistents, majoritàriament pensionistes, estan especialment en alerta perquè estan convençuts que amb la independència els seus estalvis perillen. Samarretes, gorres i ventalls blancs amb el lema del PP -'Units guanyem. Plantem cara'- són omnipresents. També hi ha banderes d'Espanya i molts adhesius amb els colors de la 'rojigualda', tot i que això no ho regala el partit i han hagut de portar-ho de casa. La fumera de les brases ambienta i les cerveses comencen a circular per les taules, fins que les notes de 'Bailando' tornen a sentir-se i Albiol, Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho poden endinsar-se en la massa de gent de camí a l'escenari. En el cas del PP, trobar un lloc a Catalunya on els seus líders puguin repartir petons i abraçades durant 300 metres de recorregut no ha de ser fàcil. Només el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es mostra més aviat circumspecte, com si la presència de tanta gent l'aclaparés i no acabés de trobar el seu lloc. Òbviament, el personal de seguretat s'ha de multiplicar, tot i que en aquesta plaça és impossible trobar algú que no mostri simpatia absoluta cap a Albiol i, per extensió, cap al PP i Mariano Rajoy.

El dia després que la immigració entrés en campanya gràcies a Albiol, el candidat popular s'afanya a preguntar a tots els assistents si són catalans d'adopció i, per tant, si han nascut fora de Catalunya. Més de la meitat responen. Un crida "de Sevilla!", i aquest exercici serveix a Albiol per recordar que tots, com el seu pare, van venir a treballar i a buscar un futur millor. Ara, en l'imaginari dels populars, els independentistes els volen negar aquest passat, i per això aixeca passions quan promet que ningú podrà mai treure'ls el DNI ni el seu passaport. Albiol també recorda que és la segona vegada en 15 dies que Rajoy va a Badalona. Una cinquantena d'homes juguen a la petanca just al costat de la plaça, desenes de cotorres xisclen des de les palmeres, i el míting enfila la recta final quan Rajoy puja a l'escenari.

El president espanyol aprofita per apujar el to. És la segona vegada que ha vingut a Catalunya en campanya -la primera va a ser a Lleida- i després d'una setmana de seguir-la en la distància carrega fort contra la idea de trencar Espanya. També ho fa contra els socialistes, dient que s'han convertit en part del problema i no de la solució i, en general, defensa que l'independentisme ha dividit la societat catalana i vol deixar "a la cuneta" la meitat de la població. "Han fet impossible que es pugui parlar de política" i han dividit famílies, amics i companys de feina, assegura. És el resultat "d'enverinar la convivència", ha etzibat, tot negant qualsevol responsabilitat del seu executiu.

Acaba el míting i comencen a despatxar-se les botifarres. A l'escenari puja el cor 'rociero' 'Raíces de la Esperanza'. "Bon profit, president", li diuen a Rajoy abans de començar a tocar el mateix 'Bailando' en versió flamenca. Albiol no és a la taula presidencial. Durant una hora es dedicarà a passejar-se per la resta de taules que omplen la plaça i a fer-se fotografies amb tothom que li ho demana. Mentre ell sua la camisa, Sánchez-Camacho parla amb Rajoy. Ningú li ho ha demanat, però un cop més Albiol exhibeix proximitat. Quan torna a la taula presidencial Sánchez-Camacho s'aixeca i li cedeix el lloc, perquè segui al costat de Rajoy. Tota una metàfora del que ha passat a les files dels populars catalans.