El PP s'obsessiona en la fórmula per arraconar Vox
Les relacions entre els dos partits han empitjorat després de les eleccions gallegues
MadridLes eleccions gallegues han acabat de convèncer el PP que l'únic camí per tornar a la Moncloa passa per fagocitar Vox i convertir la formació d'extrema dreta en marginal, com a Galícia. El mateix Alberto Núñez Feijóo ho ha verbalitzat aquests dies en els seus actes, en què ha vingut a dir que votar Vox acaba sent "útil a Sánchez", de manera que la relació entre les dues formacions s'ha acabat tensant. Recordem que va ser Santiago Abascal qui va dir en la nit electoral que a Galícia havia guanyat "l'estafa política", unes paraules que van caure molt malament a Génova. I l'episodi de l'enfrontament entre Federico Jiménez Losantos i Ignacio Garriga ha enrarit encara més la situació. Sigui com sigui, però, el PP sap quin ha de ser el seu objectiu, minimitzar Vox, però no té clar quin és el camí per aconseguir-ho, perquè la correlació de forces entre el PP i Vox és molt diferent en funció del territori. I el que pot funcionar en uns llocs, no té per què funcionar en d'altres.
La fórmula que desitja Feijóo, la gallega, no és reproduïble, perquè es basa en una concentració de vot molt elevada en el PP i un Vox molt empetitit. El model gallec no es basa en una hegemonia electoral de la dreta (entre les dues forces no van arribar al 50% dels vots el 23-J), sinó en la maximització dels escons, tant en les generals com en les gallegues. I aquest esquema és molt particular, perquè no es repeteix enlloc més. No hi ha més territoris on el PP sigui primera força i Vox sigui tan insignificant. De fet, l'extrema dreta va treure més vots que a Galícia (4,9%) el 23-J a Catalunya (7,8%) i a Navarra (5,7%). Només a Euskadi els ultres tenen un resultat pitjor (2,6%).
A grans trets, les comunitats autònomes on el PP guanya són de dos tipus: aquelles on hi ha una hegemonia conservadora molt clara, amb més d'un 54% de vot entre les dues formacions el 23-J, que corresponen bàsicament als territoris de l'antiga Castella –Madrid (54,5%), Castella-la Manxa (56,7%), Castella i Lleó (55,3%), la Rioja (55,9%), Cantàbria (56,1%) i Múrcia (on la majoria dretana és aclaparadora, amb un 63,4%)–, i les que se situen al voltant del 50% de vot conservador, que són Andalusia (51,7%), Extremadura (51,5%), el País Valencià (50,5%), les Illes Balears (50,8%), l'Aragó (50,9%), Astúries (48,6%) i Galícia (48,4%). Tant a Astúries com a Galícia l'esquerra va sumar més sufragis el 23-J. Del primer grup només Castella-la Manxa té un govern autonòmic socialista (amb un baró de tall conservador i espanyolista com Emiliano García-Page) i del segon només Astúries, on el PSOE és primera força.
Els models d'Ayuso i Bonilla
La fórmula Ayuso seria la que s'aplica al primer grup: consisteix en mimetitzar-se amb l'extrema dreta i assumir bona part del seu discurs per atreure els votants i aconseguir majories absolutes sense haver d'entrar en el xoc dialèctic amb ells. Però, esclar, aquesta via es basa en una hegemonia electoral (i cultural) conservadora que no es dona a tot arreu. I, de fet, exceptuant el cas de Múrcia, que és únic, en cap dels altres territoris hi ha majoria absoluta del PP. En canvi, la fórmula Moreno Bonilla (president d'Andalusia) es basa en guanyar la majoria absoluta en territoris on l'hegemonia no és tan clara creixent pel centre amb un discurs moderat i marcant distàncies amb Vox. D'aquest segon grup de comunitats el PP només té la majoria absoluta a Andalusia i Galícia. A la resta depèn de Vox en uns governs no exempts de tensions internes.
De moment Feijóo sembla que ha optat per una fórmula híbrida, que consisteix en endurir el discurs però alhora també evitar qualsevol complicitat amb Vox, llançant totes les seves terminals mediàtiques, com ara El Mundo, però sobretot esRadio, amb Losantos al capdavant, contra l'extrema dreta. A Génova l'estratègia actual passa per ignorar Vox i deixar que es vagin desgastant en les seves batalles internes, però saben que les eleccions europees seran el test que marcarà definitivament si Vox perd pistonada o no. L'extrema dreta, per la seva part, està posant tota la carn a la graella en aquestes eleccions perquè considera que, com que hi ha una participació menor, té més possibilitats de créixer amb el vot més ideologitzat a rebuf de les protestes dels agricultors i de la puixança dels ultres a tot Europa.
Feijóo i el PP, per la seva banda, planegen presentar les europees com un plebiscit sobre Sánchez, i per guanyar-lo necessiten la victòria clara que no va aconseguir el 23-J, cosa que implica fagocitar el màxim de vots de Vox. Per això al final serà també un examen per comprovar quina és la correlació de forces a la dreta.