El PP arrasa a Andalusia i governarà amb majoria absoluta

MadridAndalusia consuma el seu gir a la dreta: el PP guanya per primera vegada i per majoria absoluta unes eleccions autonòmiques en aquesta comunitat i enterra quaranta anys de victòries socialistes (amb l’excepció del 2012). La candidatura de Juanma Moreno Bonilla va obtenir el 43% dels vots i 58 escons, 32 diputats més que fa quatre anys. Una victòria contundent i més que suficient per a l’objectiu que s’havia marcat el partit: governar en solitari i no haver de dependre de Vox. L’escenari no pot ser millor per al PP d’Alberto Núñez Feijóo, que guanya el seu primer duel electoral amb el PSOE de Pedro Sánchez. Els resultats d’ahir van confirmar els pitjors auguris per als socialistes: es van quedar amb 30 diputats i, tot i no baixar de la barrera de la trentena d’escons com pronosticaven algunes enquestes, es van quedar per sota dels 33 de Susana Díaz fa quatre anys. En un tuit, Sánchez va felicitar Moreno i també Espadas i va presentar el PSOE com el “garant dels serveis públics, la igualtat i els drets socials”.

Des que va començar la campanya pel 19-J, l’objectiu del PP era esgarrapar el màxim de vots al PSOE. Moreno Bonilla ha aconseguit la fita, perquè els socialistes han perdut gairebé 130.000 vots, que no han anat a parar a les formacions de l’esquerra alternativa, sinó que se’ls ha acabat enduent el PP. “És el triomf de la gestió i la moderació”, va reivindicar aquest diumenge a la nit la secretària general del PP, Cuca Gamarra, en una compareixença des de Génova. “Aquests 58 escons no seran supèrbia ni prepotència, sinó eficàcia i determinació perquè Andalusia progressi”, va assegurar el mateix Moreno en una compareixença en què també va demanar “humilitat”. El candidat ha rendibilitzat la seva gestió al govern d’Andalusia d’aquests últims quatre anys, però també ha deixat en un segon o fins i tot tercer pla les sigles del PP per explotar la seva marca personal, Juanma. Una estratègia que el mateix Feijóo va fer servir a Galícia.

El camí de la “moderació” que han explotat els populars andalusos ha funcionat per a aquest 19-J i és precisament aquest camí el que la nova direcció del PP impulsa des que Feijóo va agafar les regnes del partit: deixar de banda la batalla cultural i ideològica i centrar-se en la gestió de la crisi econòmica –cosa que contrasta amb el que impulsa la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso–. Per als conservadors la victòria d’aquest diumenge a Andalusia és la prova que han assolit també un altre dels seus objectius: tornar a aglutinar el centredreta entorn del PP. L’evidència més palpable és que Ciutadans ahir va acabar desapareixent del Parlament andalús, seguint la dinàmica de debacle dels últims mesos. Després de perdre els 21 escons del 2018, el seu candidat i encara vicepresident de la Junta d’Andalusia, Juan Marín, va posar els seus càrrecs a disposició del partit i va acabar abandonant la seu dels taronges entre llàgrimes.

Sense ‘macarenazo’

Tampoc Vox va aconseguir fer forat en l’electorat del PP, i per primera vegada en els últims mesos va frenar la seva tendència d’auge exponencial. Macarena Olona es va quedar sense consumar el macarenazo que ella mateixa havia augurat just començar la campanya: va aconseguir 14 escons, només dos més que el 2018. Olona va confirmar que es quedaria al Parlament andalús després que s’especulés de si tornaria a Madrid –encara no ha renunciat al seu escó al Congrés–. A Andalusia va ser on el 2018 Vox va entrar per primer cop en un Parlament autonòmic i on va condicionar, també per primera vegada, un govern del PP. Quatre anys més tard, l’extrema dreta s’estanca, precisament, a Andalusia i ja no tindrà la clau de govern.

Mentre el PP obtenia una victòria històrica, la suma de les formacions d’esquerres no aconseguia ni arribar als 40 escons. El candidat del PSOE, Juan Espadas, el que va impulsar el mateix Pedro Sánchez en la seva pugna interna amb Susana Díaz, no ha quallat entre l’electorat socialista i passarà a la història com el segon candidat del PSOE que ha perdut unes eleccions autonòmiques a Andalusia, el feu històric del partit, després de José Antonio Griñán el 2012. Les enquestes auguraven una desfeta per als socialistes i Pedro Sánchez ha mantingut certa distància en la campanya. Espadas feia autocrítica aquest diumenge i admetia que no havien aconseguit mobilitzar l’electorat socialista. “No hem mobilitzat el nostre electorat; quan la participació és baixa, desgraciadament és quan l’esquerra pateix”, va afirmar. La participació, però, va ser d’un 58%, dos punts per sobre de les eleccions del desembre del 2018. “D’aquí quatre anys el PSOE serà un partit de govern a Andalusia”, va acabar prometent, després de confirmar que la seva nova etapa és ser líder de l’oposició.

Per Andalusia no aixeca el vol

A l’esquerra del PSOE les coses no van anar gaire millor. La divisió d’aquest espai va passar factura sobretot a la candidatura de Per Andalusia (la coalició d’Esquerra Unida, Podem i Més País), que liderava Inma Nieto i estava beneïda per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz. Per Andalusia va obtenir 5 escons, un resultat per sota del que auguraven les enquestes i les expectatives que tenia la candidatura. La coalició suposava el primer experiment d’unir formacions com Podem i Més País, cosa que pretén fer a escala estatal Yolanda Díaz, i els resultats no van ser els esperats. Tot i que en un inici la vicepresidenta es va intentar desvincular de les tensions que va generar la configuració d’aquesta coalició, a la recta final de la campanya Díaz s’hi va acabar bolcant. Malgrat tot, Nieto va insistir en la “unitat” i la necessitat de “seguir sumant” a l’esquerra.

Més satisfeta es va mostrar la líder d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez, que va aconseguir 2 diputats. “Hem inaugurat i hem fet néixer un espai andalusista del segle XXI”, va reivindicar Rodríguez, que partia de zero després de trencar amb Podem a mitja legislatura.