La renúncia de Marchena agreuja el qüestionament de la justícia

MadridDos dies abans que estigués prevista la seva elecció per part del Congrés com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i quan tothom donava per fet que es convertiria en el futur cap dels jutges, el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena va renunciar ahir al seu nomenament. Amb el pretext de protestar per la manera com PP i PSOE han potinejat el govern dels jutges, el magistrat que presideix la sala segona de l’alt tribunal -la que ha de jutjar els presos polítics- va plantar els seus valedors, que van veure com s’ensorrava abans de ser ratificat per les cambres el flamant pacte per triar el nou govern dels jutges. La decisió del magistrat va provocar una reacció en cadena dels líders polítics que va revifar la inestabilitat i va aguditzar el qüestionament del sistema judicial espanyol.

El PP va reaccionar de manera gairebé automàtica a l’anunci de Marchena donant per trencat el pacte amb el PSOE per a la renovació de la cúpula judicial, el mandat de la qual caduca el 4 de desembre. Ho va fer el vicesecretari d’organització, Javier Maroto, tan ràpid i amb tanta precisió tot i la naturalesa aparentment sobrevinguda de la notícia que fins i tot va donar ales a les teories de la conspiració, que apuntaven a una operació conxorxada entre el magistrat i el partit per fer-se enrere del pacte original, que havia generat malestar a les files populars per la pèrdua de la ponència del judici del Procés, que ara recupera Marchena.

Canvi de sistema

Poc després el president del partit, Pablo Casado, augmentava l’aposta i no només donava per trencat el pacte sinó que anunciava la seva voluntat d’esmenar el sistema d’elecció dels jutges, per donar més pes a les associacions de magistrats, en detriment de l’elecció a través del legislatiu, on descansa ara la tria. El que feia dies li va semblar bé per pactar la cúpula judicial, ahir semblava que ja no era vàlid. Casado aconseguia d’un cop fer marxa enrere en una decisió que havia donat estabilitat al govern de Pedro Sánchez, marcar perfil d’oposició davant l’executiu -Cs els criticava per no voler canviar el sistema- i recuperar per a un magistrat conservador la presidència de la sala segona i la del judici del Procés. Sánchez hi va respondre demanant al PP que entri a negociar un nou acord, obrint-se a canvis en el sistema d’elecció de cara a un futur mandat (en cinc anys) i brandant el fantasma d’un avançament electoral que, tot i que Casado el demana, no vol aviat per tenir temps de recuperar terreny a Cs.

Marchena va justificar la seva renúncia a ser vocal i president del CGPJ i del Suprem pel seu compromís “amb la independència com a pressupòsit de legitimitat” i perquè “mai” ha concebut, va dir, la seva feina com un instrument “al servei d’una o altra opció política”. Segons ell, ho demostra la seva trajectòria al Suprem i especialment a la sala d’admissions de causes contra aforats, des d’on va rebutjar, per exemple, la que una jutge volia obrir contra Casado pel seu màster.

El retret va ser llegit de manera oposada pels uns i pels altres. Sánchez va lligar-lo a la publicació, un dia abans, del whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què es vantava de controlar “per darrere” la sala segona gràcies a Marchena, motiu pel qual Sánchez va demanar al popular que plegués. Mentrestant al PP van relacionar les paraules del magistrat amb la filtració, segons ells per part de l’executiu, del seu nom com a president del CGPJ, en contra de la llei del poder judicial, que diu que els vocals no poden tenir un mandat imperatiu per triar líder. La certesa, però, és que Marchena ha dinamitat l’únic acord entre el PP i el PSOE de l’era Sánchez.