El PP aprova una llei de senyes d’identitat contra la unitat del català
ValènciaL’últim ple de la legislatura celebrat ahir a les Corts Valencianes va servir per donar llum verda a una de les lleis més polèmiques impulsades pel govern d’Alberto Fabra. La majoria absoluta del Partit Popular va permetre aprovar la criticada llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià, que estableix una mena de decàleg dels trets identitaris que comparteixen els ciutadans que viuen entre Vinaròs i Oriola i que recull aspectes tan dispars com la llengua, la bandera, les Falles, la pilota valenciana, la colombicultura i els bous al carrer, que amb aquesta llei passen a convertir-se, en totes les seves modalitats, en un bé d’interès cultural immaterial.
El debat amb votació d’ahir tenia tots els elements per convertir-se en una reedició del debat de les esmenes a la totalitat de la llei, celebrat fa unes setmanes, en què el PP va tirar mà del seu argumentari blaver i anticatalà per intentar guanyar vots. O, almenys, restar-ne a l’oposició, a qui ahir va tornar a acusar de “procatalanista” i “pancatalanista”.
L’actitud dels tres grups de l’oposició va evitar repetir una nova sessió centrada en els símbols i en si els valencians parlen català o no, ja que el PSPV, Compromís i Esquerra Unida van negar-se a participar en el debat de les esmenes introduïdes pel grup parlamentari del PP. Tan sols van fer ús de l’últim torn de paraula per justificar el sentit del seu vot, que va ser l’abstenció en els tres grups a excepció d’un únic diputat de cada partit que va votar en contra per mostrar el seu rebuig a una llei que consideren innecessària i “electoralista” i que l’únic efecte que tindrà serà “dividir els valencians”.
La llei inspirada pel conseller de Governació, Luis Santamaría, que va ser l’únic membre del govern que va seguir el debat a les Corts, té l’objectiu d’acontentar la dreta regionalista i secessionista que demana l’abolició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) -creada per un govern del PP- perquè reconeix la unitat de la llengua catalana. És per això que la Generalitat Valenciana, sense capacitat per influenciar els dictàmens de l’AVL, va decidir fer constar en la llei que el valencià no és el mateix que el català i per això respectar la llengua valenciana és “defensar la seva individualitat respecte d’altres llengües de l’Estat”.
Els secessionistes guanyen pes
La principal novetat que el PP ha inclòs en el tràmit parlamentari al projecte de llei és una esmena que reconeix la capacitat docent de les entitats secessionistes Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, cosa que obre la porta a la possibilitat que en un futur aquestes entitats que defensen les normes ortogràfiques del Puig -i que a partir d’ara seran institucions consultives del govern- atorguin títols de valencià. Si això passés, al País Valencià hi conviurien dues normatives i s’acabaria la pau lingüística que va instaurar la creació de l’AVL.