El PP entra en pànic amb el seu "error" que reduirà anys de presó a membres d'ETA

MadridLa denúncia dels crims d'ETA, gairebé 13 anys després de la fi de la banda terrorista, és una part nuclear de l'argumentari del PP. Apareix habitualment en els discursos dels seus dirigents i és un hit de les campanyes electorals. Durant la de les eleccions generals del 23-J, Alberto Núñez Feijóo fins i tot va fer un acte a Ermua, el municipi del País Basc on era regidor Miguel Ángel Blanco, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat per ETA el 13 de juliol del 1997. Els vincles amb algunes associacions de víctimes, com l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), són estrets. D'aquí que "l'error" en la votació de la reforma legal que permetrà reduir el temps que passin etarres en presons espanyoles ha obert una crisi interna al partit i ha generat un fort malestar a les seves files.

S'hi ha recreat Pedro Sánchez aquest dimecres des del Congrés. "Vostès saben el que voten o no? O saben el que voten i després de veure la reacció als mitjans donen la culpa a altres dels seus errors?", ha plantejat el cap de l'executiu, que posa en dubte que el PP hagi estat "més maldestre del que sembla" i apunta a possibles pressions al líder popular per "canviar d'opinió". "El problema d'aquest país és que té una oposició sense ningú al volant", li ha etzibat Sánchez, que ha deixat caure que qui mana és "la jefa", en referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

La direcció del PP rebutja demanar responsabilitats individuals als diputats al Congrés que no van detectar el canvi que introduïen les esmenes de Sumar al projecte de llei que modifica la llei orgànica 7/2014 sobre intercanvi d'informació d'antecedents penals. El nou text permet, per exemple, que condemnats d'ETA es descomptin els anys de presó que han complert a França dels que tenen pendents a Espanya, de la mateixa manera que ja ho pot fer qualsevol altre pres. Un dels beneficiats per aquesta modificació, segons el recompte fet per la mateixa AVT, seria Txapote, sobrenom de Xabier García Gaztelu, un dels terroristes a qui s'atribueix precisament l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. La reacció del PP és passar a l'atac i responsabilitzar-ne el govern espanyol. No és el mateix donar suport a aquesta modificació per "equivocació", com han fet ells, que fer-ho deliberadament com fa l'executiu de Pedro Sánchez, diuen fonts de la direcció estatal.

Però al PP estan tocats. Feijóo va trucar personalment a la presidenta de l'AVT, Maite Araluce, per disculpar-se per "no haver votat com caldria" al ple de la cambra baixa del 18 de setembre que va donar llum verda a la reforma amb el vot a favor dels populars i de Vox, que també ha entomat el mea culpa. Ara bé, els populars argumenten que, encara que hi haguessin votat en contra, no ho haurien pogut aturar perquè la majoria plurinacional l'hauria aprovat igualment. En això s'escuda ara Feijóo, que demana al president del govern espanyol que retiri el projecte de llei abans de dilluns vinent, quan es votarà al Senat i passarà a publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Per molt que el PP hi voti en contra, no podran aturar el canvi perquè, com no s'havien adonat de l'efecte que tindria, tampoc van introduir a temps esmenes en el pas per la cambra alta.

Conscients que no troben eines per frenar-ho, els populars busquen la manera de rehabilitar la seva imatge. Només començar la intervenció en resposta a Sánchez, que compareix aquest dimecres a la cambra baixa, Feijóo li ha demanat que "si té un mínim de consciència" faci el pas de retirar la reforma legal "que deixa sense efecte més de 300 anys de presó per als condemnats per terrorisme". El govern espanyol ja ha avançat que no té cap intenció de fer marxa enrere. "Quedi's els aplaudiments de Txapote", ha dit el líder popular. Pocs minuts abans que comencés la rèplica del líder popular, ha entrat a l'hemicicle Marimar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco i senadora del PP. S'ha assegut al costat de Feijóo i la bancada dels conservadors l'ha rebut dempeus entre aplaudiments. Una performance que vol mostrar un tancament de files mentre pels passadissos del Congrés es parla de la possibilitat que hi hagi dimissions al PP.

"Qui hauria de dimitir és el president del govern", ha replicat el portaveu popular, Borja Sémper, abans d'entrar al ple. En una reunió aquest dimarts al matí, els parlamentaris del PP que van participar en la tramitació del projecte de llei –i van signar haver-lo estudiat "amb deteniment"– van posar els seus càrrecs a disposició del partit en una reunió amb el portaveu al Congrés, Miguel Tellado. La direcció popular, però, rebutja tallar caps i parla de "col·lectivitzar la responsabilitat". "Hem de centrar tots els esforços a encanonar el govern amb la realitat dels fets", va defensar Tellado a Onda Cero. Tot i aquest intent de girar la truita, al PP està costant pair aquest gripau que es van empassar i que fonts dels promotors de la iniciativa es fan creus que no detectessin.