Política 19/07/2019

El PP recorre al TC perquè revisi els acataments dels líders independentistes al Congrés i el Senat

García Egea creu que van utilitzar fórmules que posaven en qüestió la lleialtat a la Constitució

Ruth Pérez Castro
3 min
El PP recorre al TC perquè revisi els acataments dels líders independentistes al Congrés i el Senat

Barcelona"Fins a la proclamació de la República", "pel mandat de l'1-O i el poble de Catalunya" o "com a pres polític i per imperatiu legal". Aquestes van ser algunes de les fórmules que els presos polítics electes van preferir a l'hora d'acatar la carta magna. Ara, quasi dos mesos després de la sessió constitutiva de la XIII legislatura a les Corts espanyoles, el 21 de maig, el Partit Popular ha decidit recórrer al Tribunal Constitucional la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, d'avalar els acataments d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així ho ha anunciat avui des d'Alacant el secretari general de la formació, Teodoro García Egea, que ha argumentat que el recurs a l'alt tribunal es basa en la sospita del partit que els quatre dirigents independentistes van emprar expressions que "podien desbordar el requisit de jurament o promesa" d'acatament de la Constitució i "vulnerar la mateixa doctrina del TC".

En aquest sentit, el número dos del partit ha considerat que els diputats presos van "posar en qüestió" el seu respecte a la carta magna "proclamant la lleialtat a l'1-O o a la declaració unilateral d'independència". Una tesi que des del PP avalen d'acord amb allò estipulat a la normativa sobre els mètodes d'acatament. "Només s'accepta expressament l'ús de la fórmula 'per imperatiu legal'", apunta el recurs que, al mateix temps, recorda que el reglament alerta que recórrer a fórmules alternatives que "buidin, limitin o condicionin" el sentit de l'acatament, "es deixen de complir els requisits predeterminats".

Un acte "carregat de simbolisme"

En el document —presentat aquest divendres pel portaveu i la secretària general del grup parlamentari popular al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro i Isabel Borrego—, subratllen que els termes utilitzats pels diputats d'ERC i JxCat "són dubtosament compatibles" amb la mateixa Constitució. "Es jura o promet acatar però, al mateix temps, es rebutja", denuncien des del PP.

Així, mentre que la formació conservadora considera l'acatament com un "acte carregat de simbolisme", retreu als presos electes utilitzar-lo per "llançar proclames en favor del desafiament secessionista i contra la sobirania nacional". A més, a parer seu, les fórmules escollides ataquen la Monarquia i el Poder Judicial en el que titllen "d'intent clar" de "limitar o condicionar" l'acatament per, finalment, "buidar-lo de contingut".

Entrebancs en la constitució de les Corts

Tot i que la petició dels populars fa referència als diputats independentistes al Congrés, García Egea també ha estès la sol·licitud al senador electe i exconseller d'Acció Exterior, Raül Romeva, que va ser el primer a acatar la Constitució i prometre el càrrec "fins a la proclamació de la República, compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat i com a pres polític".

Una opció que no va complaure el senador popular Rafael Hernando, que va etzibar: "que es foti, el desgraciat" per frenar l'al·legat de Romeva a la cambra alta i íntegrament en català. La interrupció del popular li va merèixer més d'una advertència per part del president de la cambra, el socialista Manuel Cruz, que va cridar-lo al silenci. Tot i això, Cruz ha acabat desestimant la reprovació que des d'ERC van reclamar per a Hernando arran de la seva actitud. "No és procedent", va concloure el president del Senat.

Sigui com sigui, la polèmica no només va arribar al Senat, sinó que a la cambra baixa els quatre diputats independentistes també van topar amb entrebancs a l'hora d'acatar la carta magna. Bé per la cridòria bé pels cops al mobiliari de l'hemicicle produïts des de les bancades del PP, Ciutadans i Vox amb l'objectiu de tapar les paraules dels diputats catalans.

stats