El PP allarga la data de caducitat d'Alejandro Fernández

BarcelonaEls congressos de Junts i d'ERC no són els únics que s'haurien de celebrar a finals d'any. El PP català també té a l'horitzó un congrés, després que s'hagi anat ajornant des de la tardor del 2022, que és quan s'hauria d'haver fet. Alejandro Fernández va ser elegit president del partit el 10 de novembre del 2018 i fa gairebé dos anys que el seu mandat està caducat, però la data de venciment es va allargant. El congrés es va anar posposant pel cicle electoral que es preveia amb els comicis estatals i, després, els catalans d'enguany. Tot i això, a hores d'ara tampoc és la prioritat i la formació està centrada a bastir la seva alternativa al govern de Salvador Illa, més que no pas a posar-se a renovar la direcció. El congrés autonòmic encara no s'ha abordat internament, segons ha pogut saber l'ARA, i la convocatòria no s'espera imminent. Prefereixen actuar amb prudència, apunten les fonts consultades, davant de com pot evolucionar l'escenari de la governabilitat estatal i catalana.

El que està clar és que arran dels bons resultats el 12-M, amb 15 diputats, quintuplicant els tres del 2021 i sortint de la travessia del desert que durava des del 2017, les coses han canviat i ara es presenten com l'oposició contundent unionista alhora que volen posar sobre la taula temes quotidians dels ciutadans. El lideratge de Fernández està enfortit després dels comicis i les diferents sensibilitats veuen que el procés congressual no és el repte més urgent, mentre estan confiats que quan hagi de ser l'afrontaran "amb calma, tranquil·litat i sense pressa", apunten els consultats per aquest diari. És a dir, no creuen que sigui moment per a pugnes internes pels noms a la direcció, amb un partit que ha tingut punts de vista diferents sobre el lideratge en els últims anys: sense anar més lluny el lloc de cap de llista per Alejandro Fernández va ballar fins al final.

Ara, des de l'entorn de Fernández, desprenen optimisme: sostenen que és evident que amb els bons resultats "tot és més fàcil", si bé també estan focalitzats en marcar el rumb polític. Per tant, confien que el lideratge de Fernández al capdavant de la formació a Catalunya es veurà revalidat quan sigui el moment. Quan passi seria la seva primera revàlida des que va ser escollit el 2018, la versió 2.0 del líder popular. Altres fonts consultades apunten que encara està tot obert i que caldrà parlar de com es concreta la nova direcció, però afegeixen que l'ambient és de "normalitat", sense tensions. En aquest sentit, destaquen el treball conjunt en la campanya del 12-M entre els diferents tarannàs, com Fernández amb Dolors Montserrat i Santi Rodríguez, amb bona sintonia amb la direcció estatal. "Es va demostrar que així s'aconsegueixen resultats", asseveren. De fet, Montserrat va acabar sent la directora de campanya.

I és que el lideratge de Fernández va estar en qüestió dins l'organització. De fet, Alberto Núñez Feijóo va dubtar fins al final a l'hora de designar-lo com el presidenciable a la Generalitat, amb un ball de noms en què es va arribar a plantejar el de Montserrat. Ara, però, l'etapa és totalment nova i tot va sobre rodes per a la revàlida de Fernández, amb l'aval dels resultats quan es convoqui el congrés, si bé caldrà reflectir la pluralitat interna. De fet, actualment ja es reflecteix amb el tàndem a la presidència de Fernández i la secretaria general en mans de Rodríguez.

Duresa i pragmatisme

El PP s'ha erigit en el líder de l'oposició "constitucionalista" a l'executiu. Ho ha fet combinant la duresa contra el govern d'Illa amb el pragmatisme, tractant qüestions del dia a dia fent "política útil". Això fa que hagin llançat l'acusació d'"independentista" a l'executiu d'Illa –sobretot a les seves polítiques "nacionalistes" i els seus acords amb ERC– i han criticat el finançament singular, la "confederalització d'Espanya" i els "xiringuitos" del PSC "col·locant familiars". Ara bé, els diversos perfils del grup, com el portaveu parlamentari, Juan Fernández, que també és tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Badalona i mà dreta de Xavier García Albiol, posen l'accent en la inseguretat i les ocupacions il·legals, amb un discurs contundent però també centrat en polítiques d'habitatge o en sanitat i educació. De fet, el partit prioritza la seguretat i ha anunciat que presentaran un pla de xoc en aquest àmbit. Alhora, els diputats dels diversos indrets del Principat també estan posant sobre la taula reclamacions i problemàtiques locals, després de set anys en què ni tan sols tenien diputats més enllà de la circumscripció de Barcelona.