El PP aposta per la cadena perpètua revisable
Els populars també volen incloure al programa el recurs previ d'inconstitucionalitat
MàlagaEl programa electoral amb què el PP concorrerà a les eleccions del 20-N inclou la cadena perpètua i la recuperació del recurs previ d'inconstitucionalitat per a Estatuts, segons ha avançat aquest divendres el coordinador de Justícia dels populars, Federico Trillo, a la convenció que se celebra fins dissabte a Màlaga. Trillo ha afirmat que el PP reformarà el sistema de penes del Codi Penal per "recuperar l'imperi de la llei" introduint, entre altres, la "condemna perpètua revisable" com ja funciona a 14 països europeus. També recuperarà el recurs previ d'inconstitucionalitat per poder portar al Tribunal Constitucional els estatuts d'autonomia i les lleis orgàniques que regulin els drets i llibertats".
Són dues de les mesures estrella que el PP introdueix al programa electoral en aquesta convenció de Màlaga que va obrir aquest dijous José María Aznar i que tancarà dissabte el líder del PP, Mariano Rajoy. Segons la portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, es tracta que els espanyols "tornin a creure en la justícia".
El PP argumenta que després de casos recents el 82% de l'opinió pública està a favor de la cadena perpètua. Els ciutadans, ha dit Trillo, "no confien en la justícia" i això és fruit del fet que el Tribunal Constitucional, la fiscalia i les penes no responen a les expectatives i necessitats que tenen els ciutadans.
Segons Trillo, es tracta que "les sentències es compleixin i les penes s'executin" i de fer que el Codi Penal "sigui creïble". Per aquest motiu, els populars aposten per reduir de 28 a 2 els règims de presó i multa que existeixen a l'ordenament jurídic i "que la màxima presó sigui la presó perpètua revisable que tenen tots els països de la UE menys dos, un dels quals és Espanya".
Recurs previ d'inconstitucionalitat
El govern de Felipe González va fer desaparèixer el recurs previ d'inconstitucionalitat de l'ordenament jurídic el 1984 (havia estat vigent des del 1979) perquè permetia recórrer al Tribunal Constitucional estatuts d'autonomia i lleis orgàniques abans de la seva entrada en vigor i, a la pràctica, implicava endarreriments constants de l'entrada en vigor de les seves lleis estrella com la de l'avortament, que va entrar en funcionament dos anys després de sortir de les Corts.
Després de l'experiència amb la reforma estatutària catalana, el PP el vol recuperar ara aquesta figura "amb caràcter suspensiu per als estatuts d'autonomia i les lleis orgàniques que regulin els drets i llibertats". Segons Trillo, es tracta de garantir que el Tribunal Constitucional pot decidir sobre els estatuts d'autonomia sense la "pressió" que implica el fet que s'hagi celebrat prèviament un referèndum o que hagin estat aprovats per una majoria parlamentària.