El PP català eleva el to amenaçador

Barcelona."La Gran Bretanya també ha suspès una autonomia. La de l'Ulster. La va suspendre de manera pacífica. Aquí es parla de suspendre l'autonomia i sembla que sigui el gran sotrac democràtic". La líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, tirava ahir pel dret i responia així, a Catalunya Ràdio, en ser interpel·lada per la bel·ligerància del govern espanyol davant el procés sobiranista català, en contrast amb l'aval britànic al referèndum escocès. Per Camacho, el cas català no és comparable ni amb la via escocesa ni amb la nord-irlandesa. Però l'advertència ja està llançada.

Camacho es referia al 14 d'octubre del 2002, quan el govern britànic va suspendre per quart cop l'autonomia de l'Ulster. Les dificultats en l'aplicació dels acords del Divendres Sant del 1998 per superar el conflicte, la crisi provocada per l'espionatge de l'IRA a les institucions autònomes d'Irlanda del Nord i els episodis de violència entre unionistes i republicans posaven en risc l'estabilitat de la regió. L'última suspensió de l'autonomia es va allargar fins que, el 2007, després de les eleccions a l'Assemblea de l'Ulster, els unionistes, encapçalats per Ian Paisley i David Trimble, i els republicans del Sinn Féin de Gerry Adams i Martin McGuinness van conformar un històric govern d'unitat per afermar la pau i la desmilitarització.

De la suspensió a la inhabilitació

Sánchez-Camacho feia ahir un pas més en l'escalada d'amenaces contra el procés d'autodeterminació català. Amb ella, el PP a Catalunya s'ha erigit en els últims dies en l'autèntica punta de llança dels advertiments pujats de to que en canvi defuig, per ara, el PP estatal, per no perdre el PSOE en el front anticonsulta al Congrés.

Més enllà de la comparació impossible amb l'Ulster, la líder dels populars catalans avisava que, si cal, la Constitució dóna eines a l'Estat per impedir el referèndum. Parlava obertament de recórrer a la suspensió, ni que sigui parcial, de l'autonomia, prevista dins de l'article 155 de la Constitució, que dóna a l'Estat el poder d'"adoptar les mesures necessàries [indica textualment aquest punt] per obligar" l'autonomia que eventualment "no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de manera que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya".

Per Camacho, no cal preveure encara la suspensió de l'autonomia, perquè abans "es poden prendre moltes decisions, des d'inhabilitacions fins a canvis de govern". I encara més, per la presidenta del PP a Catalunya, en cas d'incompliment de la Constitució tal com l'interpreten el PP i els tribunals espanyols, "evidentment es produiran les conseqüències" que, això sí, va advertir que serien responsabilitat única "no de qui ho aplica, sinó de qui ho incompleix". És a dir, del president i el govern de la Generalitat, arribat el cas. Camacho ja ha deixat clar que el PP considerarà que el president Artur Mas estarà incorrent en una il·legalitat si gasta un sol dels cinc milions d'euros previstos per a la consulta en els pressupostos del 2014, ara impugnats pel PP i C's.

Les advertències de Camacho no són aïllades. Dimecres, en seu parlamentària, el diputat popular Sergio Santamaría va amenaçar de portar Mas davant els tribunals si no atura el camí cap al dret a decidir. "En cap cas comportarà l'ús de la força, però sí mesures per restablir l'ordre legítim", va etzibar Santamaría, que flirtejava amb la idea de veure el president sotmès al "judici d'un tribunal".

Mentrestant, la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, rebia dimecres el grup Somatemps, que reivindica "una nova visió de la catalanitat profundament hispànica" i una "Espanya gran des d'una Catalunya forta". L'ampli acord sobre la consulta del 9 de novembre del 2014 ha fet saltar totes les alarmes de l'espanyolisme polític i social a Catalunya.