El PP i Cs collen Sánchez pels homenatges a ETA

BarcelonaEl PP i Ciutadans van aprofitar dimarts l’homenatge d’aquest cap de setmana a Hernani i Oñati a dos membres d’ETA que han sortit de la presó per carregar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, per buscar el suport de Bildu a Navarra, perquè hi governi la socialista María Chivite, i a Madrid, per permetre la seva pròpia investidura. Des res va servir que el govern espanyol, juntament amb l’associació de víctimes Covite, anunciés que portaria els homenatges a Javier Zabaleta i Xabier Ugarte -que va participar en el segrest de José Antonio Ortega Lara- a la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Tampoc que la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, qualifiqués els actes d’“inadmissibles” per ser una “insuportable ofensa a la societat i a les víctimes del terrorisme”.

El president del PP basc, Alfonso Alonso, va instar Sánchez a “reflexionar” perquè “els que fan aquests homenatges són els seus socis a Navarra i aquells amb qui vol la investidura a Madrid”. En la mateixa línia, la presidenta del PP a Navarra i diputada al Congrés, Ana Beltrán, va advertir que si aquesta setmana es consumava la “traïció” a Navarra “se li acabarà el relat i el conte” a Sánchez. L’acord subscrit divendres entre el PSN, Geroa Bai, Podem i Izquierda-Ezquerra es queda a tres escons de la majoria absoluta i requereix l’abstenció de Bildu per facilitar la investidura de Chivite, que es votarà dijous en primera sessió i, si no prosperés, divendres en segona. La direcció de la formació abertzale es decanta per l’abstenció, tot i que avui ha organitzat una consulta entre la militància per decidir el sentit del vot.

El líder de Cs, Albert Rivera, per la seva banda, va acusar el PSOE de tractar Bildu com un “interlocutor vàlid” malgrat que és un partit “incapaç de condemnar la violència” d’ETA i que associacions pròximes a l’esquerra abertzale “organitzen aquests homenatges”.

Compareixença de Marlaska

La formació taronja va registrar ahir al Congrés una sol·licitud de compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la comissió d’interior perquè expliqui “els motius pels quals fins ara el govern” de Sánchez “s’ha mantingut inactiu davant la celebració de 179 actes d’enaltiment del terrorisme durant el seu mandat”. Però Covite va notificar ahir que només s’havien fet 19 homenatges a membres d’ETA aquest 2019. Rivera va recordar que Cs, com també es va afanyar a subratllar el PP, va registrar a la cambra baixa una proposició de llei per prohibir per llei “els homenatges a terroristes” i “dignificar la memòria de les víctimes”. Els dos partits van demanar als socialistes que donessin suport als canvis legislatius per evitar aquesta mena d’actes.

L’ull per ull d’un diputat de Cs

L’exvicepresident de Coca-Cola i actual diputat de Cs al Congrés, Marcos de Quinto, va sortir del guió i va suggerir que el segrestador d’Ortega Lara hauria d’haver passat “532 dies en un forat sense garanties”, en referència al temps que el funcionari de presons va estar segrestat. Enmig d’aquesta tempesta política, el departament de Seguretat del govern basc va afirmar que no havia obert atestat pels homenatges. “Els símbols exhibits, ikurriñes i pancartes amb el lema « Presoak etxera» no constitueixen, en si, cap delicte”, van indicar fonts del departament a Europa Press. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va mostrar el “rebuig absolut” a les rebudes a presos d’ETA excarcerats, i va advertir que “la convivència no es pot construir sense un mínim d’ètica”.