El PP instruïa els seus alcaldes amb un 'powerpoint' sobre finançament il·legal

BarcelonaEl PP hauria instruït desenes dels seus alcaldes per finançar irregularment les seves campanyes durant els anys de la trama Gürtel a través d'un 'powerpoint' que detalla com superar el límit legal de despesa sense ser descoberts pel Tribunal de Comptes. Segons ha avançat el diari 'El Mundo' amb la publicació de la presentació, el partit instava els batlles a desviar els donatius als comptes corrents ordinaris per poder camuflar les despeses electorals i no haver de passar pel compte oficial de la campanya, perquè ja superava el topall legal amb els fons que es transferien per la seu central.

Així, el PP suggeria fer publicitat del partit des dels comptes ordinaris i falsejar la factura per evitar el concepte 'per la campanya'. En un document de 10 pàgines, el partit detalla com fer anar els donatius per esquivar les limitacions legals. L'arxiu es guardava a l'ordinador d'un destacat responsable del comitè electoral del PP de Madrid i conserva la data de creació i de la primera consulta, el 13 de gener del 1999 a les 23.30 h.

La setmana passada va començar a l'Audiència Nacional el macroprocés pel cas Gürtel, la principal xarxa de corrupció vinculada a un partit des de la Transició; i el PP n'és un dels acusats a títol lucratiu. L'inici del judici a la "primera època" de la trama (1995-2005), la que tracta la relació de Francisco Correa amb el partit, és només la primera pedra del llarg periple judicial del PP.

Explicació detallada

D'entrada, el 'powerpoint' explica com funciona el finançament dels partits polítics i detalla, de manera esquemàtica, que el compte corrent ordinari de qualsevol seu regional del PP es nodreix de les "quotes ordinàries i extraordinàries" dels afiliats, així com d'"extres" provinents de "sopars, loteries i altres activitats organitzades per la formació". Amb aquests diners, el partit cobreix les despeses "ordinàries i de gestió", com el lloguer i els equipaments bàsics, i deixa clar que no es poden destinar aquests fons per pagar despeses electorals.

Així, s'explicava que existia un "compte corrent de donacions" on es guardaven les "donacions particulars", ja fossin "nominals", "anònimes" –estan prohibides per llei– o procedents d'"empreses". Amb aquests dos canals d'ingressos oberts –l'ordinari i el de donacions–, el partit es trobava amb un gran problema: el límit legal de despesa per a les campanyes electorals es cobria d'entrada amb l'aportació de la tresoreria nacional del partit, de manera que calia idear un subterfugi per superar el topall.

A la primera diapositiva del 'powerpoint' hi figura, doncs, una fletxa que dirigeix els fons procedents del compte de donacions al compte ordinari. En obrir aquesta via, els donatius es diluïen entre la resta d'operacions habituals.

El risc que ho descobrís el Tribunal de Comptes

En una altra diapositiva s'alertava del risc que hi havia que es produís un desquadrament entre la xifra que declarava el partit al Tribunal de Comptes i el que declaraven les empreses proveïdores. S'explicava que hi havia la possibilitat que les seus paguessin a les empreses "5.600" i que tant el partit a nivell "nacional" com "regional" declaressin només "5.000" per no superar els límits de despesa fixats.

Per no incórrer en un "delicte electoral", s'aconsellava consensuar amb els proveïdors les xifres a declarar.