El PP català defensarà al seu congrés un model territorial i financer que singularitzi Catalunya

BarcelonaEl PP de Catalunya defensarà en el seu proper congrés un nou model territorial que anomena “autonomisme diferencial” i que, segons afirma, permetrà desenvolupar l'autogovern millor que en el federalisme igualitari que defensen partits com el PSC. El portaveu popular, Enric Millo, ha explicat que es tracta d'aconseguir que Catalunya “sigui reconeguda en la seva singularitat dins d'Espanya”. També exposaran la seva proposta de model de finançament “singular” que aconsegueixi “un resultat similar als dels territoris forals” però sense sortir del règim comú legal.

Millo ha explicat que el congrés del 5 i 6 de maig tindrà com a objectiu “consolidar el PP com a partit de govern a Catalunya”, ja que està en condicions de ser el partit del Govern “en un termini no molt llunyà” perquè és l'única força política que és “alternativa real al nacionalisme separatista”. “Ens volem consolidar com un partit de govern que afronta el nacionalisme separatista que ens porta a la confrontació i ens empobreix, i una esquerra sense propostes que ens ha dut a la crisi i a la frustració”, ha proclamat el dirigent popular.

Davant aquest objectiu, Millo ha defensat la necessitat de trobar un model territorial que doni “solucions diferents per a les autonomies en funció de la seva història, llengua i cultura” i que garanteixi a la vegada la unió amb Espanya. A la ponència del congrés, els populars defensaran que Catalunya tingui “una participació important en els impostos i la seva gestió” que garanteixi el desenvolupament de les seves competències d'autogovern i que la suma de l'esforç fiscal dels ciutadans s'adeqüi a la despesa invertida per part de l'Estat a Catalunya.

Sense el vistiplau de Madrid

El portaveu popular ha reconegut que s'està fixant “un abans i un després” en el PP català i considera que el nou plantejament del partit no “trenca amb cap dels principis organitzatiu i polítics” del PP. De fet, ha reconegut que l'esbós de la ponència només ha sigut enviada als 8.000 compromissaris catalans i a cap dirigent de la cúpula del partit. “A mi m'interessa molt saber què en pensen els compromissaris catalans, i als catalans no els interessa saber què diu la ponència de partit a Madrid, per exemple”, ha argumentat Millo.