El PP entra en mode Aznar amb el risc de passar-se de frenada

MadridAmb la finezza que el caracteritza, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, admetia dijous al programa de Federico Jiménez Losantos: “Com diria l’expresident José María Aznar, «el que pugui fer alguna cosa, que ho faci», i ho estem fent. La nostra obligació és fer fora Pedro Sánchez del govern com més aviat millor, i ho farem amb tots els mitjans al nostre abast. Si són judicials també ho farem”.

Inscriu-te a la newsletter 'I tu més'...però qui dona explicacions?Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No és l’única guia amb copyright d’Aznar que segueix el PP d’Alberto Núñez Feijóo. Fa 30 anys, el llavors líder de l’oposició a Felipe González practicava una estratègia de desgast que va acabar donant els seus fruits en les eleccions de 1996. “Váyase, señor González”, li va dir al debat de política general al Congrés l’abril de 1994. “Quin serà el pròxim escàndol?”, li va preguntar un mes després, en una compareixença per la fugida de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán. Ara Feijóo fa aquesta mateixa pregunta a Sánchez, i dimecres a la sessió de control repetia: “Marxi ja”. Es poden traçar encara més paral·lelismes amb la situació actual: el guru d’Aznar a la direcció de comunicació del PP era Miguel Ángel Rodríguez, l’ara cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso. A diferència del que succeïa amb Pablo Casado, té bona relació amb Feijóo i, fins i tot, comparteixen estratègies.

Cargando
No hay anuncios

González es dessagnava pel cas de finançament il·legal Filesa i altres episodis de corrupció que havien provocat dimissions de ministres i acusacions al fiscal general “d’actuar a la carta” per, suposadament, intentar-los encobrir. A Génova creuen que emular aquell escenari és la via per fer caure Sánchez, encara que el context no és exactament el mateix. Això té un risc, el de passar-se de frenada. Hi ha oberts el cas Ábalos i el cas Begoña, però la Fiscalia Anticorrupció planteja arxivar la querella que el PP va presentar contra el PSOE per presumpte finançament il·legal. Arran d’això, un exportaveu del PSOE explica que mentre exercia el càrrec havia de presentar el DNI sempre que entrava a Ferraz i qualificava d’"acudit" el testimoni d’un anònim que assegura que va entrar amb 90.000 euros en bosses a la seu socialista. Ara bé, el PP amenaça amb tenir més informació. I proves?

Replegament dels socis

L’ofensiva judicial s’explica també perquè a Génova compten que Sánchez pot salvar la papereta dels pressupostos. I és que la reacció a la polèmica imputació d’Álvaro García Ortiz per part de Manuel Marchena ha sigut un replegament dels socis. “El missatge és clar: aquí mano jo i l’estat és meu”, piulava el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, sobre l’estratègia del PP de la mà de la dreta judicial. Certament, es manté la incògnita de Junts, que negocia discretament amb la Moncloa. A diferència d’Aznar, que tenia la majoria absoluta a l’abast, projecte i equip, Feijóo per ara només té Vox i 137 diputats que no es van adonar que votaven a favor de reduir les penes dels presos d’ETA. N'hi haurà prou amb els jutges?

Cargando
No hay anuncios

Els detalls de la setmana

1.
El vot d'Ábalos

La persona del grup del PSOE al Congrés que s’encarrega de lligar els suports per guanyar votacions assegurava dimecres que no havia contactat amb José Luis Ábalos, absent del ple i centrat en la seva defensa judicial. No era imprescindible tenir el seu vot, i el PSOE ha patit dues derrotes parlamentàries més. Amb set dies de marge, el seu mòbil treia fum. “Ja estic buscant vots per a la setmana que ve”, deia.

Cargando
No hay anuncios
2.
Les corbates verdes

A l’acte del grup Prisa de dilluns a Barcelona, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, duia una corbata verda. Entre el públic, peces de color verd. Després que Pedro Sánchez aparegués amb una corbata verda, va fer córrer la sospita que s’esperava la presència de Felip VI, que el dia anterior era a Barcelona. Per què? Per la reivindicació monàrquica de relacionar V.E.R.D.E. amb Viva el Rey de España. Finalment, va resultar ser una casualitat.