Alfonso Alonso es rebel·la i inicia un pols amb Casado per la coalició amb Cs

VitòriaEl president de PP del País Basc ha dit prou. L'acord electoral amb Ciutadans pactat a Madrid per Pablo Casado al marge d'Alfonso Alonso ha estat la gota que ha fet vessar el got. El pacte, que permetria a Cs –que no compta amb cap regidor a Euskadi– aconseguir dos parlamentaris a la cambra basca, és una imposició que els populars bascos no han pogut pair. Alonso, fart de tanta humiliació, ha decidit rebel·lar-se i fer un pols. Això al matí. A la tarda Pablo Casado ha acceptat el pols i ha respost que, amb o sense la signatura d'Alonso, l'acord amb Ciutadans per a les eleccions basques del 5 d'abril se signaria. I s'ha signat. Sobre la botzina i quan ja s'acabava el temps per a la presentació de coalicions electorals.

Neix a Euskadi el PP + Cs. Amb un PP basc en contra i amb un Cs inexistent. El pitjor escenari possible. Per a Casado, aquest pacte és part de la seva estratègia per reagrupar la dreta a Espanya. Per a Alonso i el PP basc, es tracta de supervivència política. Una guerra d'interessos que, així plantejada, només pot acabar amb un sol vencedor. Alonso havia d'haver viatjat ahir a Madrid per signar l'acord de coalició a què la direcció nacional del seu partit havia arribat amb Ciutadans a la seva esquena.

Dijous a la nit la número tres del partit, Ana Beltrán, li va demanar per WhatsApp que es presentés aquest divendres a Madrid per signar el pacte. Hi anava de convidat de pedra i s'ha declarat en rebel·lia i no hi ha assistit. El que sí que va fer va ser enviar un tuit en què titllava el pacte d'"inassumible" perquè "no té relació amb la realitat de cada partit" al País Basc. Una asseveració sobre la qual hi ha pocs dubtes: en les passades eleccions generals el PP va aconseguir el 8,8% dels vots, mentre que el seu ara coalitzat es va quedar en l'1,1%. Cal el 3% per entrar al Parlament.

Lluny queden les lloances d'Aznar o Rajoy cap a aquell Partit Popular del País Basc "que es juga la vida davant el terrorisme per la constitució, la democràcia i la llibertat ". Ara Alfonso Alonso i els seus són prescindibles. Van donar una gran rendibilitat en vots, però això s'ha acabat. Ara els han deixat sols defensant la moderació i la foralitat. A Madrid tenen altres preocupacions. La tecla basca ja no sona bé al carrer Gènova. Tot queda eclipsat per Aznar i el seu cercle de les FAES. Fins i tot, no fa gaire, Cayetana Álvarez de Toledo els ha acusat d'haver estat tous amb el nacionalisme basc. Li va contestar Borja Sémper. La portaveu del PP al Congrés segueix al seu lloc. El president del partit a Guipúscoa ha marxat a casa.

És un secret de domini públic que, si el lehendakari Urkullu no hagués avançat la cita electoral, prevista per a l'octubre, el més possible és que Alonso no hagués estat candidat. El seu passat sorayista li segueix passant factura –més fora d'Euskadi que a Euskadi–. En les últimes eleccions generals ja li van imposar els candidats des de Madrid, i el PP només va poder salvar els mobles a Biscaia. Casado no va tenir més remei que acceptar-ho. A contracor, no per voluntat pròpia. Ja era tard per canviar de cartell. Es va fer pregar per donar-li el vistiplau. L'exministre i alcalde de Vitòria, tot i tenir la confiança de tot el partit a Euskadi, va haver d'aguantar com es filtraven noms com a alternativa –fins i tot el de Rosa Díez–. Va aguantar i, quan semblava que ja no podia passar res més, arriba l'acord amb Ciutadans.

I ara què? El termini per presentar les llistes finalitza l'1 de març i encara hi ha temps per arribar a un acord, tot i que és gairebé impossible, perquè les coses estan fregant el casus belli. Tot passa perquè Casado convenci Arrimadas que Ciutadans toqui de peus a terra i s'acontenti –que no és poc– amb un lloc de sortida, que podria ser a Biscaia. Si se segueix apostant per l'acord signat avui a Madrid, Alfonso Alonso se n'haurà d'anar i el PP basc haurà signat la seva sentència de mort política. I els seus vots? A l'abstenció o al PNB.