El PP busca guarir-se amb més espanyolisme
El partit vol refer a Valladolid la seva cohesió interna amb abrandats discursos sobre la unitat d'Espanya
MadridAles portes de la mort, el fundador del PP, Manuel Fraga, va deixar un mandat al seu deixeble Mariano Rajoy: preservar dues coses per damunt de tot, la unitat del partit i la unitat d'Espanya. No l'hi va dir directament, sinó que va donar les instruccions a través del seu amic Carlos Argos, el segon militant més veterà, que fins ahir no va revelar públicament l'episodi. Sens dubte, l'encàrrec del fundador va ser ràpidament assimilat per Rajoy. I la primera jornada de la convenció popular a Valladolid, ahir, va representar tota una oda a l'espanyolisme, que els estrategs del PP van fer servir com a ungüent per cohesionar el partit, fortament erosionat en els últims dies per la tensió entre la cúpula i l'ala més dura.
"Sumar", "unitat", "junts"... eren paraules que constantment se sentien en els diferents parlaments dels dirigents populars. Només un concepte va aparèixer encara més vegades: "Espanya". La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va arribar a dir fins i tot que els que pertanyen al seu partit es diferencien dels altres perquè estimen Espanya i se senten orgullosos de ser espanyols.
La sobredosi de patriotisme es va intensificar en la ponència Espanya, una gran nació, quan la catalana Dolors Montserrat va exposar com s'haurien de frenar els nacionalismes basc i català. La vicepresidenta del Congrés va fer una crida als catalans que se senten espanyols a sortir de l'armari i expressar públicament els seus sentiments. Però Montserrat va advertir als seus companys que el PP català necessita el seu suport, sobretot als pobles de l'interior de Catalunya, "on estan molt sols". "Si junts alcem la veu cada dia serem més els que direm que ens sentim profundament espanyols i catalans". Els aplaudiments no la van deixar seguir parlant, però ella va apujar el to per relatar què se sent en exhibir una bandera d'Espanya pels carrers de Catalunya amb la por que "et tirin un ou".
Montserrat va desafiar els partits sobiranistes a fer una proposta clara als "47 milions de cors espanyols" sobre una reforma de la Constitució. És el missatge constant del PP: democràcia no vol dir votar, sinó complir la llei i, en especial, la Constitució. Aquesta és també l'essència del pla del president espanyol, Mariano Rajoy, per aturar el procés català. Ahir hi insistia. Quan va passar per davant de la paradeta de la FAES li van entregar el document amb 20 preguntes i respostes sobre la "secessió" de Catalunya. El va fullejar per assenyalar que el punt clau era el 10, que afirma que l'única via per aconseguir la sobirania és reformar la Constitució i celebrar un referèndum obert a tots els espanyols. Segons ell, no hi ha cap més camí.
El futur del partit
Després a Rajoy li van fer provar les Google Glass i, en to de broma, va assegurar que el futur del partit "es veu molt bé". Però la ferida oberta per l'ala dura del PP ahir seguia sagnant i les absències de José María Aznar i Jaime Mayor Oreja planaven en l'ambient. Tot just començar el conclave els primers a parlar van sortir del guió. Els amfitrions de l'acte, l'alcalde de Valladolid i el president de Castella i Lleó, van parlar de tot allò que es volia guardar al calaix, referència a Aznar inclosa.
Però la cúpula es guardava un cop d'efecte: tres oradors van intervenir per taponar les ferides. La primera va assegurar que el PP s'ha de sentir orgullós del partit al País Basc, el segon va carregar contra Vox i el tercer va elogiar Rajoy. Després Cospedal ho va arrodonir: "Els espanyols no volen aventures estrafolàries sinó un partit com el PP, convençut que la unitat ens fa més forts". A les portes del recinte, l'Auditori Miguel Delibes, un miler de persones protestaven contra la llei de l'avortament i les polítiques del PP. Avui, la convenció continua.
La unitat, vàlida per a tot menys per a la llengua catalana
A la convenció del PP la unitat és sagrada. Això sí, sempre que no sigui per parlar de la unitat de la llengua catalana. A la comissió titulada Espanya, una gran nació, la presidenta del Parlament balear, Margalida Durán, exposava que tenir una llengua o una cultura pròpia no és una excusa per a la divisió. Quan apel·lava a la riquesa de viure el mestissatge va destacar el fet de poder parlar el català "amb totes les seves varietats", i va concretar les diferents modalitats que es parlen en cadascuna de les illes Balears i el valencià. Al coordinador de la resolució, Esteban González Pons, valencià, no li va fer cap gràcia. Automàticament, va corregir la mallorquina sense esperar que arribés el torn de debat: "El valencià no és una varietat del català".
La qüestió lingüística també va aparèixer en el discurs de María Dolores de Cospedal. La dirigent popular va lloar les polítiques de José Ramón Bauzá. No va concretar més, però va deixar caure que les feia malgrat "una minoria sorollosa i a vegades violenta".