El PP va votar a favor de la meitat de lleis que després va impugnar al TC

BarcelonaFeia molt de temps que el Tribunal Constitucional (TC) no tenia tanta feina a l’hora d’estudiar i sentenciar recursos entre el govern central i els autonòmics. Concretament, des de la tercera legislatura (1986-1989) l’alt tribunal no rebia tantes impugnacions de normes. En un segon mandat de Felipe González marcat per una situació econòmica envejable i una reforma laboral matisada arran de l’exitosa vaga general del 1988, van arribar al TC fins a 289 recursos. Cal mirar fins llavors per trobar una legislatura més conflictiva que la desena, amb Mariano Rajoy de president espanyol, quan se n’han tramitat 229, 140 relatives a normes estatals i 88 d’autonòmiques. ¿Com s’explica això, si tant el govern central com la majoria de les comunitats han tingut el PP al capdavant? Perquè els populars no han tingut manies: gairebé la meitat de les lleis autonòmiques recorregudes per l’executiu de Rajoy havien sigut avalades pel seu partit.

En concret, el govern espanyol ha enviat 58 lleis al TC, 27 de les quals havien rebut el suport dels diputats del PP als respectius Parlaments, una quantitat que representa el 46,6% del total. Sigui com sigui, Catalunya ha sigut clarament l’epicentre de la pugna politicojudicial en l’actual legislatura. La Generalitat ha recorregut 44 normes de l’Estat, i aquest, al seu torn, n’ha impugnat 34 de catalanes. Com a resum, els governs català i espanyol han copat un 36,3% de la litigiositat entre l’administració central i l’autonòmica. Ara bé, tot i que algunes de les pugnes més polèmiques han fet referència al procés -la llei de consultes populars i les dues convocatòries del 9-N o la declaració de ruptura-, els recursos s’han disparat contra normes catalanes de tot tipus. Així, de les 34 impugnades, 22 han sigut lleis aprovades al Parlament, 8 de les quals amb el vot favorable del PP.

Lleis catalanes amb aval del PP

De fet, els populars havien donat suport a quatre de les últimes lleis recorregudes per Rajoy: la d’emergència habitacional -aprovada per unanimitat-, la d’igualtat entre homes i dones -excepte en alguns articles que no han anat al TC-, la de simplificació i impuls de l’activitat econòmica i la de creació del municipi de Medinyà. Altres normes avalades pels populars i que han acabat a l’alt tribunal són més antigues, de l’època en què Alícia Sánchez-Camacho era la principal sòcia parlamentària d’Artur Mas. És el cas de les tres lleis òmnibus.

Ara bé, tampoc han acabat millor algunes normes d’altres comunitats que el PP també havia ajudat a aprovar. Un cas clar, per exemple, és la prohibició del fracking, a la qual els populars van donar suport en algunes comunitats com el País Basc, la Rioja o Cantàbria. En els tres casos, el TC ha fet miques el veto autonòmic. Tot i això, aquesta casuística es repeteix en molts àmbits, també en comunitats governades pel PP i en les quals aquest ha sigut l’únic partit que ha validat algunes normatives. Així, la Comunitat de Madrid, presidida pel popular Ignacio González, ha vist com Rajoy li impugnava la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2012 i la llei de foment de la transparència en la contractació hipotecària. ¿Va pagar car González ser de la família interna d’Esperanza Aguirre, enemistada amb Rajoy? No necessàriament, ja que la Galícia d’Alberto Núñez Feijóo, lleial al president espanyol en funcions, ha vist com aquest li impugnava també dues lleis, la d’impuls i ordenació de les infraestructures de telecomunicacions i la d’acompanyament als pressupostos del 2014. De fet, l’única comunitat que no ha rebut cap recurs de Rajoy ha sigut Castella i Lleó, governada per Juan Vicente Herrera (PP).

Així mateix, la segona autonomia amb més lleis impugnades que duen el segell popular, després de Catalunya, és Navarra, amb quatre. A més, l’executiu central també ha enviat al TC deu lleis més de la comunitat foral que s’havien aprovat sense el vot del PP, cosa que la situa també com la segona comunitat més damnificada pels recursos a l’alt tribunal. La seva situació política era particular fins al juliol passat, amb els conservadors d’UPN al govern, però amb majoria d’esquerres al Parlament foral -els socialistes van rebutjar fer un executiu progressista per la seva negativa a pactar amb Bildu-, cosa que fa provocar que s’hi aprovessin lleis de signe i orientació molt diverses.

Andalusia, també al podi

En tercer lloc, Andalusia ha vist com arribaven deu normes seves al TC, per bé que només dues amb rang de llei. En quarta posició, finalment, se situa el País Basc, amb set recursos, quatre dels quals de l’època de govern del PSE amb suport del PP.