El PP i Cs governaran a Andalusia amb el suport dels ultres de Vox

MadridDesprés de 36 anys ininterromputs de socialisme, el PP finalment governarà a Andalusia. Però la gesta no li sortirà gratis. Per primer cop en democràcia ho farà gràcies als vots d’una formació d’extrema dreta, que tutelarà la legislatura. Els populars van tancar ahir a la tarda un acord llampec amb Vox perquè Juanma Moreno rellevi Susana Díaz al capdavant de la Junta d’Andalusia. Ho van fer només una hora després de signar en paral·lel el pacte de govern i d’investidura amb Cs, que convertirà Juan Marín en vicepresident. S’acaba així un cicle històric per al PSOE andalús i s’instaura a Sevilla el primer experiment a l’Estat d’una triple aliança de dretes que amenaça amb traslladar-se a la Moncloa.

A diferència de la resta de grans estats europeus, que han establert un cordó sanitari amb l’extrema dreta, el PP de Pablo Casado ha optat per acabar abraçant algunes de les tesis de Vox –i Cs n’ha sortit beneficiat amb el govern d’Andalusia–. El document amb 37 mesures segellat ahir s’allunya de les propostes de màxims amb què el partit de Santiago Abascal va fer saltar dimarts totes les alarmes, però igualment inclou la creació d’una conselleria de la Família, la derogació de la llei de memòria històrica per una altra de la “concòrdia” i polítiques en contra de la immigració. Amb un llenguatge deliberadament ambigu s’exclou del pacte, això sí, una de les condicions més polèmiques: la derogació de la llei de violència de gènere, que ha portat la direcció del PP aquesta última setmana a començar a parlar en exclusiva de “violència domèstica”.

“Avui comença el canvi a Andalusia”, va proclamar ahir Moreno després de signar els dos acords al Parlament andalús. Avui la presidenta de la cambra, Marta Bosquet (Cs), engegarà la ronda de consultes amb tots els partits, i es mantenen els plans perquè el candidat del PP sigui investit el dimecres 16 de gener. L’objectiu de Casado és arribar a la convenció dels populars madrilenys del cap de setmana següent amb els deures fets i silenciar les crítiques internes per haver-se acostat al programa de l’extrema dreta.

Diferents 'barons' populars s’han sentit incòmodes els últims dies. Al capdavant seu hi ha el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo –que a l’estiu va decidir allunyar-se temporalment de la lluita per liderar el PP–, com també la valenciana Isabel Bonig, el murcià Fernando López-Miras i el basc Alfonso Alonso. “Al partit d’Abascal li falta un bull”, va alertar ahir l’exministre de Sanitat, que va donar suport a Soraya Sáenz de Santamaría a les primàries.

Des de la direcció popular, amb tot, es vantaven ahir de no haver traspassat les “línies vermelles” que han generat crítiques internes, i asseguraven que el partit remarà unit després d’arribar a la Junta. La possibilitat d’aconseguir el poder trontollava dimarts quan Vox va difondre un document en què exigia, entre d’altres mesures, l’expulsió de “52.000 immigrants il·legals” i el canvi de festiu del Dia d’Andalusia del 28 de febrer al 2 de gener, per “commemorar la Reconquesta” de Granada el 1492.

Els populars han saldat aquestes exigències amb un acord en què assumeixen una part del discurs de Vox, mentre que el partit d’extrema dreta rebaixa les seves posicions de màxims. Els de Casado cedeixen a algunes pretensions de l’extrema dreta en temes com la família, la immigració i l’educació, en un acord sense paraules provocadores que es pot interpretar de múltiples maneres.

Ortega Smith: “Estem satisfets”

Tot i no que no s’hagin acceptat els punts més polèmics del seu programa, el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, es va mostrar ahir “molt satisfet” amb l’acord perquè “hi perd la immigració il·legal i les lleis lliberticides”. Al seu torn, els d’Albert Rivera celebraven com el PP un “dia històric”, però insistien que el seu únic acord passava per les 90 mesures del programa de govern acordades amb Moreno. Des de la Moncloa van lamentar, en canvi, la “radicalització del PP i Cs” i la “deriva cap al masclisme i la xenofòbia”. Respecte als que “volen tornar a l’Espanya en blanc i negre”, fonts del govern espanyol van assegurar que “es mantindran vigilants” i no cediran a la “nostàlgia ultra”.

Comença així el compte enrere per al canvi de color a la Junta d’Andalusia després d’una negociació de només 24 hores amb Vox que, com admetien ahir fonts de la direcció del PP, sempre havia estat encarrilada: “En el fons compartim el mateix substrat”.

Un acord amb un llenguatge ambigu

Família

Vox no ha aconseguit el compromís de derogar la llei de violència de gènere, però sí que el PP assumeixi una part del seu discurs sobre la família: amb la creació d’una conselleria amb aquest nom i d’un pla autonòmic d’adopció, a més de beneficis fiscals per a les famílies nombroses.

Cultura

Esgarrapa el compromís de derogar la llei de memòria històrica i substituir-la per una “llei de concòrdia”, així com la creació d’una llei de protecció de la caça, de la Setmana Santa i de la tauromàquia, ja fomentades pel PSOE.

Immigració

Vox es veu obligat a rebaixar el to malgrat que assegurava ahir a Twitter que havia aconseguit compromisos. El pacte inclou “complir la legislació” per evitar un “efecte crida” i associar sempre l’arribada d’immigrants al mercat laboral.

Educació

El PP i Vox opten per fomentar l’educació concertada, fins i tot en el batxillerat, i la possibilitat d’escollir centre. Però cauen mesures com el suport legal de la Junta a estudiants de procedència andalusa a Catalunya i el control de la càrrega ideològica a les classes.

Sanitat

L’acord passa per recentralitzar la sanitat acabant amb la subhasta de medicaments per rebaixar-ne el preu i introduint el model de targeta sanitària única per a totes les comunitats. S’accepta reforçar el servei de pal·liatius per frenar els avenços en l’eutanàsia.

Economia

També és una de les àrees amb més coincidència de Vox, el PP i Cs. L’objectiu és rebaixar impostos: el tram autonòmic d’IRPF, l’impost sobre patrimoni i la bonificació del 99% de l’impost de successions.

Document de l'acord entre PP i Vox per la investidura d'Andalusia