El PP arriba dividit i enfrontat a unes primàries inèdites

MadridEl PP viu aquest dijous una jornada inèdita en la seva història. Per primer cop els afiliats votaran directament qui volen que sigui el president del partit, en un procediment que s’aproxima a la idea de les primàries. Fins a 66.700 militants de la formació (un 7,6% del total dels teòrics 890.000 afiliats que diu que té la formació conservadora) s’han inscrit per elegir entre els sis candidats a la presidència, en un procediment marcat per la polèmica fins al final, i que ha deixat enfrontaments oberts. La campanya ha sigut tan a cara descoberta que en més d’una ocasió el comitè organitzador del congrés extraordinari -que se celebrarà el cap de setmana del 21 de juliol a Madrid- ha hagut d’intervenir-hi per intentar posar pau entre els precandidats.

Les acusacions de pressions als militants, de traves per inscriure-s’hi i les crítiques contra el procediment, per la baixa inscripció de militants, han sigut freqüents entre els candidats considerats més allunyats de l’aparell i també -i sobretot- d’un apparàtxik com Pablo Casado que ha fet molts esforços durant la campanya per presentar-se com a outsider. Ahir el fins ara vicesecretari de comunicació hi va tornar, i va demanar “més que mai” que hi hagi “llibertat de vot” i no hi hagi les “pressions” que, assegura, s’han donat durant tota la campanya de les primàries. Casado és un dels candidats amb possibilitats de passar el tall que avui establiran les urnes. Les altres dues són María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que els tres aspirants restants -José Ramón García Hernández, José Manuel García-Margallo i Elio Cabanes- tenen pocs números de passar a la segona volta.

Compromissaris

Els inscrits en la votació estan cridats a les urnes des de les 9.30 fins a les 20.30. Les eleccions es faran a les seus locals del PP, i cadascun dels inscrits ha de votar allà on consta la seva fitxa. Això ha suposat crítiques d’alguns dels candidats, que demanaven més flexibilitat i un cens universal que fes possible votar en qualsevol lloc. En cadascuna de les mil taules de votació els inscrits hi trobaran dues urnes. En una hauran d’escriure en un paper (no hi ha paperetes per candidatura) el nom de l’aspirant a qui donen suport, i l’altra servirà per triar els compromissaris que participaran en el congrés extraordinari. Els dos candidats que rebin més suport passaran a la segona volta, en què els 3.184 compromissaris escollits tindran l’última paraula. Això serà així tret que un dels dirigents superi el 50% dels sufragis. En aquest cas seria candidat únic de cara al congrés.

Aquest sistema de votació també ha generat polèmica entre les files populars. Els candidats amb menys control de l’aparell han demanat en repetides ocasions que els compromissaris respectin el vot dels afiliats (és a dir, que no es proclami un president diferent del que quedi primer), però ni Cospedal ni Santamaría han secundat aquesta tesi. De fet, ahir l’exministra de Defensa s’hi va oposar frontalment i va considerar que prendre el dret de l’última paraula als compromissaris equivaldria a canviar les regles a mig partit. I va afegir que els candidats que quedin fora de la cursa podran donar suport a un dels dos aspirants que passin el tall, i això pot modificar el resultat final, com en les presidencials franceses.

Sigui com sigui, la pressió a partir de demà serà perquè els dos candidats que passin el tall sumin esforços i arribin amb una candidatura única al congrés, per evitar fer més profunda la ferida que ja s’ha obert al partit. Cospedal ha dit que estava disposada a sumar la seva màxima rival, Santamaría, però aquesta última no s’hi ha referit de manera tan clara. Mentrestant, Casado ha dit en diverses ocasions que pensa arribar “fins al final”, però ha rebut ofertes per sumar-se a la candidatura de les dues exmembres del govern de Mariano Rajoy.

La democràcia interna arriba al PP, i posa a prova les costures del partit conservador.