Casado s’estrena prometent mà dura contra l’independentisme

BarcelonaLa confrontació amb els independentistes estarà al capdamunt de les prioritats del nou president del PP, Pablo Casado, que ahir es va estrenar amb la primera reunió del comitè executiu nacional, a Barcelona. “El PP ha tornat a Catalunya”, va sentenciar el flamant líder dels conservadors espanyols després de la reunió, en què va nomenar l’estructura de govern del partit. Un organigrama copat per afins a Casado, amb un gran pes per a l’equip de l’ex secretària general María Dolores de Cospedal, i del qual han quedat apartats els suports de Soraya Sáenz de Santamaría.

El relat de Casado pel que fa a Catalunya parteix de tres idees: que els membres del PP català estan sotmesos a assetjament per part dels independentistes; que el partit, a àmbit estatal, ha abandonat la societat catalana, i que el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una fase d’“apaivagament” amb els dirigents sobiranistes que els està permetent recuperar múscul i mantenir el pols amb l’Estat. Per contrarestar aquests suposats problemes, pretén incrementar la presència del partit a Catalunya i passar a “liderar la societat” catalana. “Serem als carrers, als mitjans i als debats”, va explicar. I posarà el peu a l’accelerador en les iniciatives polítiques pensades per frenar els independentistes.

La primera iniciativa legislativa que portarà el nou PP de Casado al Congrés anirà en aquesta línia, i serà un enduriment del Codi Penal per tipificar la “sedició impròpia” i la “convocatòria il·legal de referèndum”. Casado ja havia anunciat els moviments durant la campanya, però el fet que els hagi posat els primers de la llista de les seves decisions és un avís a navegants: el PP està disposat a augmentar els decibels en la lluita contra l’independentisme, i no perdrà temps per fer-ho. Al partit no li surten els números al Congrés per fer realitat la proposta, ja que el PSOE, tot i que Sánchez havia deixat caure propostes similars quan estava a l’oposició, encara aposta pel desglaç amb la Generalitat. Però el PP, i previsiblement també Ciutadans, aprofitaran aquests debats per fer irrespirable l’ambient de diàleg que vol imprimir Sánchez amb Catalunya.

I no serà l’única palanca de desgast que estirarà el nou president popular, que ahir mateix va avançar que si Sánchez continua “depenent” dels independentistes i aquests segueixen fent “il·legalitats” i anunciant la “ruptura”, reclamarà al Senat -on el PP té majoria absoluta- una nova aplicació del 155. Els moviments, doncs, tenen la doble intenció de minar l’acció de govern de Sánchez i aturar l’independentisme. Però mentre d’una banda amenaçava el president espanyol, de l’altra demanava als “constitucionalistes” un front comú en les eleccions municipals de l’any que ve per “recuperar” places clau, amb la vista posada en la ciutat de Barcelona. Casado va convidar Ciutadans i el PSC a anar junts a la cita amb les urnes per aconseguir un resultat que faci possible desallotjar Ada Colau de l’alcaldia i frenar l’entrada dels independentistes. No és la primera vegada que aquesta idea plana entre els partits del bloc del 155. Fins i tot l’ex primer ministre francès Manuel Valls s’ha ofert per liderar un projecte d’aquestes característiques, tot i que encara no s’ha concretat un acord.

Ara el PP vol prémer l’accelerador en la confecció de les llistes per a les municipals i començarà a agitar la idea de les llistes unitàries en algunes places. En d’altres, com Badalona, Casado va donar suport a la candidatura de l’actual president del PP català, Xavier García Albiol, que li va demanar públicament poder repetir fa només uns dies.

Per tirar endavant tots aquests projectes, Casado haurà de lidiar amb un partit dividit. Tot i la voluntat d’integració dels diferents corrents del PP que va expressar el president del partit en ser ungit dissabte, l’estructura directiva anunciada ahir està copada per afins, i no s’han reservat llocs de responsabilitat per als membres de l’equip més pròxim a Santamaría, més enllà d’alguns gestos. El nou número dos de la formació serà Teodoro García Egea, cap de campanya de Casado, que ascendeix a la primera línia des del seu anterior lloc de diputat ras. Això, tot i que el mateix Egea va dir dimecres, en una conversa informal amb periodistes, que la secretària general seria una dona. “És i ha de ser una persona d’estricta confiança”, va justificar Casado. Javier Maroto, un altre afí, serà el vicesecretari d’organització i número tres de facto. Mentrestant, Dolors Montserrat va ser nomenada portaveu al Congrés.

Quotes a la direcció

El líder popular va posar en valor que de les 36 persones de la seva executiva, 10 van estar a la candidatura de Santamaría, mentre que 10 més ho van fer amb Cospedal. Tot i així, no va explicar que la majoria dels partidaris de l’exvicepresidenta van quedar en una segona línia i que va deixar fora els suports de més pes, com els exministres Íñigo de la Serna o Fátima Báñez. En les segones línies, entre els secretaris d’àrea, Casado va incorporar alguns noms pròxims a l’exvicepresidenta com María del Mar Blanco, però només li va reservar una vicesecretaria, que va recaure en Cuca Gamarra, que tot i que va fer campanya per ella, no s’hi va implicar a fons. “No admetré cap corrent intern”, va avisar Casado, que va afegir que vol ser president “de tots els afiliats”.

L’esforç d’integració es va fer més evident en l’entrada de dirigents que van ser en el seu moment partidaris de Cospedal. Entre ells, destaca el nomenament de Montserrat, que passarà a substituir Rafael Hernando -no alineat públicament, però situat en el cercle de Santamaría- al Congrés. Entre els vicesecretaris, Casado també hi ubica altres noms de l’entorn de Cospedal, com l’exministra Isabel García Tejerina, nova responsable de sectorial, i Juan Ignacio Zoido, que presidirà el comitè electoral. Un altre afí, Vicente Tirado, substituirà Javier Arenas a la vicesecretaria de política local i autonòmica.

Ja entre els membres que van donar suport a Casado en la campanya, Andrea Levy continuarà tenint la vicesecretaria d’estudis i programes, i de la seva cartera hi penjarà el secretari de formació, el també català Alejandro Fernández. Fonts populars van explicar que Casado havia demanat als vicesecretaris que “estiguin a Madrid” i això obre dubtes sobre si Levy podrà mantenir l’escó al Parlament.

La incògnita des del punt de vista orgànic és si el malestar de Santamaría, que el seu entorn no dissimula, cristal·litzarà en un corrent intern com els que Casado va dir que no admetrà, o si l’hiperlideratge al qual està acostumat el principal partit de la dreta espanyola serà suficient per apagar qualsevol dissidència. De moment, la vicepresidenta va fer un gest rotund en negar-se a acceptar el lloc de vocal de lliure designació que li havia ofert Casado, i que Cospedal sí que va acceptar ahir mateix. Amb aquesta negativa, Santamaría no té dret a assistir a les reunions del comitè executiu, i per això ahir no va ser a Barcelona.