Política11/04/2018

El PP intensifica l’euroescepticisme

“Si hi ha un refugi per a colpistes donem la raó als qui no creuen en Europa”

Dani Sánchez Ugart
i Dani Sánchez Ugart

MadridLa ferida per l’alliberament de Carles Puigdemont a mans de l’Audiència de Schleswig-Holstein continua alimentant el flirteig del PP amb l’euroescepticisme. Si aquest cap de setmana va ser el vicesecretari de política europea i portaveu a l’Eurocambra de la formació, Esteban González Pons, qui avisava que la UE perdia el seu sentit si no funcionava l’euroordre, ahir el missatge el va difondre el seu homòleg al Congrés dels Diputats, Rafael Henando, que va alertar: “Si una part d’Europa es converteix en un refugi per a delinqüents colpistes estarem donant la raó als qui no creuen en Europa”.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els últims dies, els dirigents populars estan disfressant els missatges euroescèptics d’un avís que aquesta desafecció comunitària podria créixer a les seves files i entre la població espanyola si els tribunals europeus no donen la raó als jutges espanyols en la causa per rebel·lió. Però el degoteig d’euroescepticisme comença a ser incessant, i no s’atura només amb les crítiques al procés d’integració o a la lliure circulació de persones (González Pons també va dir que el tractat de Schengen estava tocat de mort per la decisió judicial), sinó que també comença a cristal·litzar en forma de retrets a cara descoberta als magistrats alemanys que van descartar que el delicte de rebel·lió es pogués aplicar al president Puigdemont.

Cargando
No hay anuncios

Ahir van arribar dos missatges en aquest sentit. El mateix Hernando va dir que “demana” als jutges alemanys que “respectin” els seus homòlegs espanyols i les seves decisions perquè, va dir, són ells els qui han de jutjar els “colpistes”. I el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va afirmar en la mateixa línia: “M’agradaria que m’expliquessin els jutges alemanys què entenen per violència”. A més, va afegir que “els diria, als jutges alemanys, que hi ha hagut més de 300 actes que van suposar exercici de la violència contra agents de la seguretat, autoritats judicials i edificis d’institucions que van alterar la normal convivència”. Aquestes inusitades declaracions, en què dos polítics espanyols -fins ara enrocats en el “respecte a les decisions judicials”- es veien amb cor de dir als jutges alemanys què havien de fer, van aixecar fins i tot crítiques de la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles: “No és procedent que un ministre d’Espanya critiqui les decisions judicials”.

Els missatges de caràcter euroescèptic estan proliferant en sectors del nacionalisme espanyol, amb alguns líders d’opinió en diaris estatals empenyent el govern espanyol a obrir una crisi diplomàtica amb Alemanya. De moment, el president espanyol, Mariano Rajoy, no s’ha sumat a aquest discurs, i fins i tot va fer una estirada d’orelles a González Pons i al ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, que va qualificar de “desafortunades” les paraules de la ministra de Justícia alemanya donant suport a la decisió del tribunal del seu país. Ahir, a més, el president del govern espanyol va destacar el comportament “modèlic” de l’executiu alemany i va defensar el seu respecte per la separació de poders.

Cargando
No hay anuncios

Però els retrets a Alemanya arriben fins i tot de l’àmbit judicial. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va enviar una nota inèdita, en què es vantava de lliurar un contrabandista buscat per Alemanya amb passaport britànic “sense entrar a valorar les proves”. La fiscalia espanyola considera que els jutges alemanys es van “extralimitar” a l’hora de valorar els delictes perquè només havien de resoldre sobre les mesures cautelars. La notificació és atípica perquè l’Audiència Nacional tramita cada any milers d’euroordres i gairebé mai se’n fa ressò. En el comunicat s’assenyala que la fiscalia, sent “fidel a l’esperit que ha de presidir la interpretació de les euroordres”, “en cap cas ha entrat a valorar l’entitat dels elements de prova”, informa Mariona Ferrer.