Per què el PP no fa escarni contra el català a Europa?
Els populars posen traves a la iniciativa, però eviten fer soroll polític i mantenen una possible negociació a la recambra


Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea continua encallada, però tant el govern espanyol com el català es mostren més optimistes amb la iniciativa, que almenys permetria parlar-lo al Parlament Europeu. El principal temor era que el PP la fes entrebancar definitivament i la convertís en un dels seus cavalls de batalla electorals contra l'executiu de Pedro Sánchez i els seus acords amb Junts i Esquerra. Però no ha passat. Els populars hi posen traves, però, de moment, eviten fer soroll contra l'ús de les tres llengües cooficials de l'Estat a l'Eurocambra i públicament no hi fan una gran propaganda en contra. Per què?
Diverses fonts europarlamentàries apunten a l'ARA que els populars temen que el soroll polític se'ls giri en contra, sobretot si la iniciativa acaba fructificant. Cal recordar que, tot i la seva oposició, n'hi hauria prou que el grup de l'Esquerra i els liberals hi votessin a favor i sumessin al suport dels socialdemòcrates. És a dir, els conservadors no poden vetar la mesura i, per tant, no les tenen totes de poder evitar que finalment s'aprovi.
En la mateixa línia, una altra font europarlamentària apunta que hi ha una part del PP que prefereix no oposar-se de manera contundent al català perquè consideren que alguns dels seus votants potencials no ho acabarien d'entendre. Cal recordar, però, que en la legislatura anterior, el grup popular va promoure una missió d'investigació de l'Eurocambra contra la immersió lingüística de Catalunya. "Potser es perdrien vots. Segurament no és tant el cas de Catalunya o el País Basc, però potser a Galícia sí", matisa aquesta mateixa font.
Més enllà dels populars espanyols, la presidenta del Parlament Europeu, la també conservadora Roberta Metsola, tampoc vol trobar-se enmig d'una batalla electoral entre el PP i el PSOE. A més, públicament prefereix evitar mostrar-se favorable o contrària a una mesura que potencialment pot aixecar polseguera a Catalunya i a tot l'Estat, encara que en privat es decanti més aviat pel posicionament de la família conservadora, segons diverses fonts europarlamentàries.
Adormir les negociacions
Encara hi ha un altre motiu pel qual el PP prefereix mantenir un perfil baix. Diverses fonts europarlamentàries expliquen a l'ARA que els populars volen evitar trencar completament els llaços amb Junts i el PNB, dos dels principals socis parlamentaris de la Moncloa al Congrés. Les fonts apunten que es volen guardar aquesta bala a la recambra per si algun dia necessiten disposar d'una contrapartida per convèncer els juntaires i els jeltzales en alguna votació important a la cambra baixa i, d'aquesta manera, complicar encara més la vida a Sánchez. Per això, al PP no li interessa dinamitar ni accelerar les negociacions, sinó adormir-les i aguantar aquest as sota la màniga com més temps millor.
Amb tot, fonts de la direcció de Junts asseguren que els únics contactes que manté amb el PP són a través de la portaveu juntaire a Madrid, Míriam Nogueras, i només per qüestions de tramitacions parlamentàries, en cap cas per qüestions relacionades amb una hipotètica moció de censura.
Els liberals tenen la clau
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, el setembre passat, que confiava que hi hauria un acord "en mesos o un any". I, en la mateixa línia, diverses fonts europarlamentàries indiquen que no es preveu cap avenç fins a la reunió que farà el grup de treball de multilingüisme de l’Eurocambra el juliol que ve. Això no vol dir, però, que s'aprovi la iniciativa. Entre altres opcions, apunten que pot ser que aquest grup de treball presenti una recomanació sobre la mesura i que després passi a la mesa de l'Eurocambra, que l'hauria de ratificar i prendre una decisió definitiva.
La clau per fer decantar la balança està sobretot en mans dels liberals. Per una banda, en el grup de treball, hi ha dues veus a priori contràries a la iniciativa: el popular valencià Esteban González Pons i la ultradretana italiana Antonella Sberna. I, de l'altra, el socialista català Javi López i un altre perfil que s'espera que s'hi mostri més aviat a favor, Younous Omarjee (l'Esquerra). Al mig hi ha el liberal eslovac Martin Hojsík.
Cal recordar que en el grup dels liberals ja no hi ha Ciutadans i s'hi ha quedat el PNB. Ara bé, l'aliat natural dels liberals són els conservadors, que és el grup més nombrós i influent a l'Eurocambra i els està pressionant perquè, almenys de moment, no hi donin el seu vistiplau. Tot i això, fonts europarlamentàries expliquen que els membres del grup de treball, inclòs González Pons, van evitar que el liberal Hojsík portés la mesura a la Comissió Jurídica de l'Eurocambra per esbrinar si s'hauria de fer front a algun impediment legal, una decisió que hauria permès a partits com Vox dir-hi la seva i, per tant, que el tema saltés a l'arena política. Un altre moviment del PP que demostra, segons constata una font europarlamentària, que a hores d'ara "tothom està interessat que les negociacions siguin silencioses".