PP i C's veuen superat el franquisme, que eviten condemnar al Parlament

Portaveus de les dues formacions carreguen contra el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, que aquest divendres els ha instat a condemnar la dictadura

Albert Rivera, en una imatge d'arxiu / ARA
20/11/2015
3 min

BarcelonaDesprés de 40 anys de la mort del dictador Franco, encara hi ha dos partits que han evitat condemnar la dictadura feixista al Parlament. Són PP i C's, que, coincidint amb l'efemèride, han argumentat que el franquisme i el seu llegat ja estan "superats". Han respost així al candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, que aquest divendres els ha instat a fer explícita la seva condemna al Parlament, on van evitar sumar-se a la condemna.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El portaveu parlamentari popular, Enric Millo, ha assegurat que aquest és un debat "superat", de manera que no veu sentit en la demanda d'Homs. És més, segons ell, el PP ha votat diverses iniciatives al Congrés dels Diputats en contra de la dictadura, per bé que no sempre ha estat així i en repetides ocasions se n'ha desmarcat. L'últim cop que va posar-se a votació a la cambra catalana van abandonar l'hemicicle, com ho van fer també els diputats d'Albert Rivera. Sense anar més lluny, la delegada del govern espanyol a Madrid, la popular María de los Llanos de Luna, va homenatjar el 2013 la hitleriana División Azul.

"Li demano al senyor Homs que condemni ell el franquisme. Jo sí que el condemno i no sé per què m'ho demana a mi. Som un partit democràtic nascut el 2006: esclar que condemnem les dictadures i, en concret, la franquista", ha etzibat Carlos Carrizosa, número dos de C's a Catalunya.

"Instigador de l'odi" contra Espanya

Millo encara ha anat més enllà i ha deplorat que l'exconseller Homs, després d'haver estat el "principal instigador" de l'"odi" contra Espanya els darrers anys, ara vulgui negociar a Madrid. "Homs ja no deu saber què fer per sortir als diaris i dir cada dia una cosa més estúpida", ha criticat el portaveu del PP al Parlament després que el candidat de Democràcia i Llibertat hagi demanat aquest divendres a populars i C's que condemnin explícitament els crims franquistes també al Parlament. "Vol desconnectar-se i treballar per a la República Catalana o anar a Madrid a fer el paper de Duran? S'ha acabat l'època de la puta i la Ramoneta", ha advertit Millo. Apuja el to de precampanya amb la vista al 20-D.

Els partits d'esquerres, per la seva banda, també hi han dit la seva. El president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha recordat aquest 20 de novembre com la "desobediència" del moviment obrer, sindical i veïnal va provocar la fi del franquisme. "Franco va morir al llit, però el franquisme va morir al carrer", ha subratllat. La restitució de la Generalitat i de la "democràcia" és fruit, segons Rabell, d'aquestes lluites socials durant el franquisme i, especialment, després de la mort del dictador avui fa 40 anys. Quatre dècades després, el líder de Sí que es Pot albira un nou procés constituent en el qual la ciutadania ha de tenir un paper fonamental.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha posat en valor la Constitució del 1978 per recordar el canvi de règim que va evidenciar ara fa 37 anys. "La Constitució del 78 va ser l'enterrament definitiu del règim franquista", ha explicat quan se li ha demanat opinió sobre l'evolució de la societat espanyola des de la mort del dictador, avui fa precisament 40 anys. "És veritat que en alguns sectors de la societat pot haver-hi alguna nostàlgia, però, en el seu conjunt, la societat va decidir obrir una nova etapa que ha estat de progrés", ha assenyalat. Quatre dècades després, però, els socialistes consideren que ha arribat el moment d'actualitzar la carta magna.

stats